La fe bahá’í

Quan?

Mapa de la fe bahá'í'

La fe bahá’í va néixer el 1844 a Pèrsia (actual Iran), quan Bahá’u’lláh es proclamà el missatger de Déu a la Terra. Les persones bahá’í creuen que només hi ha un Déu, i que a cada època s’ha revelat a través d’un profeta (o manifestació de Déu, com diuen els bahá’í) diferent, adaptant-se, així, a les capacitats i necessitats de la humanitat de cada moment. Reconeixen, doncs, Buda, Jesús o Muhàmmad, entre altres, com a manifestacions de Déu. La comunitat bahá’í creu i desitja la unitat de la humanitat.

Es calcula que actualment hi ha uns set milions i mig de persones bahá’ís a tot el món.

Qui?

Qui es considera que són les persones o personatges que van propiciar la creació de la fe bahá’í? I bahá’ís d'avui, els vols conèixer?

Sayyid Alí Muhàmmad, el Báb

Sayyid Alí Muhàmmad, el Báb

Sayyid Alí Muhàmmad va néixer l’any 1819 a Pèrsia i es va quedar orfe de pare i mare molt jove. Va ser criat per un oncle. En el si de l’islam, i a l’edat de vint-i-quatre anys, el jove comerciant va anunciar que ell era el portador d’un missatge destinat a transformar la vida espiritual i social de la humanitat. El seu missatge va suscitar interès i començà a tenir els primers seguidors. Va adoptar el nom d’«el Báb», que en àrab significa ‘la porta a la manifestació de Déu’.

El missatge del Báb era revolucionari: feia una crida a la reforma espiritual i moral, i estava especialment preocupat per millorar la condició de les dones i de les persones pobres. Establia, així, una religió pròpia i independent, i inspirava els seus seguidors a transformar les seves vides i a dur a terme grans actes d’heroisme. Va revelar el seu propi llibre de lleis i preceptes personals i socials.

El Báb va anunciar que la humanitat es trobava al llindar d’una nova era. La seva missió, que duraria només sis anys, tenia com a objectiu preparar el camí per l’arribada d’un missatger de Déu que seria el responsable d’inaugurar l’època de la pau i la justícia promesa per totes les religions del món: Bahá’u’lláh.

El Báb va ser perseguit per les seves idees, arrestat, torturat, empresonat i finalment executat a la plaça pública de la ciutat de Tabriz, l’any 1850.

Mírzá Husayn-Alí Nuri, Bahá’u’lláh

Mírzá Husayn-Alí Nuri, Bahá’u’lláh

Mírzá Husayn-Alí Nuri, conegut com a Bahá’u’lláh (‘la glòria de Déu’), va néixer l’any 1817. Era fill d’una de les grans famílies nobles de Pèrsia, i posseïa grans propietats i riquesa material. En declarar-se seguidor del Báb, Mírzá Husayn-Alí Nuri va perdre totes les possessions i fou empresonat i torturat. Mentre iniciava un segon desterrament (aquesta vegada des de Bagdad), l’any 1863, Mírzá Husayn-Alí Nuri va anunciar que ell era el missatger de Déu que el Báb havia anunciat. Va proclamar que totes les religions són divines en origen, i que totes són una única revelació de Déu que s’ha anat mostrant en diferents moments al llarg de la història. El seu propòsit era unir tots els pobles del món i aconseguir la pau i el progrés de la humanitat.

Durant quaranta anys d’empresonament, tortura i exili, va escriure milers de versicles, cartes i llibres, que es consideren inspirats per Déu. En els seus escrits, va esbossar el marc per al desenvolupament d’una civilització mundial que considera tant la dimensió espiritual com la material de la vida humana.

Va morir l’any 1892, encara nominalment presoner confinat a Palestina.

A Barcelona

Anais Abedianzadeh Ansari

Anais Abedianzadeh Ansari 16 anys

Dario Arjomandi

Dario Arjomandi 15 anys

Què?

Conviccions fonamentals

Les conviccions fonamentals

Per a la comunitat bahá’í, Déu en essència és incognoscible. Només es pot conèixer a través de les seves manifestacions, els seus enviats, que comuniquen el missatge diví a la humanitat. Ells són com miralls que reflecteixen els atributs divins. Per a les persones bahá’ís, tots els fundadors de les diferents religions són manifestacions de Déu, i estan convençuts que la veritat fonamental de totes les religions és la mateixa. Les seves diferències es deuen a les necessitats i capacitats diferents de la humanitat en cada moment. El propòsit de tots aquests missatgers o manifestacions de Déu és ajudar la humanitat a desenvolupar una civilització en progrés continu, en la qual les qualitats espirituals existents a la naturalesa humana es puguin revelar i desenvolupar.

La idea principal del missatge de Bahá’ú’lláh és la unitat de la humanitat i la possibilitat de crear una societat pacífica basada en principis com l’abandonament dels prejudicis, la igualtat entre homes i dones, l’accés a l’educació per tothom, la cerca personal de la veritat o l’eliminació dels extrems de riquesa i pobresa, entre d’altres.

Les persones bahá’ís afirmen que els homes i les dones som essencialment éssers espirituals. Creuen que després de la mort la naturalesa espiritual de l’ésser humà perviu i continua evolucionant en altres esferes de l’existència; per això, l’objectiu de la vida és desenvolupar el vessant espiritual de la persona, en totes aquelles qualitats que apropen a l’altra existència. La comunitat bahá’í, a més, s’ha d’esforçar per millorar aquest món. Està convençuda que la pau mundial no sols és possible, sinó que constitueix el pas següent en l’evolució social de la humanitat i ha de treballar per aconseguir-la. Creu en la igualtat entre l’home i la dona, en la necessitat d’establir un idioma internacional auxiliar que serveixi perquè tothom es pugui comunicar i en la creació d’un govern mundial i un tribunal internacional de justícia. També en l’harmonia entre ciència i religió, i en la necessitat de la lliure recerca de la veritat.

Els textos fonamentals

Els textos fonamentals bahá’ís són els que va deixar Bahá’u’lláh. Es conserven milers de textos i manuscrits autentificats de Bahá’u’lláh, molts dirigits als governants de l’època i als seus seguidors. Entre ells, destaquen especialment el Kitab-i-Aqdas, on es recullen les lleis bahá’ís, o el Kitab-i-Iqan, on s’apleguen els fonaments teològics i doctrinals de la fe.

Bahá’u’lláh, passatge dels escrits de Bahá’u’lláh CXII

El tabernacle de la unitat ha estat aixecat; no us mireu com estranys els uns als altres. Sou els fruits d’un sol arbre i les fulles d’una sola branca. Fomentem l’esperança que la llum de la justícia brilli sobre el món i que el purifiqui de la tirania. Si els governants i reis de la terra, els símbols del poder de Déu —exaltada sigui la seva glòria— s’aixequen i decideixen dedicar-se al que promou els més alts interessos de tota la humanitat, el regnat de la justícia, certament, serà establert entre els fills dels homes i el fulgor de la llum embolcallarà tota la terra.

Bahá’u’lláh, passatge dels escrits de Bahá’u’lláh CVI

Cada època té el seu propi problema i cada ànima, la seva aspiració particular. El remei que el món necessita per a les seves afliccions actuals no pot ser mai el mateix que el que pugui requerir l’edat següent. Preocupeu-vos ferventment amb les necessitats de l’edat en la qual viviu i centreu les vostres deliberacions en les seves exigències i requeriments.

Bahá’u’lláh, passatge dels escrits de Bahá’u’lláh CLVI

Consagreu-vos a la promoció del benestar i la tranquil·litat dels fills dels homes. Dediqueu la vostra ment i voluntat a l’educació dels pobles i les races de la terra, que potser les dissensions que la divideixen, per la força del Més Gran Nom, seran esborrades del seu rostre, i tota la humanitat es convertirà en la sostenidora d’un Ordre únic i els habitants d’una única Ciutat. Il·lumineu i santifiqueu els vostres cors; no deixeu que siguin profanats per les espines de l’odi ni per les bardisses de la malícia. Habiteu en un sol món i heu estat creats per l’acció d’una sola Voluntat. Beneït és aquell que s’associa amb tots els homes en esperit de màxima bondat i amor.

Abdu’l-Bahá, la promulgació de la pau universal

Heu de mostrar amor i afecte absoluts amb tota la humanitat. No us considereu superiors sinó iguals que els altres, i reconeixeu-los com a servents d’un sol Déu. No oblideu que Déu és compassiu per a tots; en conseqüència, estimeu els vostres congèneres des del fons del vostre cor, abans que a vosaltres mateixos, doneu preferència a les persones d’altres religions. Mostreu amor cap a les races i sigueu bondadosos amb la gent de totes les nacionalitats. Mai us referiu a ningú amb menyspreu; us correspon enaltir sense fer distincions. No contamineu la vostra llengua parlant malament d’altres persones. Als vostres enemics reconeixeu-los com a amics i als que us desitgin mal considereu-los com a portadors del bé. No heu de veure la malícia com a tal i aleshores contradir-vos en les vostres opinions perquè és hipocresia tractar amb gentilesa i bondat el que considereu dolent o enemic, i això és indigne i inadmissible. No! Heu de considerar els vostres enemics com a amics, accepteu aquells que et desitgen mal com accepteu aquells que et desitgen bé, i tracteu-los d’acord amb això. Actueu de manera que en els vostres cors no hi niï l’odi i no us sentiu ofesos amb ningú. Si algú comet un error i us fa mal, perdoneu-lo immediatament. No us queixeu dels altres ni renyeu ningú; si desitgeu amonestar o aconsellar, feu-ho de tal manera que no feriu el cor de qui us escolti. Penseu sempre a vessar alegria als cors.

Les branques de la fe bahá’í

La fe bahá’í és força recent i està molt cohesionada. Per això no hi ha corrents o divisions al seu si, malgrat ser una comunitat amb una diversitat molt àmplia. Tot i seguir unes premisses fonamentals, tothom és lliure de viure la seva religiositat d’acord amb el seu entorn cultural.

On?

On són els centres de culte de Catalunya? I a Barcelona? Busca'ls al mapa!

La fe bahá’í a Catalunya

L’any 1949 es va formar, a Barcelona, el primer grup bahá’í de Catalunya. Durant els anys posteriors, es van anar creant altres petits grups de trobada de manera que la població catalana bahá’í augmentà progressivament. Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha un miler de persones bahá’ís, aproximadament.

Catalunya

Nombre de centres bahá'ís per comarca a Catalunya*

*Dades de 2014. Font: Direcció General d'Afers Religiosos, www.mapareligios.cat

Presència a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Barcelona

Nombre de centres bahá'ís per districte a Barcelona*

*Dades de 2016. Font: Oficina d'Afers Religiosos

Plànol de centres de culte a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Navega pel plànol

Com?

En la fe bahá’í trobem tres tipus de llocs de culte. El primer de tots és la casa particular, on els membres de la confessió fan la major part de pregàries, ja que estan obligats a fer una pregària diària. El segon lloc, tot i que no podem parlar específicament de «culte», és el centre bahá’í. Aquests centres, situats allà on hi ha una comunitat bahá’í, són els llocs on es troba la comunitat cada dinou dies, i sovint quan han de celebrar les grans festivitats de la fe bahá’í.

Finalment, hi ha les cases d’adoració o temples bahá’ís. Actualment, en tot el món només n’hi ha vuit, situats als Estats Units, a Uganda, a Austràlia, a Alemanya, a Panamà, a Samoa, a l’Índia i a Xile. Aquests llocs de culte, pensats per a donar la benvinguda a persones de qualsevol creença i ser relativament propers a les persones bahá’ís de tot el món, són uns edificis certament espectaculars, tant per l’arquitectura com pel volum, i s’utilitzen només per a la pregària i la lectura dels textos sagrats (no es pot, a diferència dels centres, fer-hi ensenyaments o recitar-hi sermons).

El temple bahá’í

Temple del Loto. Casa d’Adoració de Nova Delhi (Índia).

Temple del Loto. Casa d’Adoració de Nova Delhi (Índia).

Centre de Barcelona.

Centre de Barcelona.

Valors ètics i morals

Alba

Tots els valors bahá’ís giren al voltant de dues premisses: tenir sempre present Déu i potenciar el vessant espiritual. Es considera que les persones tenen, a petita escala, totes les qualitats que atribuïm a Déu. Algunes de les qualitats que cultiven són: el servei a la humanitat, l’amor al proïsme, la benevolència, la tolerància, el reconeixement de la dignitat de tots els éssers humans, el despreniment i la paciència, entre d’altres.

Calendari de festivitats

El calendari bahá’í es basa en l’any solar i conté dinou mesos de dinou dies cadascun.

Festivitat
 
Gener
 
Febrer
 
Març
20: Naw-Rúz, any nou bahá’í.
Abril
20: Ridvan, primer dia del mes que commemora l’anunciació pública per part de Bahá’u’lláh.
28: Ridvan (novè dia).
Maig
1: Ridvan (dotzè dia).
23: Declaració del Báb.
28: Ascensió de Bahá’u’lláh.
Juny
 
Juliol
9: Martiri del Báb.
Agost
 
Setembre
 
Octubre
21: Naixement del Báb.
Novembre
12: Naixement de Bahá’u’lláh.
25: Dia de l’Aliança.
Desembre
 

Alimentació

La comunitat bahá’í té prohibit el consum d’alcohol i de drogues. A banda d’aquesta prescripció, entre el 2 i el 20 de març, totes les persones bahá’ís de més de quinze anys fan un dejuni d’aliment i beure des de la sortida del sol fins a la posta del sol.

Recepta culinària. Arròs persa

Què és?

Tot i que la comunitat bahá’í no té receptes pròpiament religioses, ja que s’adapta a la cultura culinària del lloc on viu cada persona, aquí presentem una recepta típica persa, que és el territori on va néixer aquesta fe; un plat que sol ser present en les trobades festives de la comunitat bahá’í.

Recepta culinària. Arròs persa

Què necessitem?

  • 3 tasses d’arròs basmati
  • 2 taronges
  • 1 pastanaga
  • 1 magrana
  • ½ tassa de panses
  • 1 ceba
  • 1 tassa d’ametlles pelades
  • 2 cullerades de canyella
  • 1 cullerada de llavors de comí
  • 2 cullerades de pètals de rosa secs
  • 3 cullerades de beines verdes de cardamom
  • 150 g de margarina
  • 2 cullerades de iogurt
  • Un polsim de safrà dissolt en un got d’aigua

Peleu la taronja en tires llargues evitant la part blanca. Després, talleu la tira en petits bastonets, com si fossin escuradents. Talleu una pastanaga, també en tires llargues.

En un cassó, poseu-hi tres tasses d’aigua i feu-hi bullir els trossets de taronja.

Dissoleu una tassa de sucre en una tassa d’aigua i poseu-la a bullir, juntament amb els trossets de taronja i les tires de pastanaga. Feu-ho bullir a foc lent durant, aproximadament, deu minuts.

Moleu la canyella, amb les llavors de comí, una part dels pètals de rosa i les beines de cardamom.

Poseu a bullir aigua amb un polsim de sal i coeu-hi l’arròs.

En una olla gran amb tapa, desfeu-hi la margarina.

Barregeu quatre cullerades d’arròs mig bullit amb una cullerada de iogurt i una gota d’aigua de safrà. Amb aquesta barreja, feu una capa al fons de l’olla, que es convertirà en una crosta daurada, típica dels plats d’arròs persa.

A sobre d’aquesta primera capa, afegiu-hi una nova capa d’arròs i, a sobre, una quarta part de les tires de taronja i pastanaga; damunt, tireu-hi un polsim de les espècies mòltes. Continueu omplint l’olla fent aquestes capes d’ingredients. L’última capa ha de ser de les espècies mòltes, però posant-hi més quantitat que en les capes anteriors.

Quan sigui tot a l’olla, poseu a sobre dels ingredients la resta de la margarina desfeta i l’aigua amb el safrà.

Tapeu l’olla i deixeu-la bullir a foc lent durant uns tres quarts d’hora.

Deixeu els grans de la magrana i les panses en remull en aigua calenta durant uns vint minuts.

Talleu la ceba i sofregiu-la amb dues cullerades de margarina fins que quedi daurada. Afegiu-hi la magrana i les panses.

Torreu les ametlles procurant que no es cremin.

Serviu l’arròs en un plat i decoreu-lo amb els complements que hem anat preparant.

Per saber-ne més…

Pel·lícules

Algunes pel·lícules on la fe bahá’í és protagonista.

IRAN

To Light a Candle Para encender una vela / Per encendre una espelma

Maziar Bahari, 2014..
 

Frontiers of learning Fronteres de l’aprenentatge / Fronteras del aprendizaje

2013..
 

To serve humanity Servir a la humanitat / Servir a la humanidad

2013..
IRAN

The gardener El jardiner / El jardinero

Mohsen Makhmalbaf, 2012..
SUD-AFRICA

Come back, Africa Àfrica en crisi / África en crisis

Lionel Rogosin, 1959..

Música

Com sona la fe bahá’í?

Sabies que…

Les famílies bahá’ís poc adinerades, en cas que no disposin de diners perquè tots els seus fills estudiïn, sempre prioritzen la formació de les nenes a la formació dels nens.

En la comunitat bahá’í, la feina, feta amb consciència de servei als altres, es considera com una manera d’adorar Déu.