Barcelona Cultura

"La principal funció de les meves peces és projectar identitats"

Parlem amb l'artista Ramon Puig Cuyàs sobre l'exposició de la seva obra

P) Què et va decantar per dedicar-te a la joieria?

R) Si alguna cosa em va fer descobrir que la joieria podia anar més enllà d’allò decoratiu i ser un mitjà vàlid per crear un llenguatge capaç de tractar amb els problemes universals de l'art i de la creació, va ser el descobriment de l'obra de creadors com Manuel Capdevila , Aureli Bisbe, Joaquim Capdevila o Sergi Aguilar, o dels alemanys Herman Jünger, Frderich Beker, l'eslovac Anton Cepka i molts altres, que tot i tenir diferents sensibilitats, tenien en comú una actitud, un projecte de redefinició i de renovació de la joieria.
La joieria que ells practicaven em va interessar perquè reflectia una actitud inconformista, de desafiament, de transgressió, i era conseqüent amb un compromís, amb la ideologia de democratització social de la dècada dels anys cinquanta, i molt més intensament dels seixanta i principis dels setanta.
L'Escola Massana, on jo vaig començar a estudiar joieria, (d'una manera gairebé casual, entre 1969-1974) proporcionava l'ambient necessari que em va ajudar i va estimular a fer aquests descobriments. Manuel Capdevila va ser el primer professor que va organitzar els cursos de joieria el 1959, i que encara que no va estar-hi molts anys, va marcar per sempre l'esperit i la filosofia del departament de joieria de la Massana.

P)Què fa tan especial el món de les joies?

R) Per a mi la joieria és una forma d'art que com a creador, em permet, amb el meu treball diari amb les mans i els materials, sentir un íntim sentiment de llibertat i compartir-lo amb els altres. Em permet materialitzar una indefinible necessitat de transformar, de construir, de donar a llum, de fer visible el que està invisible. Projectar i construir significa viure l'emoció d'uns instants de plenitud. La joieria ha estat sempre unida a un projecte vital, una aventura, que amb l'esdevenir del temps, el transcórrer els mesos, els anys treballats en l'obra de creació, van transformant el món d'incerteses en què es produeix la creació, en un univers de certeses, per bé que sempre provisionals, i que són portadores al seu torn de noves interrogacions, de noves hipòtesis que mantenen la tensió i l'energia de l'evolució artística. 

P)Quina relació volen establir les teves peces amb el cos humà?

R) Jo crec que més important que la relació amb el cos, és la relació amb la persona, amb els sentiments més profunds i universals de totes les persones. L'ornament primitiu sobreposat al cos, més que un signe, era un acte màgic. La principal finalitat era la protecció, la defensa contra una naturalesa salvatge i hostil, després, amb el temps i, creient domesticada aquesta naturalesa, es va convertir en símbol d'ostentació , de poder i riquesa. Encara conserva una mica d'aquesta màgia dels seus orígens, potser perquè avui descobrim que continuem necessitant ser protegits. La principal funció  de les meves peces al ser portades pot ser la defensa contra l'anonimat, de vegades ajudant a construir, ampliar i projectar identitats molt personals i íntimes, i altres vegades construint altres identitats molt més difuses i compartides.

La joia sempre ha arribat a la seva plenitud en ser transportada sobre el cos, que no li prova el sedentarisme. Romandre tancada en una caixa forta o en un joier, en estoig o vitrina, encara que sigui per protegir-la, l'anul·la. La joia necessita ser transportada, d'un lloc un altre, sobre el cos d'un portador, parlant d'identitats i de desitjos, de proteccions i de seduccions i on cada nova mirada ens descobreixi alguna cosa nova.

P) Com definiries el llenguatge de les teves creacions?

R) El llenguatge plàstic és com el llenguatge de la parla, va creixent amb nosaltres des de la infància, influenciat per el context social, geogràfic i cultural. Jo crec que si és vertader, no es tria voluntàriament, es forma de una manera natural mentre avancem en el nostre treball de creació. En el meu cas, jo crec que està molt determinat per la necessitat que tinc d'estructurar formalment les meves peces a partir d'una estricta sintaxi compositiva que s'acosti o que doni la impressió d'una polifonia. Cercar un so, unes harmonies en la relació de les línies rectes i corbes, en les contraposicions de plànols, en els contrastos dels colors i els materials.

Possiblement per aquesta raó la majoria dels meus treballs s'estructuren com composicions d'elements separats, a manera d'acoblament, creant més espais virtuals que volums plens. Procurar que l'objecte no sigui vist, no sigui percebut íntegrament al primer cop d’ull, sinó que la mirada divagui i recorri una subtil xarxa d'itineraris visuals, explorant i descobrint les relacions d'harmonia i contrast entre les diferents parts de l'objecte, fent necessari un tempo perquè la mirada es pugui dipositar per tots els racons de la composició. En el meu cas, salvant les distàncies i amb el degut respecte, diria que el meu model a imitar és la música intemporal de Bach, el desig d'aconseguir la perfecció, la claredat de la seva estructura però també la profunditat del seu misteri. D'altra banda pot observar-se en els meus treballs una constància i estabilitat en les formes i en els elements simbòlics utilitzats en la composició, que es combinen entre si, constituint un cert estil. Un estil que, com he apuntat abans, sorgeix espontàniament, amb un concepte dinàmic, que va prenent un sentit nou a cada obra.

P) Quina importància té la interrelació entre diferents disciplines del disseny i la creació en les teves peces?

R) M'agrada considerar-me com un artesà, com aquell artesà en el qual somiava Walter Gropius, quan deia que l'artista és un artesà més elevat, que en escassos moments de claredat, se situa més enllà de la seva voluntat, i l'art floreix inconscientment sota les seves mans. Treballo contínuament per retrobar-me amb aquests escassos moments de claredat, quan tot sembla fluir sense esforç d'una déu profunda. Crec que la producció, o la creació artesanal contribueixen al benestar i a la sostenibilitat del nostre món, ho deia William Morris, ho diu Richard Sennett. Sempre he intentat fer objectes extra-ordinaris, és a dir fora de l'ordinari, però carregats de funció simbòlica que ajudin a sentir-nos millor i més segurs, fer de la joia una metàfora que recuperi gran part del gest màgic que era posar-se una joia.

P) Fes-nos un retrat de la joieria contemporània actual. Creus que es troba en un bon moment? Quin camí seguirà la joieria contemporània?

R) Malgrat que la joieria és un microcosmos dins del món de l’art en general, i que el públic coneixedor de la seva existència és petit, crec que és un mitjà eficaç per apropar l’art contemporani a la vida quotidiana de la gent.

D'alguna manera, a la joieria artística contemporània segueix ressonant el so ancestral del món de la màgia, potser una ressonància inaudible per a la majoria, però que alguns sentim com un fil vermell que, creuant el temps i l'espai, ens fa sentir vinculats a una herència deixada per generacions d'artistes i artesans i que amplifica el nostre sentiment de pertànyer a una cultura que humanitza. Potser aquesta és una altra de les raons que tenim per seguir dedicant-nos a una activitat tan estranya per a molts, tan antiga, i tan aparentment fora de temps.
En definitiva, la meva hipòtesi personal, és a dir, la meva resposta incerta i provisional del perquè alguns seguim obstinats a treballar amb un art tan vinculat als processos artesanals és perquè a través d'ell, potser trobem aquesta força que és expressió de la vida, que ens dóna el poder de ser els amos de la nostra realitat, transformant-la en un sentiment íntim d'extrema llibertat i de trobar i compartir complicitats amb altres persones a través de l'objecte per nosaltres creat. Perquè la joia segueix sent un potent mitjà per construir la nostra identitat, ampliant-la, i potser també ens ajudi una mica a trobar l'harmonia necessària amb el món que ens envolta.

P) Quin creus que és el paper de les escoles en la professionalització dels joiers i joieres contemporanis?

R) No m’agrada el terme “professionalització” quan parlem de creació artística, encara que estigui relacionat amb les escoles i universitats. Crec que el paper fonamental de les escoles és, abans que res, ajudar a formar persones. Persones amb capacitat de pensar per elles mateixes. En un món on es discuteixen models de globalització, econòmics, tecnològics i socials, de creixement sostenible, de repartiment de la riquesa i dels recursos, de respecte als drets fonamentals de les persones i de la preservació de l'entorn natural, les escoles de art i disseny, en general, i de joieria, en particular han de formar els seus alumnes no només en els aspectes purament tècnics i estètics sinó també sensibilitzar en els aspectes ètics que comporta la seva activitat com a creador i artista. Estimular-los amb la reflexió de quin és el seu projecte vital. Com poden influir en les altres persones i en la societat en general les seves decisions i actituds. No és possible una posició neutral. Les escoles de joieria han de seguir treballant perquè la joieria artística sigui  l’expressió de les necessitats culturals d'una societat, però també l’expressió individual del seu creador. Les escoles no poden quedar al marge d'aquests fenòmens, amagades darrera d’una estricta formació tècnica i professional. Han de participar en la redefinició constant dels oficis, com el de la joieria, i contribuir a millorar i a crear noves maneres de pensar i de viure més humanes. 

P) Aquests mesos de setembre i octubre podrem veure una exposició de la teva obra al Disseny HUB Barcelona de la mà d'A-FAD i Fira JOYA. Què hi trobarem en aquesta mostra?

R) L’exposició proposa un recorregut, una mirada minuciosa i atenta a una bona part de l’obra creada des dels inicis dels anys vuitanta fins a l’actualitat.

A través de una selecció de 200 peces realitzades durant tots aquests anys, es pot observar, amb una perspectiva històrica, l’evolució dels plantejaments conceptuals i formals que han anat conformant la meva obra com un tot. Una obra que cal emmarcar, en part i per qüestions generacionals,  dins un dels períodes històrics més importants de la joieria artística, la de la segona meitat del segle XX, però que té una continuació fins a l’actualitat.

L’exposició està estructurada en 19 grups d’obres, que representen algunes de les més importants sèries i suites en què s’agrupen les peces realitzades durant aquests anys.

Entrevista feta per A-FAD.

Altres notícies

"Y los huesos hablaron" de Soc...

15/10/2018

La Sociedad Doctor Alonso i Teatro de Babel - Dramafest han estat...

"Conexión By Finsa" acosta el...

11/10/2018

L'empresa gallega Finsa exposarà al Disseny HUB la mostra "Conexión by Finsa. Espacios conectados con la...

El món del disseny i la cultura s’obre...

11/10/2018

Aquest mes d’octubre, el Museu del Disseny i la Biblioteca El Clot Josep Benet proposen ...