El judaisme

Quan?

La religió jueva és la primera de les grans religions monoteistes (la segueixen el cristianisme i l’islam), i neix al voltant de l’any 2.500 aC. Té l’origen en el poble jueu, que, amb Moisès al capdavant, va optar per deixar la terra on vivia i començar la vida en un lloc nou, seguint la promesa que tindria un futur millor.

Les persones fidels al judaisme (jueus/jueves) creuen que només hi ha un Déu i tenen un llibre sagrat, que és la Torà. També donen molta importància a la Mixnà i el Talmud, que regulen múltiples aspectes de la vida de les persones jueves. Es calcula que avui dia hi ha uns catorze milions de jueus arreu del món.

Qui?

Qui es considera que són les persones o personatges que van propiciar la creació del judaisme? I els jueus i jueves d'avui, els vols conèixer?

Moisès

La història de Moisès s’explica a la Torà. Moisès va néixer en el moment en què el faraó egipci va ordenar que tots els infants hebreus acabats de néixer fossin ofegats al riu Nil amb l’objectiu de conservar tot el seu poder.

Durant els tres primers mesos de vida, Moisès va ser amagat per la seva mare. Però quan ja no el podia amagar més, el va posar en una cistella que va impermeabilitzar i deixar al riu Nil. La germana gran de Moisès, Míriam, va seguir la cistella fins que coincidí amb la filla del faraó, que s’havia anat a banyar al Nil. La princesa va recollir el nen i decidí criar-lo, mentre que la nena va aconseguir que la princesa egípcia permetés que la mare de Moisès alletés el seu fill durant dos anys més, moment en què el nen fou entregat definitivament a la princesa. Des d’aleshores, Moisès va ser criat com a fill de la princesa egípcia.

Quan Moisès ja era adult, en veure com un capatàs egipci maltractava un esclau hebreu, Moisès va matar el capatàs. Aquest fet el va obligar a abandonar Egipte. Va acabar fent de pastor en una zona muntanyosa d’Aràbia i casant-se amb Sèfora, la filla gran d’un sacerdot de la zona, amb qui tingué un fill.

Explica la història que un dia que Moisès va portar el seu ramat al mont d’Horeb, Déu li parlà i li indicà que havia de tornar a Egipte a alliberar el seu poble de l’esclavitud. Així ho feu.

Els esclaus hebreus marxaren en direcció a la terra que Jahvè els havia promès fins que es trobaren acorralats entre el mar i l’exèrcit egipci. En aquell moment, Déu, a través de Moisès, va dividir l’aigua del mar de manera que els israelites poguessin avançar sense ofegar-se. Quan l’exèrcit volgué seguir-los, el mar tornà a la seva posició inicial i l’exèrcit s’ofegà sense remei.

Al cap d’un temps, durant la travessa pel desert, Déu entregà els Deu Manaments (els principis bàsics de la llei jueva, que parlen de la relació que cal tenir amb Déu i amb les altres persones) a Moisès al cim del mont Sinaí. Déu dugué a terme múltiples miracles a través de Moisès, i els hebreus caminaren quaranta anys fent travessa pel desert. Finalment, la generació d’hebreus nascuts durant l’èxode va arribar a la terra promesa.

Es diu que Moisès va morir quan tenia cent vint anys i que el seu poble va plorar la seva mort durant trenta dies i trenta nits.

Abraham

Es considera que Abraham és el primer patriarca del poble hebreu. Abraham, seguint les ordres de Déu, es desplaçà a viure amb la seva dona, Sara, i el seu seguici a Canaan. Déu li prometia la terra de Canaan per a ell i els seus descendents.

Tanmateix, Abraham i Sara ja eren molt grans i no havien tingut cap fill (Abraham havia tingut Ismael amb una esclava de Sara, Agar). Però Déu assegurà que tindrien descendència. Fou així: diu el Gènesi que, quan Sara tenia noranta anys, tingueren Isaac. En aquell moment, Agar i el seu fill, Ismael, foren expulsats de casa i s’instal·laren al desert.

Amb la finalitat de comprovar l’obediència d’Abraham, Déu li manà sacrificarEs diu que Abraham va morir quan tenia 175 anys. En aquell moment, Agar i el seu fill Ismael van ser expulsats de casa i el seu fill Isaac. Abraham procedí a l’execució, però, a l’últim moment, Déu l’alliberà de l’acte. Aquesta fou una mostra més de la fe i de l’obediència sense límits que Abraham tenia en Déu.

Es diu que Abraham va morir quan tenia cent setanta-cinc anys.

A Barcelona

Sasha 13 anys

Rebeca Eixample 12 anys

Què?

Les conviccions fonamentals

Les persones jueves tenen una convicció fonamental respecte a Déu: és impossible representar-lo, veure’l, tocar-lo o definir-lo. Déu es resisteix a qualsevol definició. D’ell només en saben el que no és. A més, tenen la certesa que hi ha un únic Déu.

Una altra afirmació molt clara en el judaisme és que les persones jueves saben què els demana Déu: els demana que la seva conducta diària sigui exemplar i que demostri el valor de les seves creences. Creure en Ell pot ser irrellevant, ja que el que és important és seguir una conducta ètica segons els principis divins.

Els textos fonamentals

El text sagrat del poble hebreu és la Torà. Es considera que hi ha una Torà escrita i una Torà oral. La Torà escrita és el relat sobre l’origen i la llei del poble jueu, i recull els principis i les pràctiques bàsiques de la vida jueva. La Torà oral, també anomenada Talmud, és el comentari i l’explicació de l’aplicació pràctica de l’estil de vida jueu.

També es consideren importants textos de diversos pensadors jueus com Maimònides o altres pensadors contemporanis. Tots els llibres són, en el fons, el resultat de la trobada del poble hebreu amb Déu. La interpretació dels textos és tan important com els mateixos textos, i la lectura ha d’anar lligada a la interpretació.

Decàleg o Els Deu Manaments (Èxode 20, 2-17)

Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau.
No tinguis cap altre déu fora de mi.
No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix.
No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.
Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte.
Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui,
però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat.
Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
No matis.
No cometis adulteri.
No robis.
No acusis ningú falsament.
No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.

Deuteronomi 6, 4-9

Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces.
Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono, inculca-les als teus fills, parla’n a casa teva i anant de camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.
Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.

Del llibre d’oracions diàries:

Déu meu, preserva la meva llengua de la calúmnia i els meus llavis de la mentida.
Fes-me insensible a l’ofensa i humil davant del proïsme.
Fes-me comprendre la Teva Torà i complir els Teus preceptes.
Dissipa les males intencions dels meus enemics, frustra els seus mals pensaments.
Fes-ho pel Teu nom, per la Teva glòria, per la Teva santedat, per la Teva Torà.
Salva’m amb el Teu poder, dóna’m resposta en la meva angoixa i allibera als que t’estimen.

Les branques del judaisme

Com en qualsevol tradició viva, en el judaisme sorgeixen diferents corrents. Es tracta d’una religió més pràctica que dogmàtica, i la forma de vida i el pensament jueus s’han anat desenvolupant en moltes direccions. Diferenciem dues tradicions segons la procedència: la sefardita i l’asquenasita. La sefardita procedeix de la península Ibèrica i s’ha estès pels països del sud de la Mediterrània, mentre que l’asquenasita procedeix de l’Europa central i de França. Avui, ambdues tradicions s’han escampat arreu.

Alguns dels jueus creuen que ser jueu és mantenir una vida religiosa tal com està registrada en els codis de fa centenars d’anys; s’anomenen ortodoxos. Altres creuen que la religió i la cultura estan lligades. Per a ells, el judaisme és una manera de viure dissenyada en funció d’uns valors ètics fonamentals; són els jueus progressistes o liberals. També hi ha jueus que creuen que la seva identitat ve determinada per un país, una terra i una llengua; reben el nom de sionistes. Finalment, hi ha altres jueus que creuen que el judaisme és una cultura com qualsevol altra que no implica seguir una religió ni pertànyer a una nacionalitat. Per tant, els jueus no són només religiosos, sinó que la seva identitat també és cultural, ètnica i nacional, entre altres coses.

Esquema vertical típus arbre de les branques de del judaisme: sefardites i asquenasites

On?

On són els centres de culte de Catalunya? I a Barcelona? Busca'ls al mapa!

El judaisme a Catalunya

Després d’un parèntesi —que va durar segles— en el qual no hi hagué presència pública de jueus a Catalunya, l’any 1918 es fundà la comunitat jueva que donà pas, anys més tard, als quatre espais de culte que hi ha avui dia, tots ells situats a Barcelona. Actualment es calcula que a Catalunya hi viuen, aproximadament, unes 15.000 persones jueves.

Nombre de sinagogues per comarca a Catalunya*

*Dades de 2014. Font: Direcció General d'Afers Religiosos, www.mapareligios.cat

Presència a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Nombre de sinagogues per districte a Barcelona*

*Dades de 2016. Font: Oficina d'Afers Religiosos

Plànol de centres de culte a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Navega pel plànol

Com?

La tradició jueva estableix tres moments d’oració cada dia: al matí, a la tarda i a la nit. Bàsicament són moments de meditació, de reflexió sobre el comportament quotidià i de preocupació pel benestar de la societat. Té un vessant individual i un de col·lectiu. Per això, tant es poden fer les pregàries individualment com en comunitat, tot i que es recomana que es comparteixin.

Hi ha pràctiques jueves associades al cicle de la vida, com la circumcisió, que es practica en el moment del naixement (vuit dies després), o el bar mitsvà, que se celebra als tretze anys de vida, a l’inici de l’edat adulta.

La sinagoga

Gran Sinagoga de Sant Petersburg.

Sinagoga jueva a Barcelona.

El lloc de culte dels jueus és la sinagoga. Després de la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC, els jueus tingueren com a lloc de culte i de reunió la sinagoga, que en grec significa ‘assemblea’, i que en hebreu s’anomena knesset, que és també com s’anomena el parlament israelià. Ja veiem que la sinagoga, per tant, és principalment un punt de trobada dels jueus.

L’espai més important de la sinagoga és el tabernacle, un armari on es guarda la Torà, el llibre sagrat del judaisme, enquadernat tradicionalment en forma de rotlle. Davant del tabernacle, una llum perpètua (normalment una espelma) recorda la flama perpètua de l’antic temple de Jerusalem. Al costat trobem una taula per dipositar-hi la Torà per ser llegida pel rabí (amb la destrucció del temple, el judaisme deixà de tenir sacerdots, i passà a tenir rabins, és a dir ‘mestres’). En les sinagogues tradicionals, l’espai per als fidels es divideix en dues parts: la planta baixa per als homes, i la planta superior, en forma de balcó, per a les dones.

Les parts de la sinagoga

L’Arca de la Torà (Séfer Torà) L’armari situat al púlpit on es guarda la Torà, els seus rotlles (sifrei) –el símbol religiós principal dels jueus. En hebreu s’anomena Aron Kodesh (asquenazites) o Hekhal (sefardites).
La llum eterna (Ner Tamid) Un llum, de gas o elèctric, que crema contínuament damunt o davant de l’Arca on es guarda la Torà i recorda la llum occidental de la menorà que cremava miraculosament sempre dins del Temple.
La Bimà La part del santuari des d’on es condueix el servei litúrgic i on el rabí i el cantor estan dempeus o asseguts. També s’anomena púlpit o ambó.
La mehitsah És una separació usada en les comunitats ortodoxes per separar el lloc per seure les dones del lloc dels homes.

Font: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Escola Pia

Valors ètics i morals

Isidor

La pretensió de la Torà és que totes les persones siguin santes. Això implica diverses coses: estimar el proïsme, no oprimir l’estranger, reconèixer que tots els éssers humans són creats a imatge de Déu i que cal respectar-los, i que tota vida és sagrada i, per això, fins i tot el menjar ha de rebre un tractament especial.

Calendari de festivitats

El calendari hebreu és un calendari lunisolar. Això vol dir que té en compte tant el cicle de la Terra al voltant del Sol com el cicle de la Lluna al voltant de la Terra.
Les festivitats més celebrades a Barcelona són:

Festivitat

Sàbat

Dissabte, setè dia de la setmana hebrea. És el dia de repòs setmanal i dura des del capvespre de divendres fins a la posta de sol del dissabte. Per a les persones jueves ortodoxes, durant aquest dia és molt important no dur a terme cap acció ni feina que vagi més enllà de llegir i meditar sobre el judaisme.

Purim

Celebració que commemora que Déu va salvar els jueus de l’exterminació manada per Amman gràcies a la reina Esther.

Péssah

Commemoració del pas de Déu per Egipte per alliberar els jueus de l’esclavitud.

Xavuot

Pentecosta. Celebració de l’entrega dels manaments de Déu a Moisès.

Roix ha-Xanà

Festa de l’any nou jueu.

Yom Qippur

Dia del Perdó o de l’Expiació (dia 10 de Tixrí); data en què totes les persones jueves fan dejuni estricte i pregària.

Sucot

Festa dels Tabernacles. Commemoració del temps en què el poble d’Israel va caminar pel desert per entrar a la terra de Canaan.

Hanukkà

Festa de les Llums. Commemoració de la recuperació del Temple per dedicar-lo de nou al culte.

Com que les dates de les festivitats varien cada any, proposem que consulteu aquí la informació actualitzada

Alimentació

En el judaisme, les prescripcions alimentàries són múltiples i diverses. Els aliments que es poden consumir són els caixer i els que estan prohibits són els taref. Són caixer tots els animals ungulats amb peülla partida (xais, vedelles…), els peixos amb escates i aletes, i les aus de corral. L’alimentació caixer té uns procediments de preparació i de cocció concrets, que impliquen, també, ser cuinats i servits en un tipus de vaixella concreta: de vidre o metall i rentada amb aigua bullent. I no es poden barrejar els productes càrnics amb els productes làctics.

Són taref la sang, el greix animal, algunes vísceres, les aus nocturnes i rapinyaires, els cavalls, els camells, els ases, els animals amfibis, els insectes, els rèptils, la llebre, el conill, el porc i els seus derivats, el marisc, els mol·luscos i els peixos sense escates. La carn dels animals morts per defunció natural també és taref.

Recepta culinària. Hal·là rodona

Què és?

La hal·là rodona es consumeix durant la festivitat de l’any nou jueu, el Roix ha-Xanà. La hal·là es menja durant tot l’any en forma de trena, però per Roix ha-Xanà es fa rodona, simbolitzant així les coses completes, senceres. També és una manera de dir que es desitja que l’any nou sigui rodó, saludable i dolç. A més, el cercle, que no té principi ni final, simbolitza la infinitat de Déu.

Què necessitem?

1 kg de farina
50 g de llevat
400 cc d’aigua tèbia
3 ous
50 cc d’oli
150 g de sucre
1 culleradeta de sal
1 ou
Llavors de sèsam o panses

1 vol
1 plata per posar al forn
1 pinzell

Ho preparem així:

En un bol, dissoleu el llevat amb una mica d’aigua tèbia i una mica de sucre. Barregeu la farina amb la sal, la resta del sucre i la resta d’ingredients formant una bola.

Deixeu reposar la massa fins que dupliqui el volum inicial. Tot seguit, feu un xurro amb la massa i doneu-li forma d’espiral.

Poseu l’espiral en una plata que haureu embetumat prèviament d’oli i deixeu-la fermentar una estona més.

Bateu l’ou i, amb un pinzell, pinteu l’espiral. Finalment, escampeu-hi panses o llavors.

Poseu la massa al forn a 200 °C i deixeu-la-hi fins que vegeu que es torna daurada.

Per saber-ne més…

Pel·lícules

Algunes pel·lícules on el judaisme és protagonista.

ISRAEL

Dear God Querido Dios / Estimat Déu

Guy Nattiv, Erez Tadmor, 2014..

ISRAEL

Lemale et ha’halal Fill the Void / Llenar el vacío / Omplir el buit

Rama Burshtein, 2012..

ESTATS UNITS

Never Forget to Lie Nunca olvides mentir / Mai oblidis mentir

Marian Marzynski, 2012..

ARGENTINA

Judíos por elección Jews by Choice / Judíos por elección / Jueus per elecció

Matilde Michanié, 2011..

FRANÇA, ALEMANYA, HONGRIA

La Rafle The Round-Up / La Batuda

Roselyne Bosch, 2010..

ESTATS UNITS, REGNE UNIT

King David Rey David / Rei David

Bruce Beresford, 1985..

Música

Com sona el judaisme?

The Klezmatics

Micha'el Ben David

Yuval Waldman

Sabies que…

El Mur de les Lamentacions és el lloc més sagrat per a les persones jueves, ja que és l’única part que queda de la muralla de contenció del Temple de Jerusalem, el primer temple jueu.

El físic Albert Einstein, la persona que va revolucionar tots els paràmetres de la ciència de la seva època, i especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de la relativitat, era jueu.