Barcelona Cultura

La Fundició

La Fundició

25-06-2018

La Xarxa de comunitats de memòria als territoris: primers contactes i presentacions

main photo

El treball que s’ha desenvolupat durant els primers mesos en què s’ha posat en marxa la Xarxa de comunitats de memòria té un caire molt invisible: es tracta principalment d’anar coneixent els agents, les iniciatives i els interessos que, a l’entorn de la memòria, hi ha a la ciutat, i d’anar tramant la xarxa de col·laboracions i complicitats que permetrà arrelar els processos de treball. Aquest arrelament dependrà de molts factors, com ara la fortalesa del teixit social o els suports institucionals, però és imprescindible per acabar desenvolupant projectes significatius i realment participats als territoris. Durant aquest temps, per iniciar aquest contacte, ens hem adreçat, per una banda, a les Taules de Memòria i als districtes; i, per l’altra, als Plans de Barri, on estan essent implementats.

Les Taules de Memòria i els districtes

L’objectiu d’aquests apropaments no és només l’elaboració del mapatge dels territoris, sinó també el fet de teixir relacions a tots els territoris de Barcelona i que finalment puguin acabar construint conjuntament la xarxa que alimenti processos col·lectius de creació artística vinculats a la memòria de la ciutat.

Així, i per tal de fer-nos una idea inicial dels trets específics de cada territori, s’han fet els primers contactes amb ens institucionals, organitzacions, col·lectius i persones vinculades a la memòria històrica, fent èmfasi en la identificació de les Taules o Eixos de Memòria ja existents als diversos districtes de la ciutat, en tant que espais de potència des dels quals es pugui fer créixer la Xarxa de comunitats de memòria. En aquest sentit, s’ha pogut fer la presentació del projecte Xarxa de Comunitats de Memòria a les Taules de Memòria de Sant Andreu, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i, pròximament, a Nou Barris, Sant Martí, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. Depenent del recorregut de cada taula —algunes són de recent creació— i de les sensibilitats dels districtes, s’ha pogut arribar a una entesa molt positiva amb l’organització conjunta de sessions de mapatge col·lectiu —és el cas de Ciutat Vella. A més, en l’actualitat, s’ha establert contacte amb els districtes —regidories i personal tècnic dedicat a cultura i/o memòria— de l’Eixample, de Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi o Sant Martí. En cadascun d’aquests espais hi ha hagut una posada en comú dels interessos i/o dels projectes que s’estan impulsant —les rutes a l’Eixample, l’experiència de convocar la primera taula a Gràcia, o les senyalístiques i les commemoracions a Sants-Montjuïc i Nou Barris, per posar tan sols alguns exemples—, i s’ha buscat la manera de fer-ne l’encaix amb el projecte.

Les entrevistes i presentacions del projecte als districtes ens han permès, per una banda, conèixer millor quines iniciatives s’estan endegant des de la institució local que vinculen processos de creació cultural i memòria; i, per l’altra, la identificació de persones i entitats amb projectes que podrien implicar-se en processos de treball com els que la Xarxa de comunitats de memòria té com a objectiu impulsar, ja sigui perquè desenvolupen metodologies properes a les d’aquests processos de treball, o bé perquè fan una tasca historiogràfica, memorial, cultural o social a la qual es podria vincular. Una de les qüestions més positives d’aquestes trobades és la presa de consciència dels territoris de la pròpia feina feta, que es posa en valor i agafa consistència i articulació quan se n’elabora el relat. També, en alguna ocasió, des de la institució local, s’ha valorat la potencialitat del projecte per a l’impuls i el dinamisme a les taules de memòria, i també per connectar-se amb altres experiències de la ciutat. En aquesta fase del procés, com a projecte, també s’han afrontat les complexitats per comprendre les implicacions de vincular-se amb les institucions locals que treballen a l’entorn de la memòria i de la cultura a la ciutat des de la nostra posició: partint dels districtes fins les diferents àrees de l’ICUB, i el programa de memòria del Comissionat de Memòria. Tot això representa un entramat de molta riquesa, però que, alhora, requereix un cert temps per a la comprensió i generació d’espais de diàleg.

Els Plans de Barri

Actualment, hi ha deu Plans de Barri en marxa a Barcelona, que responen a la necessitat de revertir les desigualtats que existeixen entre barris de la ciutat. Així, diferents zones de Barcelona compten amb recursos i infraestructures per treballar en una intervenció integral als territoris, que comprèn moltes àrees —des d’urbanisme, fins a salut i cultura, passant per educació i memòria, entre d’altres. A banda de posar-nos en contacte amb els districtes de la ciutat, ens va semblar oportú comptar amb la complicitat dels equips humans dels diferents Plans de Barri: en primer lloc, per l’aproximació més comunitària que es fa del treball al territori; en segon lloc, pels projectes que es duen a terme; i, finalment, per l’agilitat en la coordinació, gràcies a les figures que coordinen els programes culturals i comunitaris de tots els Plans.

Així, durant els mesos de desembre i gener vam tenir una sèrie de trobades amb la major part de l’equip de coordinació dels Plans de Barri, que ens van explicar quina era la seva percepció del que s’estava desenvolupant a cada territori i del que des del Pla de Barris es volia impulsar en matèria de memòria i cultura. Conjuntament, també vam identificar quines eren les qüestions que causaven controvèrsia o, fins i tot, les que quedaven oblidades en les intervencions que es feien des de districte o des dels mateixos Plans de Barris. Vam poder reunir-nos amb responsables de Trinitat Vella, Trinitat Nova, La Verneda i La Pau, Bon Pastor i Baró de Viver, Zona Nord, Roquetes, Raval Sud i Gòtic, El Besòs i El Maresme, a banda de tenir primers contactes amb coordinació de La Marina i de La Teixonera i Sant Genís dels Agudells.

Totes les reunions han suposat una aproximació al territori molt valuosa, en tant que ens han permès conèixer quines són les qüestions que més interessen i preocupen als barris, i també la seva idiosincràsia, abans de posar-nos en contacte amb entitats, col·lectius o persones concretes del territori. A partir d’aquestes converses, també hem conegut la diferent riquesa en els teixits associatius de cada barri i de l’orientació de les actuacions i dels interessos amb relació a memòria, cultura i patrimoni: a tall d’exemple, a la Zona Nord i també a les dues Trinitats, la Vella i la Nova, hi ha tot un esforç per treballar la memòria de l’aigua, vinculada sobretot al projecte de recuperació del Rec Comtal, i també projectes per a l’elaboració de publicacions o reculls de memòries; a Trinitat Vella, a La Teixonera i Sant Genís, s’hi està treballant per a l’elaboració d’arxius populars, amb l’acompanyament de l’entitat Observatori de la Vida Quotidiana; al Bon Pastor i Baró de Viver, s’hi està impulsant el treball sobre la memòria obrera del barri, vinculada a la Maquinista i la patrimonialització de les cases barates; i a Raval Sud i Gòtic i La Marina, la memòria i la cultura hi tenen un pes específic com a projectes motor dels plans de barri, vinculada a la recuperació de Can 60 i el Borsí, i amb la continuïtat de projectes com ara Som Marina o aquells impulsats pel CEM per reforçar la identitat del barri.

A banda d’aquestes trobades, i amb la col·laboració del Thomas Louvat —referent de programes de cultura i educació dels Plans de Barri—, s’ha pogut presentar la Xarxa de Comunitats de Memòria a l’Eix de Memòria de La Marina i participar en les darreres reunions de l’Eix de Memòria de Trinitat Nova. Així és que, a la Marina, s’hi va poder convidar les entitats, col·lectius i persones de l’Eix a participar en la sessió de mapatge col·lectiu del districte de Sants-Montjuïc del 3 d’abril; i, a la Trinitat Nova, a conèixer de primera mà part del treball desenvolupat per la Cooperativa Etcèteres amb grups que pertanyien al veïnat.

La Fundició

La Fundició

25-06-2018
@CulturaVivaBcn
18-11-2018 16:58
"Què entenem per gestió comunitària de la cultura? Sota quins valors funcionen aquestes institucions d'acció col·le… https://t.co/RhA1S6blGw
@CulturaVivaBcn
17-11-2018 18:45
Dimecres a #coordenades18 vam abordar l'estat de la música en viu a la ciutat i quines són les condicions contractu… https://t.co/p0euVOR2jo
@CulturaVivaBcn
16-11-2018 20:00
Dimecres a #coordenades18 vam abordar l'estat de la música en viu a la ciutat i quins són les condicions contractua… https://t.co/pBlmMDdYXj
string(21) "/culturaviva/manager/"