Barcelona Cultura

(Isabel Steva) ‘COLITA’: “Tenir ull crític fotogràfic significa poder jutjar les situacions i saber si paga la pena o no fer una fotografia”

El 27 de novembre, el  FAD organitza al Disseny Hub un acte de reconeixement a la gran fotògrafa Isabel Steva, més coneguda com Colita.  Un homenatge per reconèixer la seva contribució i trajectòria dins el món de la fotografia. Amb motiu d’aquest esdeveniment, des del Disseny Hub hem volgut parlar amb ella no només de fotografia, sinó també de disseny.

 

P: Què significa tenir ull crític fotogràfic?

R: Per a mi tenir ull crític fotogràfic significa poder jutjar les situacions i saber si paga la pena o no fer una fotografia. Et permet poder decidir el que val la pena i el que no retratar. És també pensar si amb una fotografia pots influir d'alguna manera en el transcurs de les coses

P: Com veus el futur del disseny i la fotografia  a Barcelona? Pot la interpretació (o el paper) del fotògraf influenciar els camins de l'art, el disseny i l'arquitectura?

R: Hauria de tenir una bola de vidre per poder contestar-te a aquesta pregunta perquè les coses evolucionant una forma meteòrica. Jo vaig néixer amb la fotografia analògica i no vaig pensar mai que al final de la meva carrera professional hagués de canviar-me a la digital. I, així ha estat, perquè jo ja no toco l'analògica, toco la digital. Llavors jo no sé com pot acabar la cosa però veig ara aquesta càmera - ens ensenya una càmera de la mida d'una caixa de llumins - o les ulleres aquestes que et permeten gravar i fotografiar i em sorprèn. Com acabarà la història de la fotografia? No ho se, no tinc ni idea, però segur que evolucionant a una velocitat vertiginosa. I pel que fa al disseny, el mateix. Està molt relacionat amb l'anterior.

P: La Barcelona de les teves imatges ja no és la d'avui. Quin ha estat el paper de la fotografia en la gestació de la modernitat de la 'ciutat del disseny'?

R: Barcelona i la fotografia van de la mà pel que fa a l'evolució: evoluciona la fotografia i evoluciona Barcelona. Quan jo vaig començar a retratar la Barcelona dels anys seixanta.. doncs imagina't! Com ha canviat la cosa en 60 anys. Barcelona ha passat per moltes etapes: l'etapa que deia Gil de Biedma 'Barcelona té color de colom brut'; la Barcelona de les Olimpíades; o la Barcelona una mica asèptica que tenim ara, en aquest moment en què no sabem molt bé cap a on tira. Jo crec que Barcelona en aquest moment està aturada, i no se cap a on es dirigeix. Les coses evolucionen a tal velocitat que és molt difícil de preveure. Només pots obrir-te, deixar totes les finestres obertes de la casa perquè entre el que hagi d'entrar.

P: Si haguessis de triar un fotògraf de referència, a qui triaries? I en disseny?

R: Català Roca. A Català Roca el vaig conèixer a la 'Mariona' als anys 50 juntament amb Oriol Maspons i Xavier Miserachs. Ell era el més gran de tots i jo la més jove. Jo encara no havia començat a fer fotos i el veia com a un personatge de referència, tant humanament com com a fotògraf. Com a fotògraf era esplèndid. Jo sempre vaig pensar 'quan sigui gran jo vull ser com Català Roca'. He tingut companys fotògrafs meravellosos als quals estimo, respecto i he après molt d'ells però si em preguntes la referència, llavors Català Roca.

En disseny, els Milá. El més elegant que ha tingut en disseny aquesta ciutat són els Milá - i ens ensenya una de les llums TMM de Miguel Milá - Jo quan vaig tenir dues pessetes em vaig comprar un llum dels Milá-.

P: També les càmeres fotogràfiques son objectes susceptibles  de disseny quina és la teva “maquina” o maquines preferides?

R: Les lleugeres. Per a mi compta molt el que pesa: quatre, cinc, sis hores o més amb un equip fotogràfic sobre, et juro que el pes compta molt. Llavors jo he treballat amb càmeres excel·lents i que pesen poc. Després també he treballat amb càmeres molt pesades, de sis per sis però això és inevitable de vegades.

P: Fa anys que vas “penjar” la càmera però segueixes reivindicativa i dient el que penses amb la única diferència que ara ja no et vals de la fotografia per fer-ho. Des que et vas jubilar, no t’han vingut ganes de tornar-te a penjar la càmera i retratar? Hi ha algun moment, fenomen o situació que t’hagi temptat de fer-ho?

R: No he tingut temptacions. Només per al 15M em va passar una cosa així. Jo estava coixa i vaig sortir amb la càmera a fer fotos perquè vaig tenir la sensació que allò era una trucada que canviaria moltes coses i no em vaig equivocar. Però ho vaig fer perquè em va venir de gust, després no fet mai res més professional.

I després, doncs jo vaig fent fotos amb les meves càmeres petitetes però res professional. L'últim que vaig fer va ser anar un ballet que dirigia una amiga meva, i que li vaig fer les fotos. La meva amiga es diu Natalia Menéndez, directora de teatre i actriu i em va venir de gust fer-ho i ho vaig fer. No m'he oblidat de fer fotos, el que passa que ara no treballo, és simplement per plaer o perquè algun amic m'ho demana, i em diu 'fes-me una foto del meu nét', i se la faig. Coses tan senzilles com aquesta sense cap tipus de pretensió ja de fer 'art i assaig'.

P: Quina és o ha estat la teva relació amb el món del disseny?

R: Doncs mira, aquí tinc la ‘Silla Lola', la ‘Làmpada TMM'... per a mi el disseny és important i m'agrada combinar-ho amb, per exemple, antiguitats o coses divertides. M'agrada tenir alguna cosa de disseny.

P: El FAD t’ha concedit diferents distincions com el Premi d’Honor dels Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals l’any 2008 o la medalla del FAD l’any 2012. Aquesta vegada però el reconeixement és diferent: s’organitza un acte expressament de reconeixement a la teva contribució i trajectòria. Què significa per tu que una entitat com el FAD  et reconegui com a Mestra?

R: És un dels honors més grans que he rebut a la meva vida. Perquè el FAD és una de les institucions barcelonines més respectades que hi ha. Jo sempre he tingut molt bona relació amb el FAD, amb el disseny o, a més, he exposat fotografies un parell de vegades al FAD.

No és que només em faci il·lusió, és que és un gran honor. És una de les consideracions més importants que he rebut a la meva vida. Estic molt honrada, perquè no és el mateix que et donin un premi de fotografia, que t'agrada però no és el mateix que tenir la consideració del FAD. Perquè els conec, he treballat amb ells, he fet fotos per a ells, m'han donat premis, hi ha una relació molt entranyable amb el FAD, i he estat amiga de persones molt lligades al FAD.

Fotografia: Marta Albertí

Altres notícies

El Disseny Hub, exemple de bones pràctiq...

22/11/2017

El dimarts 28 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona organitza la jornada Ajuntament +...

L'arquitecte Puig i Cadafalch, vist...

21/11/2017

A partir del 23 de novembre, si us acosteu al Disseny Hub, podreu gaudir a la planta B del...

El Disseny Hub torna a acollir els Premi...

16/11/2017

El 22 de novembre l'auditori de Disseny Hub tornarà a acollir la cerimònia d'entrega dels Premis de Fotografia...

El Disseny Hub, centre de l'sketch...

14/11/2017

Al llarg de l'any, el Disseny Hub ha acollit...