Barcelona Cultura

La Fundició

La Fundició

20-02-2018

Trobada amb els responsables del Pla de Barris de Trinitat Vella

main photo

En el marc del procés de mapatge col·lectiu que estem duent a terme des del projecte Comunitats de Memòria, el dia 14 de desembre ens vam reunir amb Xavi Camino, coordinador del Pla de Barris de Trinitat Vella, i Thomas Louvat, co-coordinador de projectes culturals i educatius dels Plans de Barris de la ciutat. Entre els dos vam construir una primera panoràmica del barri, en relació, per una banda, amb els projectes, entitats i iniciatives que reflexionen sobre les memòries locals; i, per altra banda, amb les potencialitats, interessos i controvèrsies amb les quals, des de la perspectiva de restitució de la memòria popular, podrien articular comunitats de memòria al territori.

Així, doncs, a través de la conversa amb ells, ens assabentem del fet que l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica, liderada per Amador Expósito i Anna Sánchez, té una llarga trajectòria recopilant materials de veïns i veïnes que giren a l’entorn de la memòria de la Trinitat i que abasten des del segle XIX, fins als anys 80 del segle XX. Amb una metodologia basada en els relats orals i el recull sobretot de fotografies, el projecte pren una forma molt pròxima a l’arxiu popular. Amb els materials recollits, l’any 2017 es va editar el llibre Trinitat Vella 1900-1992. Transformacions d’un barri, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. El llibre se centra en els punts en els quals l’associació ha focalitzat la seva recerca: les migracions dels anys 50 del segle XX, l’evolució del barri des d’un passat rural fins l’autoconstrucció, el rec comtal, determinats fets històrics com ara la Quinta Forca, la presó de dones, o bé les lluites veïnals durant el tardofranquisme i la transició.

Per altra banda, trobem tot un seguit d’institucions, iniciatives i punts d’interès relacionats amb la memòria de l’aigua, molt vinculades al recorregut del Rec Comtal i al Pla Director que se n’ocupa, que s’està impulsant des del Comissionat de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i en el qual es posa èmfasi en la recuperació del patrimoni hídric de la ciutat. En aquest sentit, el Museu d’Història de Barcelona ofereix visites cada setmana a la Casa de l’Aigua, tant a Trinitat Vella com a Trinitat Nova. A banda, el Consorci del Besòs, per encàrrec dels ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixach, està duent a terme diversos treballs de millora a diferents fases del recorregut del Rec, en qüestions d’espai públic i medi ambient.

Específicament, el Pla de Barris està impulsant un grup de treball sobre memòria que compta amb la participació activa de la Biblioteca José Barbero (amb un gran fons sobre moviments socials), de l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica, i de l’Observatori de la Vida Quotidiana, que se n’encarrega de la dinamització. Les accions que, en aquests moments, es plantegen d’elaborar des d’aquest grup són: l’arxiu digital, formacions en tècniques d’investigació, i les xerrades mensuals a la biblioteca1, que repassen les temàtiques abordades ja al llibre Trinitat Vella 1900-1992... i que estan pensades per activar els materials que custodia l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica. L’objectiu a mig termini és poder ampliar les recerques del grup de treball cap a la memòria dels moviments socials i dels processos migratoris contemporanis, a banda de poder ampliar el grup i vincular-se de manera estreta a l’IES Comas i Solà, amb el qual ja s’ha iniciat una col·laboració amb 4t d’ESO a través dels treballs de recerca.

Tant en Xavi com en Thomas comenten que hi ha molta relació entre Trinitat Nova i Trinitat Vella i que, en termes de memòria, també hi ha connexió amb l’Arxiu Històric de Roquetes i Nou Barris.

Des del Pla de Barris s’expressa la manca de coneixement de més entitats o persones interessades en el treball sobre la memòria local, tot i que s’assenyala l’entitat KatedraCultura com una de les possibles entitats amb potencial per formar-ne part i ampliar el grup de treball sobre la memòria. L’entitat (de la qual formen part Marta Flórez i Toni Cobos) té una vinculació amb el Centre Cívic del barri i ha col·laborat amb diverses entitats, com ara la Ràdio Trinijove. El Centre Cívic, gestionat per l’entitat del barri La Puça, té una tendència a treballar les arts escèniques, tenint en compte la trajectòria d’aquesta organització. En aquest marc, es fa esment de l’espectacle “El coño de la Bernarda”, muntat per l’artista del barri Dani Ruiz amb la companyia Señoras Bien, sorgida del taller de teatre per a senyores del Centre Cívic i que explica com un grup de dones recluses a la Presó de Dones de la Trinitat Vella s’ajunta per fer una peça teatral.

Altres potencialitats podrien venir de la recent creada Taula de Cultura del barri, tot i que s’ha de veure com evoluciona i quines en són les prioritats. Així, doncs, en el pla cultural, ens expliquen diverses iniciatives que hi ha al barri com ara el projecte que gestiona Rebobinart, que intervé en diferents murs del barri, en un dels quals, cada mes, s’hi fa una acció, en un projecte que durarà fins l’estiu de 2019. També vinculat a la pintura mural, s’està explorant la intervenció a mitgeres de la Plaça de la Foradada a partir de la idea dels drets dels infants. Es destaquen també diverses entitats que tenen vinculació amb certes comunitats provinents de les migracions, com ara la marroquina Mustak Bahl, la Mesquita La Paz, l’Associació Cultural dels Musulmans Africans i l’Associació Expatriats de Djibabouya.

Un cop preguntat per les històries que, al seu parer, estiguin més invisibilitzades, menys representades, Camino directament parla de les memòries negades de les migracions: per un costat, les marroquines dels anys 80 i 90, i, per l’altre, les provinents del Pakistan en la primera arribada cap al 2007 i, en la segona, que es dispara pels reagrupaments familiars, cap al 2014. També en destaca les històries vinculades al “caminito de la droga”, dels anys 80, relacionades amb el consum i la distribució de drogues que, en aquell moment, es localitzava en un espai en el qual, actualment, s’està treballant per recuperar com a “camí del rec / Camí de Ronda” amb instal·lacions enjardinades i esportives.

En relació amb el Rec Comtal, també cal notar la presència de la Casa de l’Aigua i la intervenció de dinamització que fa el MUHBA pel que fa al tema de l’aigua (memòria de l’aigua, tema transversal als dos barris: Trinitat Nova i Trinitat Vella).

1 Xerrades a la Biblioteca: 17 de gener, 21 de febrer, 21 de març a les 18.30 h. http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibtrinitatvella/ca/detall/l-aventura-de-coneixer-t-interessa_99400566171.html

La Fundició

La Fundició

20-02-2018
@CulturaVivaBcn
14-10-2019 12:18
‼CANCEL·LAT‼ l'itinerari Rumb a la rumba. Passat i present de la Comunitat Gitana del Carrer de la Cera #MemòriaViva
@CulturaVivaBcn
14-10-2019 12:15
‼CANCEL·LAT‼ l'itinerari guiat "Dies quotidians en temps de guerra. Un itinerari de memòria històrica per l’Eixampl… https://t.co/qexMoiNBpc
@CulturaVivaBcn
13-10-2019 21:25
RT @eldanigranados: Hem conclòs la 1a jornada de #MemòriaViva amb un itinerari pel Rec Comptal, una acció amb les dones de la Barceloneta i…