Barcelona Cultura

La Fundició

La Fundició

11-05-2018

La Xarxa de Comunitats de Memòria es posa en marxa a ritme de rumba catalana.

main photo

Cap a finals de setembre de 2017, posàvem en marxa el projecte Xarxa de Comunitats de Memòria.

Tot just en aquelles dates, començava l’organització dels actes d’inauguració de dos murals que s’ubicarien al carrer de la Cera en homenatge a la història de la rumba catalana.

La rumba catalana ha arribat a ser un gènere musical universal. Tot i així, s’ha mantingut íntimament lligat a Barcelona i, molt concretament, a certs barris i, fins i tot, a carrers de la ciutat, on, a més a més, el paper de la comunitat gitana n’ha estat protagonista. En són un clar exemple el carrer de la Cera al barri del Raval, els barris de Gràcia i el d’Hostafrancs.

Els murals feien un repàs dels “grans noms de la rumba catalana”, des del seu origen fins a l’actualitat. A nosaltres, però, ens interessava rescatar la “petita història” de la rumba i recordar quin va ser l’univers social i cultural que, en un moment històric determinat, va fer aparèixer i evolucionar la rumba a Barcelona. Com tota manifestació cultural, la rumba no és només producte de la creativitat d’uns pocs individus, sinó el resultat d’una infinitud de relacions socials i manlleus culturals, estretament entrecreuats amb les accions quotidianes d’una col·lectivitat extensa i situada en un territori amb les seves particularitats.

Per tal de reconèixer i posar en valor aquesta “petita història” quotidiana, vam voler contactar amb persones que haguessin viscut l’aparició de la rumba catalana al barri del Raval i l’adoptessin com una pràctica cultural valuosa, lligada al pols dels carrers i al ritme de la vida ordinària de les persones.

Així, doncs, vam contactar amb la Mediateca del Raval, un projecte de Ravalnet, en què hi participen veïns i veïnes del Raval per tal de produir un arxiu audiovisual en línia del barri. Gràcies a la implicació d’aquestes persones i del Joel Calvet —responsable del projecte—, vam organitzar diverses trobades al TEB del Raval, en què vam recollir plegats històries, dades i fets vinculats a la vida quotidiana als carrers, on la rumba va proliferar cap a mitjans dels anys seixanta: la rumba sonava als casaments, bateigs i altres festes; es tocava espontàniament als bars, alguns dels quals són imprescindibles, com ara el Salchichón, o el Bar del Toni, on l’amo era germà de l’Oncle Paló i tocador de palmes del Peret, o el Bar Neptuno, on els parroquians demanaven el disc número 45 de la màquina tocadiscos perquè sonessin els ritmes llatins d’Odilio González. Les “juergas” podien començar a la porta del bar, on es treien cadires, amb un repic sobre la taula, seguit tal vegada del soroll brillant d’una ampolla d’anís, al qual es podia afegir una guitarra. Els “rumberos” també van marcar tendències estètiques, com ara els vestits de tres botons.

Més enllà de la discussió pels noms propis —que acostumen a ser majoritàriament noms d’homes—, de la qual va ser el primer en fixar-ne el cànon, la rumba catalana havia d’originar-se en un temps i un context propicis, en un moment històric en què entraven en contacte diverses tradicions musicals populars, la cultura musical gitana i els ritmes llatins —ja fos a través de la ràdio, importats pels indians (emigrants catalans retornats), o compartida pels mariners llatinoamericans als bars del Raval.

De tot això, en vam parlar en un programa especial de ràdio en directe i al carrer durant el dia de la inauguració dels murals en homenatge a la rumba, el 20 de gener a la Ronda Sant Pau, molt a prop del carrer de la Cera. Ja vam organitzar, a finals de novembre, una tertúlia radiofònica a l’Ateneu del Raval, durant la qual ens van acompanyar l’Oncle Pistoles i el Nisio Ortiz. En aquesta nova jornada, ens va acompanyar el Samuel García —més conegut pel seu nom artístic: Sam Mosketón, que ha format part de bandes com Papawa o Achilifunk— i el grup de joves als quals ensenya a tocar el “cajón” a l’Ateneu de Sant Roc, a Badalona. Vam proposar al Sam —que va comptar amb l’ajut del Jack Tarradellas— que col·laborés amb la gent de la Mediateca en la composició d’una rumba que recollís algunes de les històries i records que durant mesos havíem anat aplegant, i que va ser presentada el dia de la inauguració dels murals amb la participació del seu grup de joves.

Rumba Mural (3:05min)

La Fundició

La Fundició

11-05-2018
@CulturaVivaBcn
31-07-2018 11:48
RT @xrcbcn: Al gener vam fer una presentació i uns workshops al @CulturaVivaBcn, al abril vam fer un #radioton a l’estudi de ràdio de @Fabr…
@CulturaVivaBcn
24-07-2018 13:48
Avui fem públic el programa complet del #BAMCulturaViva18 que tindrà lloc al Recinte @FabraiCoats en el marc de la… https://t.co/nox04yStlz
@CulturaVivaBcn
24-07-2018 11:14
RT @eldanigranados: Amb moltes ganes de presentar el programa del @festivalBAM #bamculturaviva i #mercémúsica. En una estona!🎸🥁🎹🎊 https://t…