Barcelona Cultura

“Ara mateix Barcelona no pot ni vol competir amb Londres o amb Nova York”

Conversem amb Conrad Llorens -President de SUMMA- el marc de la presentació del projecte “Identitat i posicionament de Barcelona. Un relat coral”, on l’alcaldessa Ada Colau i totes les persones representants de les entitats, institucions, empreses i professionals que han creat conjuntament el nou projecte de marca ciutat, van presentar la nova aliança per la reputació de Barcelona. L’acte, que va tenir lloc al Disseny Hub, marca l’inici d’una nova manera de comunicar la nostra ciutat.

La setmana passada, en una entrevista que Lluís Bassat va concedir al Museu del Disseny, el publicista va dir-nos que per millorar la marca Barcelona, el primer que s’havia de millorar és el seu producte. Seguint amb aquesta línia, quin aspecte de Barcelona consideres que és més important millorar? 

Malgrat que Barcelona és una marca molt potent, encara s’ha de treballar en millorar molts aspectes del producte per fer-lo més competitiu. Per això és molt important definir un relat que ens ajudi a projectar la identitat de Barcelona i tot allò que, com a ciutat, pot oferir.

Fins ara no l’hem tingut, i això ha causat que la imatge que projectem sigui de vegades fragmentada, discontínua, parcial, descoordinada i més lligada al seu atractiu turístic que a d’altres de les seves fortaleses. Ara mateix, el repte principal és continuar treballant i consolidar tots els esforços que s’estan fent en el darrers anys per ser un referent en moltes àrees relacionades amb la innovació, el coneixement, la ciència i la tecnologia.

La globalització i necessitat de les ciutats de diferenciar-se les unes de les altres en el context actual han donat lloc a que ara entenem la comunicació dels llocs en clau de place branding. Barcelona ha canviat molt des del 1992, i també ho ha fet la seva marca ciutat. Què era marca Barcelona l’any 92 i què és ara?

Els Jocs Olímpics i la transformació urbana que aquests van suposar van generar un sentiment d’orgull per part del ciutadà que va resultar en una percepció de marca-ciutat molt positiva, associada a la creativitat, el dinamisme i la modernitat.

Barcelona ha evolucionat molt des de llavors. Ara té moltes altres capacitats que ha anat construint, així com també altres reptes i oportunitats (el Mobile World Congress, l’Integrated Systems Europe, iniciatives com el Barcelona Health Hub o el Pla Barcelona Ciència, entre d’altres). Si bé part dels públics n’estan informats, ​encara hi ha aspectes de la Barcelona actual que no estan suficientment associats a la marca ciutat​. Per això és important que Barcelona defineixi què vol ser i com vol ser percebuda al món. No només ara, sinó també en els propers quinze o vint anys.

Ara mateix Barcelona no vol ni pot competir amb Londres o amb Nova York​. Si bé, té un conjunt de capacitats i atributs que la fan única. Per això ha de saber explotar millor la seva identitat per consolidar-se com una ciutat de referència al món, una ciutat on tothom pugui desenvolupar els seus projectes vitals. En això Barcelona pot i ha de ser la millor ciutat del món.

Les ciutats són marques per naturalesa. Sabem que per a projectar una marca és essencial construir una narrativa pregnant al seu voltant, però quina diferència hi ha entre definir una marca ciutat i construir una narrativa o relat de ciutat?

Construir una narrativa de marca ciutat és molt complexe. En la percepció que els públics tenen d’una ciutat hi intervenen molts factors: qualitat de l’entorn urbà, infraestructures, serveis públics, història, teixit empresarial... i, naturalment, un d’ells és la identificació i orgull dels seus residents amb el territori, així com l’experiència que generen amb la seva interacció a tots aquells que ens visiten per turisme, negocis o per viure-hi aquí.

Sintetitzar tot això en un missatge senzill és difícil, però ho hem aconseguit. La clau per generar aquest relat comprensible inspirador ha estat connectar i agrupar un llistat d’atributs en pilars conceptuals trasversals a tots els àmbits: connexió, iniciativa, ànima, contrastos, talent, compromís i plasmar-los en un relat clar. En el cas de Barcelona, comptar amb aquest nou relat, que ja incorpora els atributs i les ambicions que avui té la ciutat i que ha estat plantejat de manera col·lectiva, ens ajudarà a comunicar la nova realitat de la ciutat, a impulsar iniciatives en tots els àmbits i a crear sinèrgies.

Altres notícies

La gastronomia del futur es cuina a Desi...

13/02/2019

Del 5 de març al 31 de maig de 2019, arriba al Disseny Hub Barcelona la tercera edició de ...

La Mobile Week Barcelona 2019 comença al...

13/02/2019

Dijous 14 de febrer, a les 19 h, la 3a edició de la Mobile Week Barcelona obre les...

Design Beyond Technology: Com dissenyare...

13/02/2019

Del dijous 21 al divendres 22 de març de 2019, el Disseny Hub Barcelona acollirà la primera edició de...

El Disseny Hub, un dels protagonistes de...

11/02/2019

- L’estany, convertit en una porta per explorar el cosmos. A l’estany del Disseny Hub s’hi projectarà...