Barcelona Cultura

Cultura Viva

Cultura Viva

13-03-2019

Altres festivals possibles

main photo

Economies socials i pràctiques culturals de cooperació. Compartim sabers, teixim xarxes

Espai de trobada i debat entre Altres Festivals. 

Mostra pública d’Altres Festivals, amb la participació dels festivals convidats Literal, Say it Loud, BAM-Cultura Viva, Festival Protesta i Spàrrek; i la participació de representants del Barcelona Creative Commons Film Festival, Coop de Circ - Festival de Sant Martí, Casals de Joves de Catalunya i Clownia.

La segona sessió de les Jornades Cultura Viva 2019 va esdevenir un primer espai de trobada i debat entre diferents festivals i persones que treballen en el marc de l’Economia Social i Solidària (ESS) i que aposten per fórmules alternatives a l’hora de posar en marxa festivals culturals diversos —musicals, literaris, audiovisuals, d’arts escèniques, etc.   
Aquest espai de trobada va servir per compartir experiències i formes de plantejar els diferents festivals, i també per posar en comú problemàtiques i reptes.  

Finançament i precarietat 

Molts dels Altres festivals depenen, en major o menor mesura, de finançament públic. Tanmateix, aquesta dependència varia depenent del format del festival i de la capacitat que tinguin cadascun d’ells per generar altres vies de finançament. A grans trets, es poden diferenciar tres tipus de festivals en relació amb el seu nivell de finançament públic:

  • Festivals amb un alt nivell de finançament públic: acostumen a ser festivals d’accés gratuït per al públic i que, per tant, no compten amb ingressos per entrades.
  • Festivals amb un pes equilibrat entre diferents fonts d’ingressos: es considera que un terç de finançament públic, un terç d’ingressos propis i un terç de patrocinis és una distribució que permet autonomia davant les possibles variacions en les aportacions públiques.
  • Festivals autofinançats: no compten amb finançament públic, han de buscar força col·laboracions amb altres agents (equipaments, entitats, col·lectius, etc.) i els cal un alt nivell de treball voluntari. 

Més enllà de les diferències en les formes de finançament, sembla que molts dels Altres festivals estan emmarcats en lògiques de precarietat, en tant que els pressupostos que disposen no arriben a cobrir totes les hores de treball necessàries per a l’execució del projecte. Fins i tot en els casos que s’aconsegueix tenir persones alliberades i/o contractades, es requereixen moltes hores de treball voluntari per cobrir part important de les tasques que cal fer. 

A major dependència de subvencions i ajuts, més vulnerabilitat a l’hora d’assegurar la continuïtat del festival i més energia que es dedica a la gestió i la negociació anual per a l’assegurança d’aquests ingressos.  Val a dir que, fins i tot aquells festivals amb menys dependència de finançament públic, han de comptar amb voluntariat i invertir hores de treball no remunerades per tal que el festival pugui ser possible. 

Pel que fa als patrocinis, els Altres festivals es troben amb limitacions derivades de criteris ètics a l’hora d’acceptar determinats patrocinis i col·laboracions de marques i empreses que promouen valors allunyats dels propis dels festivals. Aquests codis ètics redueixen les possibilitats de patrocinis i, sovint, és difícil aconseguir patrocinadors amb els quals es comparteixin valors i que, a més a més, estiguin en disposició de fer aportacions econòmiques o amb espècies als festivals. 

Entre la professionalització i l’activisme 

Existeixen diferents objectius entre els festivals pel que fa a la seva voluntat professionalitzadora. Tot i que la gran majoria neixen de l’activisme, alguns d’ells han optat o tenen l’objectiu d’avançar cap a un festival professional amb un equip assalariat i amb una presència mínima de treball voluntari. D’altres, tanmateix, volen seguir sent iniciatives activistes. 

En el cas dels festivals que tenen la voluntat de professionalitzar-se, sembla que la millor opció per lluitar contra la precarietat és la creació d’una estructura —cooperativa, empresa, associació, etc.— que permeti, per una banda, el fet de diversificar l’activitat més enllà del festival i, per l’altra, l’absorció de part de les hores de treball i necessitats diverses a partir de la mateixa estructura. 

Per un altre costat, aquells festivals que volen mantenir-se en l’àmbit de l’activisme també tenen necessitat de cobrir els màxims costos possibles d’hores de treball. Per això, cal trobar fórmules de finançament en què, encara que es mantingui una part important de voluntariat, les persones que treballen més hores puguin tenir una retribució.  

El relat i el posicionament dels Altres festivals 

Els Altres festivals comparteixen valors, molts d’ells vinculats a l’Economia Social i Solidària (ESS). Les motivacions que porten a entitats i col·lectius a posar en marxa aquests festivals no són l’afany de lucre, sinó que es volen fer propostes transformadores que enriqueixin el teixit i les comunitats culturals. Tanmateix, totes aquestes propostes no compten amb un relat unificat que serveixi per a la transmissió del valor públic dels diferents festivals a l’hora d’interlocutar amb l’administració o amb els potencials patrocinadors i col·laboradors. 

En aquest sentit, però, també cal prendre consciència de les limitacions del discurs de l’ESS en la cultura. Si se centra el posicionament de marca, la difusió, la imatge, etc. en l’ESS, es corre el risc de fer propostes només per als “convençuts”. Per evitar aquesta limitació, és important, en primer lloc, el fet de definir bé la identitat de cada festival i la generació d’una proposta cultural i/o artística que aporti valor cultural per ella mateixa. D’altra banda, també poden ser positives estratègies de comunicació, dissenys i imatges dels festivals que siguin atractives per a grups amplis, sense que es perdi l’essència de cada proposta, però intentant ser el màxim d’agregatius possible per tal que es generi un major impacte. 

Així, doncs, cal que cada festival tingui el seu propi discurs i proposta, però, alhora, la creació col·lectiva d’un relat dels Altres festivals que posi en valor els principis i els valors que promouen. 

Comencem a sumar forces

La sessió va deixar palès l’interès i la necessitat de sumar experiències entre tots els festivals que, estiguin o no directament vinculats amb l’ESS, comparteixen objectius d’acció cultural contrahegemònica. 

Així, doncs, cal crear xarxa i trobar fórmules per sumar interessos, necessitats i experiències per tal de pensar col·lectivament la millor manera de fer força, poder construir relat, lluitar contra la precarietat i continuar fent cultura des d’espais alternatius. Cal reclamar el valor públic dels Altres festivals com a espais d’experimentació, comunitaris i de representació i visibilització dels marges de la cultura.   

@CulturaVivaBcn
15-11-2019 09:33
Avui arrenca el cicle "No ens representa", vídeo, cinema i debat sobre polítiques de la representació, memòria i su… https://t.co/vI1r28HxN2
@CulturaVivaBcn
15-11-2019 09:29
RT @museumusicabcn: Cap de setmana a punt! - Dissabte a les 11:30 #Discofòrum + @CulturaVivaBcn - Dissabte a les 12:30 Jess Dandy i Sholt…
@CulturaVivaBcn
13-11-2019 15:56
Aquest novembre és mes de #Discofòrum. Aquestes són les properes trobades (si us ve de gust, apunteu-vos-hi!) dj.… https://t.co/T8hBdwgAo7