Esteu aquí

Torna

Reconeixement a les persones represaliades pel tardofranquisme

Publicat el dc., 24/10/2018 - 15:15

Ajuntament. Una junta formada per especialistes analitzarà i valorarà les sol·licituds per obtenir la declaració.

Entre els anys 1960 i 1978, moltes persones van ser víctimes de la repressió a l’Estat, homes i dones que van lluitar per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques i sindicals, dels drets nacionals o l’autogovern de Catalunya i per la igualtat entre homes i dones. Una nova mesura permetrà declarar-les persones represaliades pel tardofranquisme.

La comissió de valoració es posa en marxa no només per reconèixer i homenatjar les persones a les quals van vulnerar el dret a la vida o a la integritat física, psíquica, moral o sexual, sinó que també vol promoure la reflexió sobre el passat de la ciutat i esdevenir un exercici de reconeixement i gratitud a totes les entitats de memòria històrica que lluiten per la justícia, la reparació i la veritat.

El procés per fer justícia

Una junta de valoració serà l’encarregada d’analitzar i valorar les sol·licituds per obtenir la declaració de persona represaliada pel tardofranquisme. Per tal d’investigar i documentar els casos de tortura i altres formes de maltractament, la junta utilitzarà el protocol d’Istanbul, aprovat per l’ONU. A més, tindrà en compte els casos de violència exercits contra les dones per raó de sexe i contra homes i dones per motius d’orientació sexual.

L’informe resultant inclourà una anàlisi dels requisits establerts, un resum dels fets acreditats i la proposta de resolució de l’expedient, que pot desembocar en una declaració de persona represaliada pel tardofranquisme, en una denegació de la sol·licitud o una inadmissió a tràmit de la sol·licitud per manca de fonament.

Aquesta resolució s’haurà de dictar en un màxim de sis mesos des de l’entrada de la sol·licitud al registre municipal.

Passos per obtenir el reconeixement

Les persones empadronades a Barcelona que van patir una vulneració de drets entre els anys 1960 i 1978 podran iniciar els tràmits per ser reconegudes com a persones represaliades, tant si es van vulnerar els seus drets com si van perdre algun familiar proper (parella, progenitors, fills o filles, nets, netes, germans o germanes) a causa dels fets.

La sol·licitud s’haurà de presentar a l’Oficina per la No Discriminació (OND), juntament amb la documentació requerida, que inclou les proves admissibles en dret, com ara resolucions judicials o administratives; informes o certificats mèdics que ajudin a avaluar les conseqüències o les seqüeles dels fets en qüestió, i, en cas de mort de la persona represaliada, el certificat de defunció i l’acreditació del parentiu.

Ofensiva municipal contra el franquisme

El consistori, que presideix actualment la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, ha volgut marcar, des de l’inici del mandat, un punt d’inflexió en les polítiques memorials i de lluita contra la impunitat franquista. El nomenament de Ricard Vinyes com a comissionat específic de Programes de Memòria n’és una mostra.

Els programes del comissionat han impulsat diverses iniciatives, com la retirada de plaques del Ministerio de la Vivienda i dels honors a representants predemocràtics atorgats per l’Ajuntament, la celebració de la Primavera Republicana o la línia de litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil. Des del maig del 2015 l’Ajuntament s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, en la causa contra els bombardejos que va patir la ciutadania de Barcelona a la Guerra Civil, i també ha presentat dues querelles penals als jutjats de primera instància de Barcelona per vulneracions de drets en l’etapa del tardofranquisme.

Comparteix aquest contingut