Barcelona Societat 22

Diu Saskia Sassen que “la sociabilitat i el contacte físic que ofereix la ciutat és insustituïble”. La ciutat ofereix espais de trobada entre persones d’orígens socials i geogràfics diversos. Espais de convivència i de conflicte en què es desenvolupen una part de les activitats quotidianes i de les relacions humanes.

Aquest número de la revista Barcelona Societat està dedicat a l’abordatge de problemàtiques socials que s’expressen als carrers, a les places, als parcs, a les estacions, a les platges… La major part d’aquestes problemàtiques tenen un rerefons ocult i són ignorades fins que es manifesten en el terreny que anomenem espai públic. A Barcelona, realitats com el sensellarisme, els assentaments irregulars, la venda ambulant no autoritzada o la mendicitat atreuen l’interès de l’opinió pública quan es fan visibles. La pobresa, l’exclusió del mercat laboral, la falta d’habitatge o l’exclusió administrativa perpètua de moltes persones migrants són problemes amb causes estructurals que són tractats com a conflictes en l’ús de l’espai públic quan emergeixen als carrers.

Són problemes que no deixen a ningú indiferent i que provoquen debats sobre els límits de la convivència i de la llibertat, sobre el paper de les administracions, o sobre la seva capacitat de transformació de la realitat. Quins actors defineixen l’ús de l’espai públic? Quin ha de ser el paper de l’Administració municipal? Quines activitats posen en risc les persones? Quins són els límits de la intervenció social?

Barcelona, ciutat de pas i d’arribada, amb una activitat econòmica que genera oportunitats per viure i per sobreviure, amb dificultats creixents d’accés a l’habitatge, i amb una de les densitats de població més grans del món —uns 16.000 habitants per quilòmetre quadrat—, té un espai públic extremadament dinàmic sotmès a moltes tensions.

Hem demanat a diversos autors i autores que reflexionin i que aportin evidències sobre els conflictes derivats de la privatització de l’espai urbà, sobre les dinàmiques de criminalització i estigmatització de la pobresa, sobre com s’expressen les desigualtats de gènere a l’espai públic, sobre experiències reeixides d’intervenció social en realitats com els assentaments o l’atenció a dones sense llar.

Unes reflexions que se sumen als aprenentatges acumulats pels serveis d’intervenció social a l’espai públic de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, que amb una trajectòria de dues dècades han esdevingut un referent a Europa.

Un espai urbà inclusiu és el que no penalitza les persones per la seva situació de vulnerabilitat econòmica i social, i el que facilita que tots i totes puguem desenvolupar la nostra vida quotidiana amb autonomia i llibertat. Per això, aquest número recull experiències i reflexions al voltant del paper de l’Administració i dels veïnats en la transformació de l’espai públic, per evitar-ne la mercantilització i fer-lo respectuós amb les diversitats funcionals, i per facilitar la cura i la trobada entre veïns i veïnes.

Laia Ortiz

Tinenta d’alcalde de Drets Socials

Ajuntament de Barcelona

Editorial

Editorial

Autor

Albert Sales

Resum

El Peter es va passar la tarda assegut a la seva cadira de rodes, d’esquena a la porta del supermercat, amb un cartró de vi a la falda. A la vorera intensament transitada de poc més de quatre metres d’un conegut carrer comercial de la ciutat de Barcelona, la imatge resultava incòmoda per als vianants que entraven i sortien de l’establiment carregats amb bosses de plàstic o portant els seus carretons d’anar a comprar. A l’aspecte deixat i brut que ja mostrava en arribar, cap a les dues, es va afegir la mala olor provocada pels orins a partir de mitja tarda. Més enllà de l’impacte visual i l’olor, l’home grandot i barbut, allà assegut, no interactuava en absolut amb els transeünts.

En profunditat

Camp de batalla, la ciutat: dinàmiques de privatització de l’espai urbà en un barri de Barcelona

Autor

José A. Mansilla López

Resum

La privatització de l’espai urbà té un protagonisme cada vegada més destacat entre les mesures destinades a impulsar i sostenir les dinàmiques d’acumulació del capital. En ciutats com Barcelona, les terrasses dels bars i restaurants han proliferat a l’empara d’unes mesures destinades a acompanyar la reorientació productiva de la ciutat: des d’un passat fordista i industrial fins a un present flexible on el turisme i la restauració han aparegut com a elements destacats. Aquest gir productiu ha afectat sobre manera el Poblenou, antic bastió fabril. Tanmateix, des de diferents col·lectius i moviments socials del barri, s’han dut a terme accions de contestació i denúncia, a més del plantejament de propostes i alternatives, que han disputat el paper de la propietat d’aquests processos, apostant per accions d’apropiació col·lectives en què l’accent ha estat situat en el valor d’ús.

En profunditat

Deu anys de civisme “a toc d’ordenança”: estudi sobre l’aplicació de l’ordenança de convivència a l’espai públic de Barcelona

Autors

Cristina Fernández Bessa i Andrés Di Masso Tarditti

Resum

Aquest article recull els resultats principals d’un estudi sobre l’aplicació de l’anomenada “Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona”3, més coneguda com a “Ordenança de convivència” o “Ordenança del civisme” (d’ara endavant, OC), que vam elaborar per encàrrec de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona. L’OC és una norma de caràcter administratiu que pretén “fer front a les noves situacions i circumstàncies que poden afectar o alterar la convivència” i “evitar totes aquelles conductes que puguin pertorbar la convivència i minimitzar els comportaments incívics que es puguin realitzar a l’espai públic” (apartat “Exposició de motius” de l’OC). Per fer-ho, regula una sèrie de normes de conducta, així com les infraccions, les sancions i algunes intervencions específiques corresponents a cadascuna.

En profunditat

Espai públic i penalització del sensellarisme des d’un enfocament de drets humans

Autors

Sonia Olea Ferreras i Guillem Fernàndez Evangelista

Resum

A Europa s’utilitzen simultàniament concepcions diferents del sensellarisme que influeixen en el disseny de polítiques públiques per erradicar-lo. D’una banda, diversos països europeus estan desenvolupant estratègies nacionals integrals per a persones sense llar, mentre que, de l’altra, proliferen enfocaments coercitius i repressius contra algunes de les seves formes. La penalització del sensellarisme és el procés pel qual es criminalitzen les activitats quotidianes de subsistència a l’espai públic de les persones sense llar en situació de carrer, s’obstaculitza l’accés al sistema d’allotjaments temporals i l’exercici del dret a l’habitatge o s’expulsa i s’invisibilitza aquestes persones de zones concretes de la ciutat, fins que s’arriben a detenir o es deporten al seu país d’origen quan són estrangeres. En aquest article s’argumenta que ens trobem davant una gestió neoliberal del sensellarisme, que es basa més en la penalització que en la satisfacció de les necessitats sota una perspectiva de drets humans.

En profunditat

La seguretat urbana des de l’urbanisme feminista

Autora

Sara Ortiz Escalante

Resum

La por i la seguretat han estat objecte ampli d’estudi en la història de l’urbanisme i la planificació urbana. Tot i que la seguretat continua sent un element central en les polítiques urbanes, són poques les ciutats que han incorporat una perspectiva de gènere en l’urbanisme, la seguretat i la prevenció de la violència. Aquest article fa un recorregut històric de com l’urbanisme feminista ha abordat la seguretat en les últimes quatre dècades. Després d’una revisió de les aportacions del feminisme, es presenten els mètodes que s’han fet servir pel que fa a l’abordatge de la seguretat a l’espai continu publicoprivat. Per acabar, a l’article es presenten dos exemples d’aplicació que hem dut a terme des del Col·lectiu Punt 6. L’article es conclou amb una reflexió de com les institucions poden millorar la incorporació de coneixements i pràctiques feministes i, alhora, es reconeix com s’ha avançat des de les administracions.

En profunditat

Necessitats socials dels venedors ambulants informals a Barcelona

Autor

Carlos Delclós

Resum

La venda ambulant és un fenomen típic de les grans ciutats amb forta presència del sector turístic. No obstant això, a partir de l’estiu del 2015 s’ha percebut una creixent problematització del fenomen a la ciutat de Barcelona. En aquest article es descriuen algunes de les característiques dels venedors ambulants a Barcelona, partint d’un estudi que combina l’anàlisi documental amb entrevistes estructurades a grups focals i informants clau. Partint d’aquesta anàlisi, s’identifiquen els principals obstacles per a la plena participació a la ciutat del col·lectiu, que inclouen la situació administrativa, la penalització de la seva activitat i la falta d’accés al mercat laboral formal, entre altres factors.

Experiències

Espais públics, en plural

Autor

Nicolás Barbieri

Resum

“Un puente es un hombre cruzando un puente” (Libro de Manuel, Julio Cortázar).
L’imaginari de les ciutats com a promeses d’integració i llibertat s’enfronta cada vegada a més dificultats. D’una banda, les ciutats són l’escenari de la diferència, la desigualtat i la desconnexió. Però, alhora, a les ciutats expressem la voluntat de viure junts, en diversitat i d’una manera equitativa. Amb autonomia i interdependència. Per això parlem del dret a la ciutat, no només en la seva dimensió territorial i física, sinó també en la personal i comunitària. Parlem del dret a l’espai públic, no només en forma d’infraestructures, de places o ponts, sinó fonamentalment del dret a creuar-lo, transitar-lo, habitarlo. En definitiva, parlem del dret a trobar-nos.

Experiències

ESFORSA’T (Esport, Formació, Salut i Temps Lliure)

Autors

APC Franja Besòs i CSS Franja Besòs

Resum

El projecte ESFORSA’T (Esport, Formació, Salut i Temps Lliure) té un recorregut de sis anys als barris del Bon Pastor i Baró de Viver. Aquest projecte comunitari amb accions grupals el lideren l’equip d’educadors de carrer (APC Franja Besòs) i el CSS Franja Besòs, i hi coparticipen diversos col·laboradors tant del territori com de la ciutat. El projecte pretén treballar amb joves de 16 a 25 anys amb l’objectiu de promoure accions de lleure saludables que permetin disminuir els indicadors de risc en aquesta franja d’edat. El treball de prospecció dut a terme permet orientar els joves cap a accions diverses, participar en els tallers que es proposen i fer un seguiment individualitzat de cada jove, a banda de fomentar hàbits saludables i la inserció social i laboral per millorar-ne les condicions de vida.

Experiències

Comerç Amic sense Barreres (CASBA). L’experiència dels barris del Casc Antic, Sants i la Marina

Autors

Sandra Bestraten, Neus Tormo, Clara Santamaria i Ferran Urgell

Resum

CASBA és un projecte de sensibilització i formació de l’alumnat d’arquitectura que promou la millora de l’accessibilitat del comerç de proximitat i afavoreix la participació i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional. Per aconseguir aquest objectiu, s’engega un projecte innovador que enllaça molts agents que es posen a treballar conjuntament. A l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, s’incorpora el mètode de l’aprenentatge i el servei com a eina fonamental per apropar l’alumnat a les realitats socials més pròximes. L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) assumeix la funció de coordinar les entitats de persones amb discapacitat dels barris en estudi, les associacions de comerciants, la universitat, l’Ajuntament de Barcelona, amb els districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, la Direcció de Comerç i Mercats i l’Institut de Paisatge Urbà, i de promoure la cooperació en el projecte. L’acord és altruista, però la satisfacció personal permet millorar l’aprenentatge de l’alumnat i el compromís de totes les persones implicades en la difusió dels beneficis d’afavorir l’accessibilitat per a tothom. Després de quatre anys en marxa, el projecte CASBA ha dut a terme una prova pilot d’implementació de les millores gràcies a incentius econòmics procedents de l’Ajuntament de Barcelona.

Experiències

Projecte “Vincular x educar”

Autors

Jordi Caròs de la Cruz, Carme Sáez Peinado, Jèssica Vázquez Mula, Rosa Ana García Moreno i Miquel Rubio Domínguez

Resum

“Vincular x educar” és un projecte comunitari per afavorir el procés educatiu dels infants millorant la vinculació de les famílies amb l’escola i les entitats de lleure de la comunitat.
Per als infants és una oportunitat d’establir bons lligams al seu barri. Per a les famílies, significa una possibilitat d’apropament a l’escola i a les entitats de lleure del territori. Per a l’escola, pot facilitar la connexió més global de l’alumnat i les famílies i establir continuïtats educatives entre els diversos agents del territori. Per a tots, en conjunt, significa participar proactivament en l’educació dels infants.
Això es porta a terme fent un treball col·laboratiu entre escoles i Serveis Socials per identificar les àrees en què els alumnes de primer de primària podran desenvolupar millor les potencialitats i compensar els dèficits, i amb l’establiment de vincles dels infants i les seves famílies amb els esplais i els caus del barri.

Experiències

Un projecte per a dones sense llar de Nou Barris

Autora

Clara Naya Ponce

Resum

“Lola, no estàs sola” és una associació formada per vuit dones que neix per gestionar un projecte d’intervenció social amb dones sense llar a Nou Barris. La raó per la qual un grup de dones ens hem reunit per fer realitat aquest projecte forma part de l’ADN del districte on vivim, per l’aire que hem respirat participant en entitats, per totes les vegades que hem sentit la solidaritat entre veïnes als carrers i, també, per la nostra mirada feminista.

Experiències

L’experiència del reallotjament de l’assentament del carrer d’Àlaba

Autora

Gemma Izquierdo

Resum

Al final del 2014, la necessitat de reallotjar nou famílies amb menors d’un assentament al carrer d’Àlaba de Barcelona obre la porta a l’oportunitat d’avaluar, en paral·lel i durant dos anys, l’aplicació de dos models l’intervenció social diferenciats principalment per l’accés de les famílies a l’habitatge.
A l’inici de l’experiència, van aflorar tot tipus d’interrogants sobre les possibilitats d’assolir resultats positius respecte a un col·lectiu amb un estil de vida itinerant molt arrelat al qual calia respondre.
Una metodologia de seguiment basada en els àmbits propis del Pla de treball social ha proporcionat dades d’evolució, tendències i cost que resulten valuoses per extreure conclusions de l’experiència i plantejar nous reptes.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets SocialsContactaAvís legal Accessibilitat