Barcelona Cultura

Maurici Ginés: “Crec que no deixarem indiferents”

Del divendres 16 al diumenge 18 de febrer, LlumBCN aterra al barri del Poblenou per primera vegada. Cinc anys després d’haver inaugurat BruumRuum!, la instal·lació lumínica interactiva ubicada a la plaça adjacent al Disseny Hub, els seus creadors, els dissenyadors David Torrents i Maurici Ginés, es reuneixen altra vegada per presentar Xiu Xiu, un espectacle lumínic ideat específicament per a aquest festival. Amb motiu d’aquest esdeveniment, ens reunim amb ells per xerrar sobre les seves visions del Disseny i els seus projectes en comú.

 

P) Quina és la vostra relació amb el món del Disseny?

David Torrents: Quan ets petit, ets dissenyador gràfic. Jo dissenyava revistes i feia coses que habitualment fa un dissenyador gràfic però després, de gran,  quan vaig dir que volia ser-ho, vaig adonar-me que ja ho feia. Feia cartells, feia coses que fan els nens quan dibuixen.

Maurici Ginés: Jo sóc dissenyador d’il·luminació i també fa molts anys que ho sóc. Va haver-hi un moment que vaig dir que volia dedicar-me a això, tot i que aquí a Espanya no existia aquesta professió. I d’això ja fa més de vint anys.

 

P) Quant de temps porteu col·laborant conjuntament?

M.G) Ens vam conèixer aquí, al Disseny Hub. Jo vaig fer el projecte d’il·luminació de tot l’edifici i hi havia una proposta de fer un espai interactiu a fora. En aquell moment li dèiem un “grafisme lluminós”. Com que és dissenyador gràfic, al David li van demanar de treballar el grafisme i llavors va ser com un cercle que es va tancar.

D.T) És interessant preguntar-se: per què un dissenyador gràfic? Com fa un espai exterior un dissenyador gràfic? Habitualment l’hauria de fer un arquitecte. Quan em van dir que muntés l’equip, em va semblar natural que ho fes la persona que ja estava a dins del projecte. Perquè, a més, d’entrada, ell ja deia en el seu projecte que estaria bé que hi hagués una obra a fora. La direcció del Museu, perquè en aquell moment encara no hi havia direcció del Hub, va demanar que hi hagués un dissenyador que ho portés. I l’interessant del cas és que van demanar un dissenyador gràfic. A partir d’aquí, es va crear una confluència molt estranya i molt positiva.

M.G) Quan ens vam unir  jo ja tenia experiència en fer coses que no eren iguals però si en una línia similar. Havia fet El Molino i, amb l’Eulàlia Valldosera, havíem fet, a l’Expo de Saragossa, una peça en una façana treballant amb leds. Així que tenia força experiència treballant en aquest camp.

D.T) L’interessant és que nosaltres ara podríem començar a parlar de la nostra vida professional per separat, però això va passar fa cinc anys i ara torna a passar. És a dir, ara ens hem tornat a posar junts per fer la instal·lació del mapping, del Xiu Xiu. Des de llavors havíem intentat contactar, fer coses junts...

 

P) I ara és aquesta oportunitat?

M.G) Sí, perquè neix una mica d’aquesta continuïtat. Del plantejament del BruumRuum! ha nascut aquest Xiu Xiu.

P) Com veieu el futur del Disseny a Barcelona?

D.T) Absolutament positiu, i més encara tenint elements com aquest que estan fent de franc. És un punt de trobada de molts dels interlocutors que hi ha al món del disseny de Barcelona. Per tant, positiu per d’on venim, però complex, perquè hi ha tots d’embolics…

M.G) Crec que hi ha una inquietud molt positiva de fer coses, de créixer, de seguir experimentant. Hi ha una base molt sòlida de molts anys de disseny català, que és molt arrelada i la inquietud és molt forta. El panorama és una mica incert.

D.T) Venim de situacions incertes, i una de les coses que sempre penses és que les situacions estranyes que passen en aquesta zona de la península, per dir-ho així, de vegades potser passen perquè no venen de dalt, sinó que venen de sota.

M.G) Una de les coses per la qual en David i jo tenim relació és perquè tot ho anem treballant nosaltres. Tant en el seu cas com en el meu, som gent que venim del dia a dia, de la lluita de creure en nosaltres mateixos per aconseguir les coses. És esgotador, però bé, tenim aquesta força. Perquè entenem aquesta força de cadascú.

 

P) Si haguéssiu de triar un dissenyador de referència, quin seria?

D.T) Sempre defensaré en Peret. És un dissenyador que va ser el meu referent quan era jove.

M.G) Jo vaig més al món de la il·luminació i m’agrada molt parlar de gent que està treballant, que està fent carrera. Per mi, una persona interessant a aquest nivell és l’Antoni Arola: per com treballa la llum, per com treballa l’objecte i com a persona.

 

P) I triant una peça de disseny, coincidiu?

D.T) Fa temps que ho penso. Si parlo del Museu, triaria el setrill de Rafael Marquina, però també mencionaria un objecte que hi trobo a faltar, que no ha inventat ningú d’aquí: una grapadora. Penso que és molt interessant que utilitzem la grapadora en aquest edifici i que no n’hi hagi al Museu. No sé si hi ha un disseny especial de la nostra cultura del qual estar contents. Respecte del disseny gràfic, escolliria els cartells del Mariscal, perquè de petit són les coses que veia al carrer. Recordo també els cartells de la Movida Madrileña.

M.G) La [Montesa] Impala també és un disseny molt català.  M’agrada molt perquè és com anar a contracorrent. Això de tenir el canvi al revés era la prova que ja volien fer les coses diferents. Crec que és del Milà. Després, també m’agraden molt els cendrers de l’André Ricard. De làmpades, destacaria la TBM: crec que és una peça molt aconseguida.

 

P) Què n’opineu, del Disseny Hub? És un referent en el món de disseny i la innovació?

D.T) El Maurici i jo ens trobem als inicis del Hub quan surt el BruumRuum!, i cinc anys més tard ens tornem a trobar amb el Xiu Xiu. Són dues experiències molt importants per a mi, que ens connecten aquí al Hub. En l’àmbit ciutadà, el Hub és absolutament important i rellevant. No només pel que té com a edifici, sinó per qui està allotjant. Crec que la tasca que està fent el Museu del Disseny és molt important, i sense cap dubte, també ho és la tasca del FAD. Jo sóc del FAD i hi crec molt. La del BCD també és molt important, perquè tota la xarxa empresarial i associativa ha d’estar connectada. A nivell personal, penso que funciona molt bé i que està donant molt a tothom.

M.G) Crec que el Hub està realitzant una bona tasca. El que passa és que hi ha decisions que han costat de pair aquí a Barcelona, com l’agrupació de certs museus, el fet de portar aquí el FAD… La ciutat ha hagut d’entendre que és amic. Crec que ha estat un encert. És un espai ben ubicat, que convida a compartir i a desenvolupar, però és cert que no tota Barcelona sap el que està fent el Hub. Encara li falta comunicar o explicar què està fent amb fets i amb paraules. M’agrada el que estan fent, m’agrada l’espai, i com durant la creació del projecte vaig estar-hi implicat, hi estic molt vinculat i crec que és un bon punt de vinculació del Disseny. I dintre, hi ha el FAD, que d’alguna forma… és increïble. Té tanta capacitat, tanta gent vàlida que ha estat vinculada amb ell, que crec que s’ha de treballar perquè això es mantingui.

 

P) Quins projectes de la vostra trajectòria destacaríeu?

D.T) No em puc amagar del fet que estic molt orgullós del fet d’haver treballat amb en Maurici i poder fer junts el BruumRuum! fa cinc anys. Hi ha projectes que he fet a l’estranger, a nivell personal, però aquest, no el puc amagar. N’estic molt feliç. El fet de fer l’únic espai públic interactiu a Barcelona i poder-te posar aquesta etiqueta… Després, el Xiu Xiu és interessant per tot el que em pot arribar a aportar. I moltes de les coses que m’han anat passant aquest any estan relacionades amb el Hub. Ara m’han convidat a ser curador, comissari. Ho he de dir amb modèstia, perquè són exposicions petites de cartellisme, en les quals no hi ha una profunditat conceptual, però aquests dos últims anys he pogut organitzar dues exposicions de cartellisme relacionades amb la ciutat. Això ha passat gràcies a Marc Martí i també gràcies a BCD. Tot passa al Hub, una altra vegada.

M.G) Jo ja havia fet alguna altra plaça similar a Terol, molt complex en aquell moment perquè no existia la tecnologia i es va haver de crear. Però a mi, el que m’agrada molt són els espais que tenen contingut. Crec que el BruumRuum! va omplir un buit de contingut. Barcelona  no s’estava cuidant de certes coses i crec que és un d’aquells espais en els quals pots portar-hi algú per ensenyar-li la ciutat, i pots comunicar la ciutat de nit, que crec que és una cosa que mancava. Va ser una experiència molt interessant, és una cosa que es manté i que encara està durant, cosa que a l’Ajuntament li feia molta por. Ara, amb el Xiu Xiu, és com si aquest contingut encara exhalés més i arribés a vincular-se amb el que és la verticalitat del Museu. Sempre he treballat amb leds i és el primer mapping que fem i estic molt content i emocionat.

D.T) El Hub està posant en contacte a molta gent. Nosaltres en som un clar exemple: un dissenyador gràfic que està obert a moltes coses i un dissenyador d’il·luminació que estigui relacionat amb un aspecte professional com el meu, normalment no passa. I aquí, ens ha connectat. No és casualitat: passa perquè ha de passar. Aquí, en aquesta casa, s’estan fent bé les coses. Hi ha errors? Segurament, però s’estan fent molt bé les coses.

 

P) Fa un moment parlaveu del BruumRuum!, com en va sorgir la idea?

D.T) El Maurici ja l’estava provocant. Hagués estat un error gravíssim que, en el moment en el qual directament em demanen el projecte, aquest no hagués pogut passar per la seva part. El Maurici ja estava provocant la situació perquè això passés. Quan em truquen dient: “Volem un dissenyador gràfic que faci un espai interactiu a fora, al costat del Hub”, ja s’estaven donant les condicions perquè passés. Què ens demanaven? Que tingués a veure amb la llum, i hi havia una possibilitat de fer-lo interactiu. En aquest moment, ja hi ha una connexió. Quan parlem junts, ho fem de llum, de so, d’interacció i jo afegeixo la paraula onomatopeies. Un d’aquests elements, el Maurici ja el porta perquè és el seu.  El so és potser un element que afegim els dos junts. Jo porto les onomatopeies i tot plegat fa això:  un espai interactiu que anomenem BruumRuum!, en el qual la gent pot cridar i l’espai interacciona. És un espai públic que escolta a la gent.

M.G) Jo venia d’una situació que no havia pogut ser: que la façana d’El Molino fos interactiva. Quan va sorgir la situació del BruumRuum! és un element que a mi m’interessava continuar desenvolupant, i en David, amb el seu món gràfic, el món de l’onomatopeia, que era una cosa que venia treballant, va ser una situació que es va donar molt fàcilment.

 

P) I del Xiu Xiu, què ens en podeu explicar?

D.T) El Xiu Xiu és el que havia de passar i que nosaltres intentàvem que passés, però potser per les nostres situacions personals i professionals no passava mai. Recordo haver dinat junts parlant del que havíem de fer, fins que finalment es posen en contacte amb nosaltres des de l’Ajuntament. Ja sabíem que volíem, tard o d’hora, donar-li protagonisme a aquest espai a la ciutat en el moment el que s’està fent el LlumBCN.

M.G) Sí, ho estàvem buscant. És curiós perquè la buscàvem des de dos camins diferents, aquesta connexió amb LlumBCN.

D.T) L’Ajuntament és qui ho provoca. Diu: “Volem que feu una activitat a LlumBCN”. Nosaltres diem que sí, i en el moment en el qual ens diuen l’espai, ho entenem: si tenim el terra, que no és tant habitual, doncs anem a connectar paret i terra. Amb el Xiu Xiu, el que està passant és que tampoc ens ha costat gaire arribar fins a aquí, però recordo dues possibilitats. Podíem fer una cosa totalment interactiva i deixar-ho. Però ja que teníem l’oportunitat de fer les dues coses, podíem fer el que tothom fa, que és un mapping, que en principi durarà sis minuts, i un interactiu, que serà terra i paret, d’uns 15-20 minuts.

M.G) Entre cada passi de mapping hi haurà aquest interactiu. El Xiu Xiu és una forma de donar més contingut. El mapping és una eina que es fa servir molt i és una eina una mica banal o una mica massa comercial. El que volíem era explicar una història a través d’aquest mapping. I crec que està sortint una cosa una mica abstracta, però la intenció és que sigui innovador i que pugui generar diàleg. És important fer coses que el generin. És una cosa que agradarà molt o que no agradarà gens, però crec que no deixarem indiferents. Serà una experiència efímera molt interessant.

D.T) Bàsicament, pel nom, hem fet el BruumRuum! i el Xiu Xiu. Hem tornat a jugar amb les onomatopeies, hem explicat una història amb onomatopèies. Se suposa que estaran passant al terra perquè la gent cridarà en el moment de la interacció, però quan hi hagi el mapping estarà relacionat amb el món dels crits i dels sorolls visuals i escoltats.

M.G) La majoria de la sonorització està feta amb un beatboxer. No és beatbox, però jo ja havia fet algun projecte anterior de treballar la llum i el so i un gran tant per cent de la sonoritzadora d’API, la seva essència, és la veu. A partir d’aquí, es treballa, es distorsiona, però serà interessant perquè tot és molt essencial.

D.T) El tema és que no només sigui el moviment de l’edifici, veure com va fent tombarelles, sinó el que deia el Maurici. Veure com l’edifici desapareix, tornant a aparèixer, però haver entès alguna cosa. Esperem que s’entengui. Tots els que hi estem implicats esperem que quan la gent vingui a veure-ho, vegi i experimenti la sensació d’haver entès alguna cosa.

M.G) La gràfica que ha treballat el David és molt potent i enganxa molt bé amb la música, amb la sonorització i la història que vam crear. Crec que serà interessant.

P) Per acabar…  Què n’opineu, del canvi d’ubicació de LlumBCN?

D.T) Moltes coses estan passant al Poblenou i està molt bé que no passi tot al centre. M’encanta la meva ciutat. Crec que això ho comparteixo amb molta gent, però el Poblenou ha de ser un altre vincle amb el context artístic de la ciutat. Que ho és, però potser no s’hi estan fent prou activitats. O s’estan fent, però no arrosseguen prou al públic. I espero que aquest cop sí que ho aconsegueixin.

M.G) Poblenou hauria de tenir més presència. No només amb oficines ni amb el 22@, sinó també amb el tema artístic. Em sembla molt bé. Em sembla que havia de ser així. Estava content del centre, perquè ja havien fet la senyalètica de tota la distribució de nit. Havien fet unes cadenetes que portaven diferents codis de colors. Es van fer per un any de forma efímera, i després es va quedar perquè va funcionar. No sé ara què passarà, com la portaran fins a aquí.

 

Altres notícies

Gaudeix d’un estiu ple d’activitats al d...

11/07/2018

Aquest estiu, el Disseny Hub i la seva rodalia s’omplen d’activitats culturals per a tots els públics i per a tots els...

Els ADCE Awards 2018 han obert les inscr...

09/07/2018

Els ADCE Awards premien l'excel·lència d'aquells treballs de disseny i publicitat que han estat reconeguts en les seves...

‘Barcelona Startup City Seminar’: una op...

26/06/2018

Barcelona és una ciutat atractiva per a les ‘startups’. O, com a mínim, així ho indiquen les dades....

Els 500 millors dissenys de l’any, reuni...

20/06/2018

La innovació, el talent i el disseny de qualitat se citen a l’exposició ‘El millor disseny de l’any’. Es tracta d...