Barcelona Cultura

Quins són els reptes del futur i com el disseny pot resoldre’ls? Pau Garcia i Laura Clèries, comissaris de 'Design Does'

Laura Clèries és consultora ‘freelance’, dissenyadora i docent universitària, i actualment dirigeix Elisava Research. Treballa en la intersecció entre innovació, disseny, tèxtil, color i materials, tecnologia, tendències i productes del futur.

Pau Garcia (Domestic Data Streamers) ha orientat la seva investigació en les àrees de comunicació i les noves tecnologies de comunicació. Va estudiar ciències socials i va continuar la formació estudiant disseny gràfic a ELISAVA. Ha desenvolupat diferents projectes d'investigació d'art i comunicació a Itàlia, Alemanya, Noruega, França i Espanya.

 

P) Expliqueu-nos què trobarem a ‘Design Does’ i què vol mostrar.

Laura Clèries: ‘Design Does’ és una exposició que s’ha comissariat amb Domestic Data Streamers i amb Elisava, i representa els interessos d’Elisava Research per descobrir quins són els reptes del futur i com el disseny pot resoldre’ls. L’exposició és un format de quinze instal·lacions que es plantegen quinze preguntes que són respostes a quinze projectes de dissenyadors, tant en l’àmbit local com internacional. A través d’aquestes preguntes es fa reflexionar al visitant sobre quin és el paper del disseny en el futur, el seu rol, i en aquesta exposició també es recullen dades del visitant, que també van nodrint aquesta exposició. En aquesta part més tecnològica, Domestic ha contribuït perquè es faci realitat.

Pau Garcia: L’objectiu final és generar un canvi de paradigma en la forma d’entendre com la societat entén el disseny, no tant des de la disciplina del disseny gràfic o el disseny de producte o aquella disciplina que és la creadora d’objectes o de logotips, o de ‘branding’, sinó entenent-la en la seva globalitat, com una forma de pensar, o de transformar. Hi ha un esperit molt crític, i això es veu en el subtítol, el ‘For better and for worse’, que precisament parla d’això: finalment és un transformador, però hem de poder ser crítics amb aquesta disciplina.

 

P) Quines activitats paral·leles a l’exposició no ens podem perdre? 

Laura: El Design Does Fòrum és un dels esdeveniments principals al voltant de l’exposició. També hi ha una trobada internacional dels directors d’escoles de disseny més importants del món que tindrà lloc a Elisava, i també hi ha tota una capa digital, una plataforma, on segueix havent-hi activitat, una interacció amb l’usuari, que pot accedir o bé a les dades, o veure els projectes, o els resultats i allà obtenir la informació.

Pau: De fet, la pàgina web està pensada perquè sigui com una exposició digital, on puguis contemplar gran part de la informació que trobes a l’exposició. Després, també estem editant un llibre que respon algunes de les preguntes de l’exposició, i algunes més, i serà espectacular. Aquest llibre es presentarà a final del mes de maig, segurament durant la Design Week.

Laura: Recollirà també aquest manifest que es generarà durant la visita d’aquests 25 directors, que es vol portar a les Nacions Unides per aportar aquesta visió del disseny: com pot ajudar a transformar el món i col·laborar en els objectius globals de sostenibilitat. És important perquè la Design Week recollirà també com ha anat l’exposició. És a dir, es genera coneixement durant l’exposició i després, té una continuïtat.

 

P) Ens podeu fer un breu recorregut per la vostra trajectòria professional en el món del disseny? 

Laura: Jo vaig començar per una carrera més científica, estic orientada als materials però d’una manera més científica, des de la física. Llavors vaig estudiar disseny i tinc aquest doble perfil híbrid de disseny i ciència, i acabo treballant tant amb grans empreses, com ara Inditex, dissenyant i investigant tendències, i això em permet treballar ara com a investigadora de futurs. Entendre quins són els reptes, quins són els innovadors, aquest 3% d’innovadors, descobrir la gent que està fent les coses de forma diferent i el seu impacte en la societat.

És interessant també el perfil internacional, aquesta visió de diferents formes de pensar el món, tant en la meva feina com en el doctorat, i també el fet que ara mateix m’encarrego del departament d’Elisava Research, amb l’objectiu d’establir un ‘hub’ d’innovació a dins d’Elisava, que ens pot portar a entendre millor quin és el paper del disseny i apuntar a la societat.

Pau: Jo vaig estudiar a l’Elisava disseny gràfic. I, de fet, quan vaig sortir-ne, tenia interès per explorar, per eliminar els límits del disseny, i vaig estar treballant en el sector artístic i cultural, vaig aconseguir unes beques per fer pràctiques a l’estranger, en museus, centres d’art contemporani... La meva trajectòria va començar a ser el món de les dades, de la cartografia i vaig començar a treballar des de sistemes cartogràfics en línia a la IET, a projectes de la Unió Europea, fins que vaig tornar a Barcelona. Amb uns amics de l’Elisava vam muntar Domestic Data Streamers, ara fa quatre anys i mig aproximadament i des d’aleshores ens hem orientat al que anomenem ‘llenguatges de dades’, a crear espais de fricció, com ara entre Barcelona i les institucions, marques, el que sigui… Es tracta de pivotar el món de la comunicació cap a aquesta forma d’entendre les dades d’una manera més humana, molt més emocional.

 

P) Com veieu el futur del disseny a Barcelona?

Laura: Havent viscut a fora i, si ho comparem amb altres països o ciutats, a Londres tenen una visió molt més industrial. Ja van començar el segle XVIII i tenen aquesta visió, des de la petita i mitjana empresa que pot generar i que la gent compra i té una cultura de disseny molt important. A Itàlia, les grans marques, aquesta idea del detall, de la qualitat… Als Països Baixos, aquesta visió conceptual, i els francesos des de la decoració, que és el seu punt fort.

Jo crec que aquí a Barcelona te dos pols molt forts que són la tecnologia i la societat, la innovació social. Crec que el disseny a Barcelona hauria de tenir més entitat, més caràcter i posicionar-se amb conceptes forts on podem ser pioners, on poder tractar temes d’innovació tecnològica i humana des d’un punt de vista més social. Així veig el futur: tenim esdeveniments que permeten que el disseny s’associï a això, com ara el MWC, i és aquí on el disseny ha d’agafar força.

Pau: Penso que la resposta ideal és això (el que comenta la Laura): avançar cap a un disseny tecnològic i humà alhora, no sé si és el que passarà tampoc, però el que és obvi és que s’està digitalitzant. Tot el món del disseny està deixant molta gent enrere, perquè venim d’una altra visió del disseny, i hi ha una gran cultura aquí a Barcelona de dissenyadors, hi ha una gran xarxa (s’ha de dir que molt més que a d’altres ciutats del món), però també s’ha de dir que hi ha moltíssima endogamia en el món del disseny, hi ha moltes ganes de mirar-se el melic. Crec que un dels grans canvis és que el disseny es barregi molt més amb altres disciplines, és a dir, es mogui, canviï, i que d’una societat de disseny es passi a una societat de dissenyadors, i més de les persones. No només tenir una associació de dissenyadors, sinó de creatius, una associació d’innovació, perquè al final el que fa això és tancar el camp i la visió que tenen aquestes persones i institucions. En realitat, el que hem de fer ara més que mai és obrir-lo. Crec que la visió més idealista és aquesta, que jo comparteixo 100% i de fet, el que fem aquí es punxar en aquesta direcció.

Laura: Per això jo parlava de coordinació amb altres agents: el disseny no és més que un agent més entre els altres, i que efectivament, s’ha d’associar. A l’exposició, podem veure aquesta visió també: es parla d’un dissenyador treballant amb un metge, un dissenyador treballant amb un filòsof... crec que són aquest accents els que fan que el disseny tiri endavant, si aconseguim sortir d’aquesta visió endogàmica. I aquest és el repte per Barcelona.

 

P) Quin és el vostre disseny/objecte preferit?

Pau: La meva bici. És l’únic objecte al qual tinc una vinculació emocional profunda i aquesta és la raó per la qual és el meu objecte preferit, perquè intento no tenir cap vinculació amb res. Per això faig servir mòbils sense memòria, ordinadors que pugui canviar sense que passi res...

Laura: Jo penso que encara no existeix. Jo vaig buscant sempre el següent, però… així com un clàssic, i perquè representa el paradigma de futur, és el clip. Per a mi, el clip és una forma d’organitzar informació, és una peça que és mínim material, màxim enginy, i jo sóc bastant de disseny pràctic, tot i que també tota una part de disseny que és emocional i és important. Però si n’hagués d’escollir un seria aquest.

També hi ha un altre projecte que m’agrada, que és el ‘Food Storage’, de Friday Project, que és una prestatgeria que està dissenyada en base a la piràmide nutricional. D’alguna forma, l’estanteria ja t’ajuda, i és el tipus de disseny que ajuda a dur una vida més sana però de forma intuïtiva. Són aquests tipus els dissenys que m’agraden.

 

P) Què n’opineu del Disseny Hub i del seu paper de referent en el món del disseny i de la innovació?

Pau: Jo crec que el Disseny Hub encara és una caixa blanca, i és un museu que necessita ser profundament pintat, dibuixat i utilitzat per la ciutat. Crec que encara és un lloc pedestal, de luxe i que s’han de trencar moltes barreres, que faci que la gent quan vagi al Disseny Hub el senti com a seu, perquè es diu ‘Museu del Disseny de Barcelona’, però és de la ciutat, no de la gent. Encara no és un espai d’ús públic No és un espai públic i això s’ha de canviar.

Laura: Crec que és un bon punt, un bon esforç de la ciutat, d’ajuntar i condensar tot aquest coneixement, però que sí que necessita una mica més d’integració i ‘networking’ amb la ciutat. No ja fer un referent del disseny, sinó de la vida, justament del que el disseny fa. Que sigui un lloc on passin coses, més coses encara, i hi hagin menys restriccions.

Pau: L’espai té una potencialitat brutal, i jo poso molts cops aquest exemple. Si el museu fos un hospital, seria la Quirón. En realitat, el que necessitem és un Sant Joan de Déu. En aquest museu, necessitem un espai on no hi hagi bates blanques, precisament perquè és un referent d’innovació, de discurs, de diàleg, d’obertura cap a fora, i el que no podem fer és que l’arquitectura, el disseny que ha tingut, es mantingui impermeable a la gent que l’habita. Perquè això és allò que és bonic d’aquests espais: que són per a les persones, i crec que té aquesta potencialitat.

 

P) Quina vinculació teniu/heu tingut amb el Disseny Hub?

Pau: Nosaltres hem crescut allà. Domestic Data Streamers ha fet grans projectes a dins del museu, això ha estat un gran trampolí per a nosaltres. Des del principi, quan no hi havia res, ni programa d’activitats, i nosaltres el tercer projecte el vam fer al museu, en un dels espais que ara és exposició. I ara ha donat la volta al món. I nosaltres sempre parlem que Barcelona, i el museu en aquest cas, ens va servir de trampolí. Ningú ens coneixia, no tenia referències i vam tenir un espai allà i vam poder exposar, fer projectes, mostrar coses… i lògicament, en estar vinculat al FAD, s’hi ha creat una bona xarxa. Jo personalment m’hi sento molt a gust.

Laura: Amb el Disseny Hub, des que he tornat a Barcelona, hi he estat involucrada, per aquesta via més d’associacions, del BCD, del FAD… Òbviament perquè al MATERFAD també treballem conjuntament amb l’Elisava. I haig de dir i felicitar al Centre de Documentació perquè és un espai únic a la ciutat, una font de coneixement increïble, ben comissariat….i les exposicions també. És un lloc que el visc, també el visc amb la Design Week, amb conferències… És un lloc tan social: puc anar-hi amb la família, i també un lloc de coneixement i de relacions i crec que el nom de ‘Hub’ està molt ben trobat perquè realment fa aquesta funció.

Altres notícies

'Entre Tallers i Museus': una...

23/04/2018

El diumenge 6 de maig, els museus de la ciutat de Barcelona s'omplen de creativitat i artesania gràcies a '...

Els casals d’estiu més creatius, al Muse...

18/04/2018

Aquest estiu, els casals tornen a omplir el Disseny Hub de la creativitat i l’enginy dels més joves. Després de l...

El nou MODA-FAD presenta una exposició p...

16/04/2018

El consumidor és el centre de la indústria, i el mercat gira entorn de les seves decisions de...

Quins són els reptes del futur i com el...

10/04/2018

Laura Clèries és consultora ‘freelance’, dissenyadora i docent universitària, i actualment dirigeix Elisava...