Esteu aquí

Torna

Any Nou Xinès: una celebració compartida

Publicat el dv., 01/02/2019 - 08:54

Diversitat cultural. Aquesta celebració és, a més dels actes organitzats al carrer, un espai compartit de diàleg i relació entre la comunitat xinesa i la resta de veïns i veïnes de la ciutat.

Drac amunt, drac avall, fa setmanes que a la ciutat vibren els grups de persones xineses i catalanes voluntàries que participaran en l’organització de l’Any Nou Xinès a Barcelona. Cal tenir-ho tot preparat per al 2 de febrer de 2019, la data escollida per donar la benvinguda a l’any 4717 del calendari lunar. L’any del porc.

A l’Institut Confuci, situat al cor del Raval, treballen conjuntament 175 nois i noies de diferents edats i procedències, però que se senten properes a la tradició xinesa de celebrar l’inici d’un nou any, també anomenada Festa de la Primavera. Propers perquè són d’origen o context cultural xinès, o perquè la cultura o la llengua xinesa els ha encisat. S’han ofert per ajudar en les tasques artístiques i d’organització i juntes són la cara d’aquesta Barcelona que és i es reivindica diversa i intercultural.

El color vermell, color dels bons auguris, omplirà d’energia els voltants de l’Arc de Triomf amb la desfilada, punt àlgid de la celebració, que comptarà amb un miler de persones, de les més de 70 entitats xineses i catalanes que hi participen.

La celebració és possible gràcies a la feina d’un miler de persones i de més de 70 entitats xineses i catalanes

La coorganització de l’esdeveniment es fa des de la l’Associació d’Artistes Huaxing Barcelona, la Fundació Institut Confuci de Barcelona, Casa Àsia i l’Ajuntament de Barcelona, que des del 2014 treballen plegats per obrir a la ciutat una finestra a les tradicions i cultura xineses. Enguany, l’inici de l’any del porc, la Porca de Sant Antoni desfilarà amb els dracs, els porcs i altres figures xineses, i entre trabucaires i castellers, presència habitual en edicions anteriors.

Veïns i veïnes d’una mateixa ciutat

La comunitat xinesa de Barcelona la formen actualment unes 20.000 persones. És la segona nacionalitat més present a la ciutat, després de la italiana, i s’ha establert en diverses onades, els darrers anys a través de les reagrupacions familiars. Moltes persones venen de la província xinesa de Zhejiang, concretament de la comarca de Qinjian que, per la seva orografia, muntanyes altes i complicades, ha anat empenyent la seva gent a cercar un futur econòmic millor.

L’edat mitjana és relativament baixa: el 45% de persones xineses de la ciutat no arriben als 30 anys, segons l’IDESCAT i, tot i que estan repartits per tots els barris de Barcelona, és cert que a Fort Pienc hi trobem una majoria. També la majoria, es dediquen al comerç. Les dues últimes dades estan molt lligades, ens explica la Begoña Ruiz de Infante (intèrpret, traductora i dinamitzadora de l’Eix Fort Pienc) al progressiu tancament de negocis a la zona de Fort Pienc als anys noranta. Aquest fet deixava espais ideals, per tamany i ubicació, per a l’establiment de comerços i serveis de proximitat (restaurants, perruqueries, supermercats, agències de viatge, autoescoles, etc.) regentats per les persones arribades de la Xina.

A l’associació Eix Fort Pienc hi participen comerciants i empressaris del barri, tant d’origen català com xinès

L’Eix Fort Pienc ara mateix està format per comerços, serveis, petites empreses, equipaments i entitats del tercer sector, que es troben en mans de persones tant d’origen català com xinès. És una associació molt dinàmica i en la que hi participen ambdues comunitats: la darrera activitat, desenvolupada a l’Escola Fort Pienc, fou la creació conjunta de decoracions per a la festa de l’Any Nou Xinès per les criatures de l’escola.

Totes, explica la Begoña, la comunitat xinesa i catalana, les associacions i entitats, i el mateix Ajuntament, fan “esforços conjunts per avançar cap a un major coneixement i reconeixement dels integrants de la comunitat xinesa com a ciutadans i ciutadanes de la ciutat”.

Arrels diferents, barris compartits

Acompanyem la Begoña, que reparteix els cartells de la celebració de l’Any Nou Xinès entre els comerços de propietat xinesa, i ens trobem tot tipus de gerents, empleats i famílies senceres que atenen els negocis a peu de carrer.

Els models de negoci són també molt diversos: des de petits bars fins a grans franquícies, passant per botigues que, de no ser pels cartells en xinès, no les podríem destriar de qualsevol altra negoci tradicional de la ciutat. És el cas de la Juan Chen, una empresària molt jove, arribada fa 8 anys de Fujian i que ha creat una botiga de moda de gama alta dirigida a tots els públics.

Ella mateixa ha dissenyat l’interiorisme de la botiga, després de recórrer tota la ciutat agafant idees aquí i allà. Perquè, diu, “de Barcelona m’agrada tot”. La roba ve de Corea del Sud i de Shenzen, una espècie de “hub” de dissenyadors i petits negocis de qualitat de roba, molt allunyat de la imatge de les cosidores de les grans marques europees. Aquesta energia que desborda l’ha portat a crear, junt amb altres dones d’origen xinès, l’Associació d’Empresàries Xineses de Catalunya, entitat en representació de la qual participarà en la celebració de l’Any Nou Xinès.

El Ni Ping, amb nacionalitat espanyola, és un altre tipus d’empresari: porta més de 26 anys a Barcelona i ha tingut tota mena de negocis. La seva última aposta és un model de local de tapes on, segons ell mateix diu, la gent pot menjar cada dia perquè hi troba el que està acostumada a menjar. La plantilla la formen persones d’origens diversos, com ho seria a qualsevol local de tapes. Els actes de l’Any Nou els veurà des de l’interior del bar-restaurant, alerta i preparat per l’allau esperada de clients.

L’idioma, eina de cohesió social

Ni Ping parla un castellà molt bo, a la Juan li costa més, i és per això que li agradaria molt tenir temps per aprendre’l del tot. I és que l’aprenentatge del català i el castellà és molt difícil, quan s’arriba a Barcelona d’adults. Les segones generacions o qui arriben de ben petits ho tenen més fàcil, ja que l’escolarització en català i les aules d’acollida fan que el nivell lingüístic sigui exactament el mateix que qualsevol infant de context cultural català.

Però llavors, què passa amb l’idioma dels pares? Molts nois i noies l’entenen, el parlen, però… l’escriuen? La creació d’escoles xineses per a infants i adolescents ha permès que no es perdi aquest bagatge cultural i que els fills i filles de persones xineses puguin llegir i escriure una llengua que pel nivell més bàsic requereix el coneixement de mínim 3.000 caracters.

Les escoles de xinès complementen l’educació dels xinesos barcelonins més joves, ja que els connecta amb la seva tradició cultural d’origen

Els cursos, organitzats els caps de setmana per permetre l’assistència fora de l’horari de l’escola catalana, solen utilitzar els espais d’aquests mateixos centres i són creats i gestionats per membres o grups de persones de la comunitat xinesa de la ciutat. És el cas de la Shufen Chen, que, a més de presidenta de l’Associació d’Artistes Huaxing, organitzadora dels actes de l’Any Nou, és la propietària de l’escola de dissabtes que té lloc a l’Escola Francesc Macià de Plaça Espanya.

Allà coneixem el seu gerent, el Xu Shangwei; una de les professores, la Qianquian Zhao; i grups d’alumnes que estan immersos en l’estudi de la llengua i la cultura xinesa, com cada dissabte. Ens expliquen que “hi ha alumnes més contents que d’altres per dedicar part del cap de setmana a mantenir la cultura familiar, però tots se senten molt propers els uns als altres, en agradable companyia”.

El que més sorprèn de l’escola és l’assistència d’alumnes no xinesos: catalans, però d’altres orígens també, com paquistanesos. El Xu ens explica que els cursos per aprendre el xinès són ara mateix el que l’anglès podia ser als anys seixanta o setanta: una necessitat per a qui ja pensa en un futur laboral per als seus fills i filles.

Diversitat dintre de la diversitat

No tothom de segona generació vol continuar, al menys tant intensament, el lligam amb la cultura dels seus progenitors. L’Han Ge Liu Ye és nascut a Barcelona, fill d’una parella de Qinjián i el seu pas per l’escola xinesa va ser molt breu. Segurament, haver viscut des de petit al districte de Les Corts, on hi viu relativament poca població d’origen xinès, l’ha allunyat de la cultura dels seus pares.

Tot i que la seva mare és ara professora, precisament en una escola de caps de setmana, l’Han Ge reconeix no tenir amics i amigues d’origen xinès i que, ara per ara, no s’interessa massa en saber llegir i escriure en xinès. Explica que, quan ha viatjat a la Xina, “m’he sentit més com un turista i en cap moment se’m passa pel cap anar a viure allà”.

Aquestes i altres històries vitals mostren la realitat culturalment diversa de la ciutat. Una diversitat que, a diferència del què volen fer creure determinats estereotips i rumors, no és monolítica: la diversitat també és diversa internament. I no es relaciona únicament amb la immigració: la identitat de la ciutat no es pot entendre, per exemple, sense incloure la cultura del poble gitano.

Aquest és un aspecte clau per definir les polítiques municipals des de la mirada de la interculturalitat i dels drets de ciutadania. L’Ajuntament, en aquest sentit, ha apostat des de ja fa dècades per un model de ciutat inclusiva, a la qual les diversitats no es dilueixen per “integrar-se” sinó que es reconeixen, es visibilitzen, es respeten i dialoguen entre elles per seguir construint una ciutat de tots i totes.

En una ciutat inclusiva, les diversitats no es dilueixen per “integrar-se” sinó per dialogar des del respecte i el reconeixement

Des d’aquesta perspectiva, als darrers anys s’han posat en marxa el Pla contra la Islamofòbia i mesures de govern per fomentar la participació diversa o garantir l’ús igualitari de l’espai públic a les entitats religioses.

També s’han activat campanyes de sensibilització (#BCNvsOdi) i de visibilització (#CelebremBCN) al voltant de la diversitat cultural a la ciutat. A més, als programes, serveis i consells  municipals (Programa BCN Interculturalitat, Oficina per la No Discriminació, Oficina d’Afers Religiosos, Consell Municipal d’Immigració) cal sumar la feina i el compromís de ciutadania i associacions a través de la Xarxa BCN Antirumors.

 

 

Comparteix aquest contingut