Barcelona Cultura

“L’OFFF crea el moment perfecte perquè les coses passin”

En el marc del compte enrere de l’OFFF, el Festival Internacional de Creativitat, Art i Disseny Digital de Barcelona que acollirà el Museu del Disseny del 25 al 27 d’abril, parlem amb Héctor Ayuso, el seu fundador i director, en clau de ciutat, creativitat i cultura.

L'OFFF té una llarga trajectòria arreu del món. Què fa especial l'edició a Barcelona?

Per començar, l’OFFF Barcelona és el nucli de tots els OFFF que celebrem a altres ciutats. Barcelona és el meu camp d’experimentació. Aquí és on més lliure em sento, i aquí és on fem l’aposta real del contingut del festival i on arrisquem més. De fet, a Barcelona és on venen més organitzadors d’altres festivals per a reclutar talents.

Quant de temps es necessita per organitzar un OFFF?

Un festival com l’OFFF no només implica l’organització d’un esdeveniment en si, sinó que darrere hi ha una curadoria d’artistes molt important. Per sort, hi ha molta gent que vol formar part del cartell, i fer la tria dels convidats és molt difícil. Per això comencem a organitzar cada edició a anys vista. De fet, ja fa temps que estem treballant en l’edició de 2020, que és quan farem el 20è aniversari.

Quin paper juga l’OFFF a l’escena del disseny barcelonina?

Des del principi, la voluntat de l’OFFF ha estat crear un espai on la gent pugui donar-se a conèixer, créixer i tenir accés a continguts i a persones amb qui, en cas de no ser per coincidir en espai i temps, no tindrien oportunitat de connectar. En els seus 19 anys de vida han passat moltes coses. Algunes probablement no les arribem a conèixer mai, però el que sí que sabem és que la manera en què plantegem el festival genera sinergies creatives espectaculars. L’OFFF crea el moment perfecte perquè les coses passin, i això és un orgull i la part més agraïda de la nostra feina.

Fins a quin punt creus que la ciutat és exportadora de talent, disseny i creativitat?

M’atreviria a dir que a Barcelona s’exporta més talent del que s’importa. La feina dels artistes d’aquí té cada vegada més visibilitat fora del país; avui en dia, si saps fer servir les xarxes socials de manera intel·ligent, és molt fàcil que et sorgeixin oportunitats fora de la ciutat. A més, un dels atractius principals de la marca Barcelona és que crea sinergies en l’àmbit creatiu, i en això no té res a envejar a altres capitals europees.

Què opines de l’oferta de formació acadèmica en disseny a la ciutat comtal?

Evidentment, la formació és part d’un procés pel qual tots hem de passar. A Barcelona hi ha espais on pots tenir una formació molt potent que probablement et portarà pels camins que vols, però penso que és necessària una reinvenció en el model educatiu molt més orientada cap a la realitat i menys vinculada a un format acadèmic pur i dur. El model acadèmic tradicional s’està acabant. Els espais i els formats s’estan quedant obsolets, i la conseqüència és que quan acabes de formar-te no estàs realment preparat per al món laboral, perquè la realitat és completament diferent. Les empreses ja no busquen un currículum acadèmic, sinó que busquen una experiència, habilitats…, i si ens comparem amb altres països, a Barcelona encara ens queda bastant camí per recórrer.

Què caldria perquè Barcelona fos una capital de la creació digital?

No sé si és una capital de la creació digital ni si sóc la persona adequada per a dir-ho, però sí que crec que és un lloc on s’està creant un contingut propi molt potent. Tenim talent i les condicions idònies per desenvolupar-lo, i això es nota.

Recuperant l’eslògan de la campanya d’enguany “There is an Offfterlife waiting”, hi ha límits pel disseny en una ciutat com Barcelona?

Crec que no. El tema de la identitat fa temps que ja l’hem traspassat. La gent d’aquí s’ha adonat que si només et mous pel cercle que t’envolta ets mort. Has de mirar molt més enllà del que tens al davant, i has de fer-ho sense por. En aquest sentit, crec que l’ecosistema creatiu de Barcelona és conscient d’això i que, efectivament, no té límits.

A l’OFFF Barcelona al voltant del 80% del públic és internacional, mentre que a ciutats com Mèxic gairebé de tot el públic és local. Estem preparats per acollir festivals així?

M’atreviria a dir que el més local de tots és Mèxic, però la resta d’edicions són bastant internacionals. Barcelona és l’escenari ideal per un esdeveniment com l’OFFF i és on sempre ens hem sentit més còmodes. Evidentment tenim públic local, però és minoritari al festival. Però hem sigut internacionals des del dia u. Hem crescut així, i el fet que tot el contingut que generem sigui en anglès també crida molt al públic internacional. El públic que tenim és súper fidel i, de fet, hi ha un gruix important que ens segueix allà on anem i va a totes les edicions.

Creus que venir al festival s’ha convertit en una forma de turisme?

En certa manera sí, tot i que és lògic, perquè Barcelona reuneix les condicions perfectes per acollir un esdeveniment com aquest. Això també explica per què tenim més públic internacional.

Per acabar, un èxit i un fracàs de l'OFFF en els seus gairebé vint anys de vida.

Èxits, molts. Des d’escollir a un artista que vingui a donar una conferència que no coneix ningú i que després sigui la conferència millor valorada del festival, a tenir l’orgull d’haver posat en contacte a professionals com Chris Milk i Aaron Koblin, dos artistes que ara formen l’empresa de continguts més potent del món i que, com ells mateixos sempre reconeixen, no s’haurien conegut si no fos pel festival.

Al fracàs jo li diria aprenentatge. Arriscar sempre comporta un risc i, sense arriscar, l’OFFF no seria l’OFFF. Per exemple, pot ser que estiguis completament convençut que un convidat farà uns títols de crèdits espectaculars i que després t’arribi amb una pel·lícula de 9 minuts que no funciona. Però aquestes coses passen, i el risc és part de l’encant del festival. De fet, venir a l’OFFF és un risc que compartim tots els que hi assistim, fins que no ets allà no saps ben bé amb què et trobaràs. Aquesta és la gràcia i el que ens fa grans, perquè quan arrisques, guanyes prestigi.

El programa del festival oferirà 60 conferències i portarà a més de 100 artistes i creadors d'arreu del món. Entre els convidats d’enguany trobem a Nomada Studio i a l’il·lustrador Conrad Roset, a qui vam entrevistar fa un parell de setmanes en el marc de l’ADGTalk al voltant del videojoc “Gris”. Us esperem els dies 25, 26 i 27 de maig al Museu del Disseny!

Altres notícies

Lara Penin: “Entendre la gent és la part...

12/06/2019

Lara Penin és directora del grau en Disseny...

36 noves peces se sumen a l'exposic...

11/06/2019

Amb motiu de les donacions rebudes durant els últims 10 anys, el Museu del...

Què és el bon disseny?

06/06/2019

Per respondre a aquesta pregunta, als anys setanta el dissenyador industrial Dieter Rams oferia al disseny en particular i a la societat...