Barcelona Societat 21

Al juny de 2016, l’Ajuntament de Barcelona va presentar l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona, a la segona sessió plenària de la Taula contra la Feminització de la Pobresa. L’Estratègia es concreta en 71 actuacions amb l’objectiu de combatre des de diferents àmbits la situació de desigualtat que pateixen les dones i que les exposa a una major vulnerabilitat social i a un major risc de pobresa.

L’Estratègia es planteja un horitzó temporal de vuit anys, temps suficient per posar en marxa noves dinàmiques que contribueixin a reduir la pobresa i les situacions de precarietat femenina a mitjà i llarg termini a la ciutat. Les actuacions previstes pretenen actuar sobre les arrels dels processos de feminització de la pobresa i de la precarietat, incidint sobre aspectes estructurals com la discriminació en el mercat laboral, les desigualtats en la distribució de les càrregues de cura i del treball domèstic, l’accés a l’habitatge, o la millora de l’estat de salut, tot reconeixent els límits d’actuació des de l’àmbit local però amb la voluntat de desafiar dinàmiques globals clarament injustes.

Existeixen poderosos factors estructurals que situen a les dones en posicions de desigualtat en front de la pobresa. La menor taxa d’activitat laboral, una taxa d’atur estructural més elevada, una major incidència dels contractes temporals i a temps parcial, i uns salaris sensiblement inferiors, fan que la relació de les dones amb el mercat laboral sigui més precària que la dels homes i, alhora, que la protecció vinculada a les cotitzacions a la seguretat social sigui més feble per les treballadores que pels treballadors.

Entre les dones grans s’acumulen, doncs, les pensions baixes, les situacions de solitud (el 77% de les persones grans que viuen soles són dones) i de dependència, a causa del fracàs d’un sistema de protecció social fonamentat en les cotitzacions provinents del treball assalariat. Una concepció del treball capitalista i patriarcal que ignora les tasques no mercantilitzades converteix a aquelles que han treballat tota la vida centrades en la cura i en fer possible la vida, en les oblidades del sistema de seguretat social i dels mecanismes de protecció a la gent gran. L’escàs valor que dóna el mercat a les tasques tradicionalment feminitzades contribueix, també, a que les cotitzacions de les dones siguin baixes i la protecció social més feble que la dels homes.  

En l’àmbit familiar, les dones pateixen un risc més elevat de pobresa que els homes quan es produeix una ruptura de parella o quan encapçalen una llar en solitari. No en va, les llars amb major risc de pobresa de la ciutat són les monoparentals. El fet d’estar a la cua en polítiques de suport a les famílies i de protecció dels infants converteix tenir criatures en un factor de risc de pobresa que opera amb especial intensitat en aquestes llars.

Si analitzem el fenomen de la pobresa des de la perspectiva de la interseccionalitat i la combinació de la desigualtat de gènere amb d'altres factors de desigualtat com són l’origen o l'edat, veiem com aquesta pobresa femenina apareix en els rostres de les dones migrades, les dones grans o les dones que encapçalen famílies monomarentals.

Hem volgut dedicar el número 21 de la revista Barcelona Societat a recollir diferents punts de vista sobre la feminització de la pobresa des del rigor acadèmic i la recerca, per aprofundir en aquestes vulnerabilitats i per generar un espai de reflexió que orienti el desenvolupament de polítiques públiques que facin front a les desigualtats. La pobresa i l’exclusió social no estan inscrites de forma fatalista en el destí de cap societat. Com no ho està cap mena de desigualtat o marginació. Al contrari, la pobresa i l’exclusió són susceptibles de ser abordades des dels valors, des de l’acció col·lectiva, des de la pràctica institucional i des de les polítiques públiques. És en aquest punt que ens volem situar. Volem ser una ciutat que posa a disposició dels ciutadans i ciutadanes les millors condicions de vida, que facilita desenvolupar els projectes personals, individual i col·lectivament. Una ciutat que treballa amb intensitat per la cohesió, i que es proposa lluitar expressament contra tota mena d’exclusions, desigualtats, pobresa o discriminacions.

Laia Ortiz

Tinenta d’alcalde de Drets Socials

Ajuntament de Barcelona

Editorial

Editorial

Autor

Albert Sales

Resum

La crisi sembla haver provocat una convergència entre les taxes de pobresa de les dones i dels homes. A Catalunya, la taxa AROPE (at risk of poverty and exclusion), que comptabilitza la proporció de persones que viuen en llars afectades per la pobresa econòmica, per la baixa intensitat de treball assalariat o per privació material, segueix sent més alta per les dones que pels homes. Les diferències s’han reduït progressivament dels 4,8 punts l’any 2009 als 0,6 l’any 2015. Per què parlar, doncs, de feminització de la pobresa? I, més enllà de la publicació d’aquest número de Barcelona Societat, per què impulsar una estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat?

Tribuna

Crisi, austeritat i pobresa amb perspectiva de gènere

Autora

Maria de la Fuente

Resum

Durant els darrers anys, la major part de la població ha vist empitjorades les seves condicions de vida. Els impactes de la crisi financera i les polítiques de caire deflacionista per a donar-hi resposta encara estan per avaluar. En aquest context, el fenomen de la pobresa ha crescut i ha pres noves formes, incrementant també la seva complexitat. Aquest article presenta una reflexió sobre els conceptes de pobresa i feminització de la pobresa, per, a continuació, abordar l’evolució de l’empobriment de la població i les diferències de gènere en el mateix, així com els impactes de gènere en les polítiques d’austeritat.

En profunditat

Feminització de la pobresa i mercat de treball

Autora

Iolanda Fresnillo

Resum

En el marc de la crisi econòmica, no poques veus han alertat de l’emergència d’un procés de feminització de la pobresa. La crisi està deixant rastre a través d’un empobriment de la població més vulnerable, i les dones – especialment les de classe treballadora, d’origen migrant o depenents–, en són especialment afectades. En definitiva, dones i homes pateixen de forma diferenciada tant els impactes de la conjuntura econòmica com les mesures d’austeritat per fer-hi front. Tot i això, si ens fixem en alguns indicadors com l’evolució de la taxa de risc de pobresa, aquest fenomen de feminització de la pobresa vinculat a la crisi econòmica, no resultaria tant evident. Cal, doncs, una mirada més profunda i a llarg termini que entri a analitzar també què entenem per pobresa i com definim aquest procés de feminització.

En profunditat

Les diferències salarials a Barcelona

Autores

Ma Jesús Calvo i Cristina Mora

Resum

El salari és la principal font d’ingressos dels treballadors i el determinant directe de la seva capacitat de despesa. L’estadística dels salaris mitjans que van percebre els assalariats residents a Barcelona durant l’any 2014, obtinguda a partir de l’explotació la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL)1 permet per primer cop disposar d’informació sobre les diferències salarials existents entre homes i dones a la ciutat. L’any 2014, el salari mitjà anual de les dones va ser un 25,1% inferior al dels homes. Aquesta diferència, anomenada bretxa salarial, va ser generalitzada: les dones van cobrar menys que els seus homòlegs en totes les franges d’edat, en tots els nivells educatius, nacionalitats i grups professionals, en gairebé la totalitat de sectors, tipus de contracte i jornada.

En profunditat

Polítiques públiques, crisi i persones grans: feminització de la pobresa i condicions d’envelliment

Autora

Sandra Ezquerra

Resum

Aquest text analitza els processos actius d’empobriment de les persones grans en els nostres dies. D’una banda, es defensa la idea que la feminització de la pobresa suposa una realitat entre les persones grans i, de l’altra, es planteja la tesi segons la qual ens trobem actualment davant del que hem anomenat feminització de les condicions d’envelliment, ja que alguns trets que caracteritzaven fins fa poc l’envelliment de les dones, com ara la precarietat i la incertesa, s’estan generalitzant cada cop més entre les persones grans. Amb la finalitat d’aprofundir en aquesta tesi, s’analitza la relació de les trajectòries vitals de les persones grans des d’una perspectiva de gènere i de cicle de vital, l’evolució dels marcs reguladors que han configurat aquestes trajectòries i algunes de les respostes polítiques a la crisi econòmica que va esclatar ara fa deu anys.

En profunditat

L’ocultació de la qüestió del gènere en les estadístiques sobre pobresa

Autors

Francesc Valls Fonayet i Àngel Belzunegui Eraso

Resum

Aquest treball ofereix una lectura dels principals resultats sobre pobresa a Catalunya en homes i en dones. D’entrada, constatem que les dones presenten uns pitjors registres de pobresa que els homes malgrat que no són equiparables als nivells de desigualtat que trobem en altres indicadors, com l’accés al mercat laboral o a la protecció social. Alertem que les estadístiques oficials sobre pobresa són cegues a la qüestió del gènere perquè dilueixen les condicions de vida dels membres de la llar en una única mesura: la renda conjunta. Finalment mostrem els resultats, en homes i en dones, en assumir una proposta metodològica alternativa que deixa d’estar basada en la renda conjunta de la llar, per centrar-se en els ingressos individuals. Aquesta alternativa evidencia la posició de dependència financera de les dones a Catalunya: gairebé la meitat disposa d’uns ingressos individuals inferiors al llindar de pobresa.

En profunditat

Dones sense llar: la invisibilització de l’exclusió residencial femenina

Autors

Albert Sales, Laura Guijarro

Resum

Tot i que el sensellarisme extrem es continua considerant una problemàtica majoritàriament masculina, la presència de dones que pateixen exclusió residencial va en augment. Aquest article analitza els trets característics del sensellarisme femení i les causes de la seva invisibilitat. S’aborden també les conseqüències d’aquesta invisibilitat i de les llacunes de coneixement existents a l’hora de dissenyar polítiques i plans estratègics focalitzats en les formes més extremes de sensellarsime. Polítiques públiques que massa sovint no tenen en compte les necessitats específiques de les dones sense llar.

En profunditat

Exclusió social, polítiques d’inclusió i desigualtats de gènere

Autora

Natalia Rosetti

Resum

Aquest article té com objectius discutir el concepte d’exclusió social, revisar plans d’inclusió social a les diferents escales de govern i analitzar la introducció de la perspectiva de gènere en aquests debats i polítiques. Com a punt de partida, s’introdueixen diverses línies de pensament que han analitzat prèviament el concepte d’exclusió, i que han plantejat models de polítiques d’inclusió diferenciats. En segon lloc, es presenta una aproximació als principals plans d’inclusió, instruments que han aglutinat les accions contra la pobresa i l’exclusió social, des de la Unió Europea fins a l’escala local, on destaquen algunes experiències en les quals és rellevant la dimensió de gènere com és el cas de l’Alt Empordà i Barcelona. Per últim, es planteja en clau de proposta una agenda inclusiva i feminista a reforçar des del municipalisme.

Experiències

La lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat a la ciutat de Barcelona

Autores

Mar Camarasa i Casals, Estel Crusellas, Sonia Ruiz

Resum

L’anàlisi de gènere de la pobresa assenyala que, més enllà dels recursos materials disponibles, hi ha dimensions com la manca de temps, la sobrecàrrega de treballs o l’estat de salut que configuren com les dones pateixen la pobresa i la precarietat. Aquest article presenta, en primer lloc, el programa d’acció impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra la pobresa i la precarietat a la ciutat des d’una perspectiva de gènere i en clau estructural: l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat 2016-2024. S’apunten els seus eixos d’intervenció i es destaquen algunes de les actuacions desenvolupades durant els primers mesos de la seva implementació, així com les accions prioritàries per 2017. A continuació, l’article descriu les estratègies que s’han començat a treballar per tal de territorialitzar l’Estratègia als diferents barris de la ciutat; una territorialització que és essencial i que cal seguir impulsant amb la implicació de districtes, de diferents departaments i organismes municipals i del teixit associatiu de la ciutat.

Experiències

Sindillar i Las Kellys: de la precarietat a l’auto-organització

Autora

Homera Rosetti

Resum

Experiències com les de Sindillar i Las Kellys posen sobre la taula la realitat invisibilitzada de les treballadores de la llar i les cambreres d’hotel. Les dues associacions demostren la necessitat de cercar formes reivindicatives per organitzar els sectors que pateixen una major exclusió social a banda dels grans sindicats i partits polítics. Tenen clares les seves reivindicacions i s’han convertit en petits referents de lluita laboral i feminista a l’Estat espanyol.
Les cambreres d’hotel i les treballadores de la llar s’organitzen al marge dels grans sindicats per fer sentir la seva veu.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets SocialsContactaAvís legal Accessibilitat