Barcelona Cultura

Pilar Parcerisas: «Barcelona ha de tornar als principis que va construir la seva modernitat»

El 14 de desembre el Museu del Disseny de Barcelona inaugura l’exposició Adolf Loos. Espais privats, una mostra comissariada per Pilar Parcerisas que ens permetrà veure per primera vegada a Espanya una extensa mostra del treball d'Adolf Loos, una gran figura de l'arquitectura vienesa, pioner del debat entre espais de vida pública i de vida privada. Amb motiu d’aquesta exposició, des del Disseny Hub  Barcelona hem volgut parlar amb la seva comissària, la historiadora, crítica d’art, assagista i comissària d’exposicions Pilar Parcerisas, Doctora en Història de l’ Art i Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona

P) Que podem trobar a la mostra ‘Adolf Loos. Espais Privats’, de la qual ets comissaria?

 R) L’exposició valora l’ús que Adolf Loos fa del mobiliari en els seus interiors, pensats per preservar la vida privada i la intimitat de l’esfera pública. Així, Loos facilita la possibilitat que el seu habitant pugui desenvolupar-se i créixer en aquests interiors independentment de la moral pública decadent que ell troba a la Viena finisecular. Hi trobarem la figura d’ Otto Wagner, antecedent d’Adolf Loos, que respecta molt, amb els seus projectes urbans públics, els de vivendes privats, i la importància que dóna al concepte d' utilitat en l’arquitectura i en l'objecte domèstic. També hi trobem mobiliari del mateix Wagner i de membres de la Secessió, com Hoffmann, Olbrich i Kolo Moser, per poder comparar la postura de Loos enfront de la Secessió.

 D'Otto Wagner es destaca la mirada urbana en alguns edificis com la PostSparkasse (caixa d’estalvis de correus) o l’església de Steinhof. Pensem que Wagner va construir els projectes de metro de Viena des d'una visió urbana, social i econòmica que desenvolupava la modernitat a la  ciutat. A partir d’aquí es va allunyar de l’historicisme que regnava en l’eixample vienès, tot i que ell s'havia iniciat en un cert Renaixement historicista.

 Pel que fa als interiors, ens servim de les fotografies de Martin Gerlach que conserva l’Albertina Museum, per trobar el mobiliari en ús d’aquests interiors. Començant pel Café Museum i acabant amb la vila Müller de Praga.

Hem pogut reconstruir el mobiliari d'alguns d'aquests espais i completar el conjunt amb maquetes, dibuixos i plànols, de les cases a les quals pertanyen. Partim d’aquestes primeres incursions que fa Loos en els interiors. En el Café Museum, posem èmfasi en com ell personalitza el mobiliari ja existent, en aquest cas una cadira Thonet. Sovint, pren el mobiliari de model anglès perquè  el moviment Arts and Crafts és per a ell un model que conserva aquesta diferencia entre artesà i artista. I a partir d’aquí anem passant  per diferents cases i diferents entorns. A l'exposició, contraposem un espai masculí a un de femení, comparant el dormitori que ell va fer dedicar a Lina Loos el 1903 amb un despatx de la casa Friedmann, en què es veu l’ús d'un espai masculí dins de la casa.

Loos considerava l'interior com a espai femení, mentre que l’exterior, la façana, el que dóna la moral publica, era l'espai masculí per excel·lència. Veiem com alguns mobles son creats exclusivament per Loos i altres agafats com un ready-made i posats en ús perquè considera que és la millor forma, orgànica en el cas de les cadires, o ergonòmica que diríem avui.

També veiem molt clar a dins de l’exposició com ell tracta els espais públics, com per exemple les botigues, des de la confortabilitat dels espais privats. Si observem el mobiliari de les camiseries, veiem que són salonets privats per llegir o escoltar música quan en realitat el client està esperant per fer-se la prova d’una camisa o un vestit… Aquests salonets avui els podem veure en llibreries o fins i tot en alguna estètica com la recent remodelació dels interiors de Caixabank. També hi ha algun mobiliari que situa Loos en una visió més postmoderna, en l'ús d’elements clàssics com són les columnes dòriques dins del mateix moble.

L’últim apartat de l’exposició el dediquem a projectes no realitzats i al tractament d’exteriors. Hi trobem també la maqueta del Chicago Tribune Column, un projecte de gratacels que fa al 1922 amb forma de columna dòrica. Això el situa en la reivindicació de la tradició clàssica, com a tradició constructiva. Quan sembla que no es pugui anar més endavant, cal tornar al punt d’origen.

Ell estava en contra de tot ornament, perquè  l’historicisme de finals del segle XIX havia omplert  de decoracions absurdes els objectes d’ús domèstic. Diu que ja estan tips de tenir galindons renaixentistes, barrocs i rococós a les mans de tant agafar nanses de gerros oranmentades amb aquests estils en els últims temps.

Intentem que l’exposició tingui el sentit de l’arquitectura de Loos: començar per l’interior i acabar per l’exterior. Stefan Zweig, al seu llibre ‘El mon d’ahir’, no parla específicament de Loos però sí de la seva generació i s'hi hi refereix quan diu que a Viena "a l’arquitectura i el disseny se l'havia girat com un mitjó, de dins a fora".

 

P) Adolf Loos va liderar una revolució estètica a la Viena de principis de segle- Com ho va fer? Quin era aquest context i quin era el seu paper?

 R) Ell s'enfronta amb gran radicalitat contra l’ornamentació de l’historicisme, però per altra banda, també contra la resposta d’una part dels creadors vienesos que donen suport a una ornamentació abstracta basada en la natura, la Secessió i els Tallers Vienesos. Considera que els secessionistes emmascaren la veritat que cal cercar  amb formes derivades de la naturalesa. Ell no vol envair la vida privada amb la genialitat artística, no vol fer el Palau Stoclet a Brusel·les que fa Hoffmann, bonic per fora i per dins, amb cadires de marqueteria boniques però inútils. L’art no ha de formar part de la vida privada, "l’arquitecte és un paleta que sap llatí", diu, i es considera un servidor de l'usuari de l’arquitectura. Si jo hagués de dir què és Adolf Loos respecte a la historia de l’arquitectura, diria que és el mateix que Marcel Duchamp en la història de l’art: és el Duchamp de l’arquitectura.

 

P) Quin impacte pot tenir l’arquitectura, i el disseny en general, en una societat tan canviant i rica en matisos com la d’inicis del segle XX? Pot esdevenir el mitjà de transformació en el pensament d’una societat?

 R) Loos va ser molt repudiat i criticat. Va patir una nafra a l'estómac per les dificultats amb què es va trobar. Tenia el suport d'un part de la societat vienesa, però no del sector més tradicional ni de la Secessió, evidentment. Va aplicar la racionalitat en la construcció, però per exemple el criticaven perquè feia servir el marbre, un material noble, quan potser agafava un marbre malalt, com el de la Vil·la Müller de Praga, i com que venia d’una família de pica-pedrers, com Mies Van Der Rohe, sabia utilitzar els valors constructius i estètics del material, però també comptava l'economia que significava tallar marbre enfront de les hores d'artesà que costava qualsevol ornament postís. La seva mentalitat és la del constructor, i el seu pensament va tenir una gran influència en el pensament modern, sobretot en Le Corbusier.

P) A part del Disseny Hub, quin recorregut tindrà aquesta exposició? Quina reflexió ens hauria de venir al sortir de l’exposició?

 R) L'exposició viatjarà a Madrid i es podrà veure a Caixaforum Madrid. Per primera vegada es fa una exposició d'Adolf Loos que no és només una exposició de maquetes, plànols i fotografies de la seva arquitectura, sinó que es treballa l'ús que ell fa de l'arquitectura i de l'objecte dins d'aquests espais privats. Aquí a Barcelona, la figura de Loos s'havia treballat molt a finals dels 70 i principis dels 80, quan es volia recuperar l'avantguarda històrica. Després, durant uns anys, s'ha oblidat i ara és un bon moment per fer una reflexió sobre la vida privada, la intimitat, sobre l'exhibicionisme i la moral pública que trobem a internet, sobre la decadència i degeneració de certs aspectes de la nostra societat. Aquesta posició ètica i estètica que ofereix Loos, i que permet reflexionar sobre com vivim la nostra vida privada a través dels objectes que utilitzem, és la reflexió que ens hauríem d'endur de l'exposició.  Fer una reflexió sobre la privacitat, la vida interior de les persones, tenir i gaudir temps per llegir, pensar... Retrobar aquests racons que Loos crea, espais per llegir, escoltar música, pintar...


P) Quin és el teu objecte/edifici arquitectònic preferit?

R) A Barcelona hi ha molts edificis bonics, però a mi el que m'agrada és la construcció de la ciutat, el Pla Cerdà, que té una modernitat que no és comparable amb cap altra ciutat de l'estat espanyol. Com a edifici, agafaria el Pavelló Mies van der Rohe. És sobretot un concepte d'arquitectura, és el mateix que succeeix amb Loos, és un pensament filosòfic sobre l'arquitectura. M'interessa l'arquitectura com a concepte, com a filosofia i com a pensament arquitectònic, i crec que el pavelló de Mies, que conserva cert paral·lelisme amb Loos, forma part d'aquest pensament arquitectònic no ornamental, que parteix dels mateixos materials per crear l'ornament, que deixa l'espai obert. El pavelló Mies era pensat per a un ús efímer i l'hem hagut de reconstruir, en canvi tenim la sort que les cases de Loos es conserven.

P) Com veus el futur de l'arquitectura a BCN? I Quins haurien de ser els principis estètics en una ciutat tan gran com Barcelona.

 R) Està per veure, ¿no? Barcelona ha volgut créixer molt amb objectes arquitectònics simbòlics, que és una tendència general a tot el món, però jo crec que Barcelona ha de tornar als principis que van construir la seva modernitat, i que un dia van formar part del pensament loosià. Potser diria que cal aplicar principis de racionalitat, de sostenibilitat, d'ús. Oblidar la genialitat dels objectes simbòlics arquitectònics, que després no sabem que fer-ne, com l'edifici Agbar i que poden acabar amb un ús conjuntural. Abans dels principis estètics, s'han de posar  els principis ètics i, a partir d'aquí, construir ciutat, amb les eines d'avui.  

Altres notícies

Viu el Nadal amb els tallers del Museu d...

13/12/2017

A l’espera de l’arribada dels Reis, el Museu del Disseny de Barcelona acull una sèrie de tallers...

L’obra d’Adolf Loos, per primera vegada...

11/12/2017

El Museu del Disseny inaugura aquest proper dijous 14 de desembre l’exposició ...

El Design Market torna al Disseny Hub

07/12/2017

Qui vulgui regalar disseny aquest Nadal té cita amb el Design Market al Disseny Hub els propers ...

Pilar Parcerisas: «Barcelona ha de tor...

05/12/2017

El 14 de desembre el Museu del...