Govern digital de Barcelona: obert, àgil i participatiu

Avui presentem una nova mesura de Govern que estableix el Programa de digitalització àgil de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest Programa va començar el setembre de 2016 i defineix el procés de canvi profund i progressiu de la manera en què la ciutat oferirà els seus serveis digitals a la ciutadania els pròxims anys.

 

Aquesta mesura es basa en el Pla Barcelona Ciutat Digital aprovat el darrer mes d’octubre i la nova llei espanyola 39/2015 de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que estableix que a l’any 2020 els canals digitals han de ser prioritaris a l’hora de proveir els serveis públics. Aquest Pla també pren en consideració les directrius europees actuals, tals como el Pla d’Acció d’Administració electrònica 2016-2020 de la UE i el nou Reglament General de Protecció de Dades europeu (RGPD), al qual s’ha d’adaptar i ha de complir qualsevol administració pública a partir de març de 2018.

 

La mesura és extremadament pionera i posiciona Barcelona com a  referent en innovació àgil, ètica, oberta i responsable. Segueix una nova directriu que es basa en posar el ciutadà primer, estableix l’ús de mètodes àgils per a projectes TIC i proposa una orientació enfocada a la sobirania tecnològica, generant nous perfils i capacitats digitals a l’Ajuntament i promovent com a base tecnològica el seu desenvolupament, fonamentalment en programari lliure i arquitectures basades en estàndards oberts. També es desenvolupa d’acord amb una estratègia de dades ètica que posa la privacitat, la transparència i els drets digitals dels ciutadans al centre.

 

Aquesta mesura s’ha desenvolupat implicant els diferents departaments de l’organització i també ha tingut en compte les aportacions del ric sector TIC de la ciutat, amb el qual s’han dut a terme una  sèrie de tallers de co-reflexió i co-creació que ens han permès de conèixer el seu punt de vista.

 

És precisament l’aportació del sector la que ens porta a plantejar en aquesta mesura canvis orientats a la millora de la compra pública de tecnologia, per fer-la més oberta, ètica i transparent.

Es tracta, en efecte, d’un canvi tecnològic, però també d’un canvi en la forma en què es dissenyen els serveis públics; un canvi de cultura i de plantejament dels processos interns de l’organització.

 

Barcelona s’alinea amb altres experiències de referència a nivell europeu i global. La singularitat i rellevància de la mesura són degudes al fet que la majoria de les estratègies de transformació digital, com la iniciada pel Government Digital Service del Regne Unit o el Govern d’Austràlia van tenir lloc a nivell estatal, mentre que Barcelona és una de las primeres ciutats al món que presenta un marc complet amb aquesta orientació política a nivell municipal.

 

Com es tracta d’una administració local i, així doncs, és més propera al ciutadà, considerem rellevant impulsar noves formes de relació i participació dels diferents col·lectius de la ciutat en els assumptes públics.

 

L’execució de la mesura es materialitza a través de sis guies que defineixen la direcció i les normes que ha de seguir i implementar l’Ajuntament, en particular, en matèria de contractació pública de tecnologia, exigint la implicació dels funcionaris administratius.

 

D’altra banda, indicar que aquesta mesura té una orientació pràctica: es presenten 20 projectes emblemàtics a través dels quals es comencen a assolir aquests objectius i implantar les noves pràctiques. Entre els més importants per als ciutadans, podem destacar el nou portal d’atenció ciutadana, els serveis al mòbil per a la ciutadania, el quadre de comandament sobre la ciutat obert als ciutadans, el portal de compra tecnològica, el portal de democràcia digital decidim.barcelona i el nou servei d’identitat digital.

 

 

Fonamentem la nostra política en el fet que és necessària una sobirania tecnològica basada en el software, els formats i les dades obertes, que són tècnicament viables, econòmicament sostenibles y socialment justos. Tot això es reflecteix en uns beneficis concrets a l’administració local, com són:

 

  1. Fi de l’oligarquia dels proveïdors tecnològics i s’eviten els bloqueigs amb proveïdors de solucions propietàries. La creació d’un marketplace digital per a petits proveïdors genera moltes possibilitats a un país on el 90% de les empreses són petites i mitjanes. Barcelona té un sector tecnològic en creixement d’aproximadament 13,000 empreses, que han incrementat un 26,3% la seva ocupació. Aquesta mesura ens permetrà d’incloure les pimes en el procés de contractació pública, generant un cercle virtuós on qualsevol pime, cooperativa i autònom podrà oferir els seus serveis en igualtat de condicions.
  2. Revisió dels marcs contractuals per garantir la sobirania tecnològica i de dades. Això suposa tenir accés a la informació i al know-how generats en el desenvolupament de serveis públics.
  3. Creació de noves capacitats en el sector públic per recuperar el control dels serveis digitals: mitjançant la internalització del personal i un programa de creació de competències internes per impulsar la transformació. L’IMI incorporarà en aquest mandat 64 noves places de tècnics informàtics (superiors i mitjans), a través de dues borses de treball i en aquests moments es troba en un procés de reorganització i relleu generacional profund.
  4. Augment de l’eficiència en termes de rendiment i costos amb el compromís que el 70% de la inversió en nous desenvolupaments de software es farà amb codi obert. Això elimina moltes despeses en llicències d’ús i retalla altres costos. Amb la llibertat d’escollir proveïdor sense restriccions es pot potenciar la reinversió dels diners públics al territori, afavorint el teixit productiu local.
  5. Millora de les xarxes de col·laboració entre ciutats i administracions públiques, que poden reutilitzar les solucions desenvolupades amb llicència oberta i estàndards oberts. Per exemple, Barcelona es compromet a compartir en aquest mandat un mínim de deu solucions de codi obert amb altres municipis catalans.
  6. Millora en l’accés a dades de l’Administració i garantia dels drets fonamentals de la ciutadania. Es potenciarà l’obertura per defecte de les dades de la ciutat a través del renovat portal d’Open Data. I tot garantint que la seguretat, la privacitat i els drets digitals dels nous ciutadans queden assegurats, tal i com marca la nova normativa de protecció de dades de la UE que entrarà en vigor el març de 2018. Ens dotarem, a més a més, d’un codi ètic ambiciós en aquest camp.

 

La transformació digital i la innovació no són el destí ni el punt d’arribada, sinó un procés continu, amb l’objectiu de transformar l’Ajuntament perquè sigui més receptiu davant les necessitats de la ciutadania i més obert, col·laboratiu i transparent.  Volem que la revolució tecnològica que estem vivint estigui al servei del bé comú i no només sigui per al benefici d’uns quants. Precisament a això aspira a contribuir aquesta mesura.

 

Francesca Bria