La fe bahá’í

El tabernacle de la unitat ha estat aixecat; no us mireu com estranys els uns als altres. Sou els fruits d’un sol arbre i les fulles d’una sola branca. Fomentem l’esperança que la llum de la justícia brilli sobre el món i que el purifiqui de la tirania. Si els governants i reis de la terra, els símbols del poder de Déu —exaltada sigui la seva glòria— s’aixequen i decideixen dedicar-se al que promou els més alts interessos de tota la humanitat, el regnat de la justícia, certament, serà establert entre els fills dels homes i el fulgor de la llum embolcallarà tota la terra.

Cada època té el seu propi problema i cada ànima, la seva aspiració particular. El remei que el món necessita per a les seves afliccions actuals no pot ser mai el mateix que el que pugui requerir l’edat següent. Preocupeu-vos ferventment amb les necessitats de l’edat en la qual viviu i centreu les vostres deliberacions en les seves exigències i requeriments.

Consagreu-vos a la promoció del benestar i la tranquil·litat dels fills dels homes. Dediqueu la vostra ment i voluntat a l’educació dels pobles i les races de la terra, que potser les dissensions que la divideixen, per la força del Més Gran Nom, seran esborrades del seu rostre, i tota la humanitat es convertirà en la sostenidora d’un Ordre únic i els habitants d’una única Ciutat. Il·lumineu i santifiqueu els vostres cors; no deixeu que siguin profanats per les espines de l’odi ni per les bardisses de la malícia. Habiteu en un sol món i heu estat creats per l’acció d’una sola Voluntat. Beneït és aquell que s’associa amb tots els homes en esperit de màxima bondat i amor.

Heu de mostrar amor i afecte absoluts amb tota la humanitat. No us considereu superiors sinó iguals que els altres, i reconeixeu-los com a servents d’un sol Déu. No oblideu que Déu és compassiu per a tots; en conseqüència, estimeu els vostres congèneres des del fons del vostre cor, abans que a vosaltres mateixos, doneu preferència a les persones d’altres religions. Mostreu amor cap a les races i sigueu bondadosos amb la gent de totes les nacionalitats. Mai us referiu a ningú amb menyspreu; us correspon enaltir sense fer distincions. No contamineu la vostra llengua parlant malament d’altres persones. Als vostres enemics reconeixeu-los com a amics i als que us desitgin mal considereu-los com a portadors del bé. No heu de veure la malícia com a tal i aleshores contradir-vos en les vostres opinions perquè és hipocresia tractar amb gentilesa i bondat el que considereu dolent o enemic, i això és indigne i inadmissible. No! Heu de considerar els vostres enemics com a amics, accepteu aquells que et desitgen mal com accepteu aquells que et desitgen bé, i tracteu-los d’acord amb això. Actueu de manera que en els vostres cors no hi niï l’odi i no us sentiu ofesos amb ningú. Si algú comet un error i us fa mal, perdoneu-lo immediatament. No us queixeu dels altres ni renyeu ningú; si desitgeu amonestar o aconsellar, feu-ho de tal manera que no feriu el cor de qui us escolti. Penseu sempre a vessar alegria als cors.