BCN Ciutat Digital

La nova Biblioteca Montserrat Abelló aposta per la cultura maker i les noves tecnologies

Aquest divendres a la tarda, a les 18.00 hores, es va inaugurar al districte de les Corts, al carrer dels Comtes de Bell-lloc, 192-200, la Biblioteca Montserrat Abelló, que ha passat a ser la nova biblioteca central del districte. Els arquitectes Ricard Mercadé i Aurora Fernández han dut a terme el projecte de transformació de l’antiga fàbrica Benet Campabadal, construïda el 1924 i pionera en el sector de la producció de cintes de seda. La fàbrica, que va funcionar durant anys i va viure la seva més gran esplendor durant les dècades dels cinquanta i els seixanta, va tancar l’any 1984. Una dècada després, el 1990, va passar a albergar la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, punt de trobada dels oficis del vidre, la indústria i l’art.

 

L’edifici públic més sostenible de la ciutat

 

La biblioteca ocupa 3.300 metres quadrats i és el primer edifici públic de la ciutat amb el certificat BREEAM, un mètode d’avaluació i de certificació de la sostenibilitat en l’edificació líder a escala mundial. L’obra ha consistit a rehabilitar tres edificis industrials existents, que s’han conservat. Es tracta d’una nau principal i de dos edificis adjacents. La nau, que funciona com a eix vertebrador del projecte, consta d’un espai doble i crea un atri lluminós a doble alçada que incorpora unes escales obertes, les quals donen continuïtat visual i natural a l’usuari fins a la planta superior. Els principals elements de disseny innovadors i d’impacte reduït són l’aprofitament de la llum natural amb l’obertura de la façana al carrer de Novell, finestres al carrer dels Comtes de Bell-lloc i finestrals recuperats de la nau. A més, s’ha obert un pati lateral amb la façana mitgera per permetre la il·luminació natural de la biblioteca infantil i l’altell, i s’han col·locat unes lluernes a la coberta de les aules de la segona planta per aprofitar la llum natural.

 

També cal destacar la climatització mitjançant un sistema de conductes d’aigua i de terra radiant, que proporcionen fred i calor; la col·locació de plaques fotovoltaiques amb una potència de 25,6 kW; l’aprofitament d’una part de l’aigua de la pluja per al reg de les plantes del pati interior; el paviment de terratzo de diferents colors per facilitar l’ús de les instal·lacions a persones amb visió reduïda; aixetes temporitzades per estalviar el consum d’aigua, i el tancament acústic amb panells acústics i silenciadors per garantir el confort acústic del veïnat.

Aquest nou equipament cultural i de proximitat, que disposa d’un fons inicial de 45.000 documents, incorpora un servei d’autopréstec i un servei de retorn de documents amb classificació automatitzada. Aquests serveis permeten a l’usuari reduir el temps d’espera en aquestes operacions i millorar la seva autonomia en l’ús de les biblioteques.

 

Una aposta per la cultura maker i les noves tecnologies

 

La Biblioteca Montserrat Abelló estarà especialitzada en cultura maker, que promou la innovació i el coneixement obert amb la finalitat d’idear i de fabricar objectes, especialment tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals i materials. La biblioteca pren el nom de la poeta Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 - Barcelona, 2014). La seva obra poètica reflecteix la seva condició de dona i l’experiència de la guerra i l’exili. El 2007 va rebre el premi Cavall Verd, el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el premi Nacional de Cultura.

 

Un diàleg constant amb l’Ateneu de Fabricació Les Corts

 

L’any 2013 es va obrir l’Ateneu de Fabricació Les Corts, un referent de creació i formació digital vinculat a les noves tecnologies i, en especial, a la fabricació digital en 3D. El febrer del 2017 l’ateneu es va instal·lar al carrer d’Evarist Arnús, 56, en una part de l’edifici de l’antiga fàbrica, l’espai que compartiria amb la futura Biblioteca Montserrat Abelló, que s’inaugurarà oficialment aquesta setmana. L’objectiu és potenciar les dinàmiques recíproques de la biblioteca i l’ateneu i oferir un bon accés a la informació i al coneixement, així com facilitar la creació de sinergies innovadores entre dos equipaments singulars. La remodelació arquitectònica de l’espai també ha potenciat aquesta convivència fent que el vestíbul principal sigui compartit entre la biblioteca i l’ateneu.