OBSERVACIÓ : A partir de 2020 les valoracions s’estan fent per anys naturals, motiu pel qual s’ha fet una correcció en l’any de validació.
Un projecte preventiu a partir del massatge infantil
- Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
- CDIAP EIPI de Nou Barris i CDIAP EIPI de Ciutat Vella
Els Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància (EIPI) de Nou Barris i Ciutat Vella són dispositius assistencials integrats dins la Xarxa de serveis d’atenció precoç de Catalunya. El projecte Acompanyar des del cos es basa en la necessitat de desenvolupar un treball de prevenció amb les famílies amb risc biològic o social que acaben de tenir un fill, un moment especialment vulnerable sobretot per a la mare.
Els primers vincles que estableix el nen són importants per a la configuració del complex desenvolupament psíquic i emocional, i la detecció precoç de possibles alteracions relacionals així com l’atenció d’aquesta família resulten fonamentals. El projecte es concreta a través de sessions de massatge infantil, que requereixen la presència, la disponibilitat i el desig de compartir i entendre per part de la família. Tots aquests aspectes fomenten el vincle afectiu, entès com a llaç de qualitat, incondicional, estable i continu.
La pràctica sorgeix, en el cas de Ciutat Vella, des de la proposta amb els pediatres, espai familiar i altres entitats dels barris que treballen en petita infància, i en el cas de Nou Barris, a partir de la col·laboració amb Càritas i un grup de mares i nadons atesos per l’entitat.
Aquesta pràctica està vinculada amb: infància, famílies, persones amb discapacitat, salut, salut mental, treball en xarxa, acció comunitària, districte
10 anys treballant en xarxa per la inclusió
- Departament de Participació Social
- Direcció d’Estratègia i Innovació
L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, l’espai de relació i compromís en favor de l’acció conjunta per la inclusió social a Barcelona, ha celebrat el seu 10è aniversari. L'Acord és promogut i presidit per l’Ajuntament de Barcelona, en qualitat d’institució de govern democràtic de la ciutat, i aplega més de 650 institucions i organitzacions socialment compromeses que treballen en diferents àmbits temàtics, com ara l’econòmic, el cultural, l’educatiu, l’acció social i comunitària, l’urbanisme i l’espai públic, l’habitatge, el sociolaboral i el sociosanitari, entre d’altres.
La seva pluralitat d'actors facilita la capacitat de resposta del conjunt de la ciutat davant els desafiaments d'inclusió social, mitjançant el desplegament d'estratègies, programes i accions compartides. Aquestes accions s'articulen a partir de recursos econòmics, professionals i de voluntariat, de les entitats i de les institucions de la ciutat.
L'Acord Ciutadà i els seus 10 anys de treball en xarxa han permès impulsar projectes estratègics d'acció social a la ciutat a través de la col·laboració pública-privada entre institucions i organitzacions per avançar en la construcció plural i democràtica d’un bé comú primordial: la inclusió social. L'Acord és una nova manera de fer política pública en l'àmbit social, promou la col·laboració públic-privada i la coproducció de polítiques públiques, construeix capital social desenvolupant programes i projectes de xarxa, impulsa una estratègia compartida entre les organitzacions socials i les institucions de Barcelona, així com projectes tractors en temes clau de la ciutat. Davant les noves realitats i desafiaments socials, l'Acord esdevé un exemple de bona pràctica de governança democràtica en polítiques socials i de promoció del treball en xarxa.
Aquesta pràctica està vinculada amb: participació, promoció social, treball en xarxa, voluntariat, coproducció.
Exercici físic, salut i vida activa
- Institut Barcelona Esports. Promoció Esportiva
Activa’t als parcs de Barcelona és un programa d'exercici físic i de salut que es practica a l'aire lliure als parcs i jardins de la ciutat. Té com a objectiu incentivar una vida activa a nivell físic, psicològic i social, que ajudi a trobar-se en millors condicions i disminuir el risc de malalties, mentre es gaudeix dels espais verds de Barcelona.
El programa combina dos tipus d'activitat. D’una banda, caminades suaus pel parc, d'uns 30 minuts de durada, amb exercicis previs d'escalfament i la proposta d’activitats per activar la memòria. D’altra banda, gimnàstiques orientals (tai-txi i txi-kung), que desenvolupen una sèrie de moviments suaus i harmònics on es combina respiració, concentració mental i moviment.
Entre els beneficis del programa destaca l'augment de la mobilitat articular, la millora de l'equilibri i del control postural, l'activació del sistema cardiovascular, la millora la capacitat d'atenció i de la memòria i l'increment de l'autonomia personal.
Aquesta pràctica està vinculada amb: envelliment actiu, esports, salut, població adulta, persones grans, prevenció, ciutat.
Garantia del dret a l’alimentació
- Direcció d’Acció Social Territorial i Comunitària (IMSS)
El projecte Alimenta pretén avançar en la garantia del dret a l’alimentació de forma inclusiva i digna, a partir d’un model que vol anar més enllà de la resposta necessària de cobertura de necessitats, situant-se en la lògica dels drets per tal de garantir una alimentació saludable i sostenible.
A més, Alimenta impulsa una estratègia transformadora cercant l’autonomia i la capacitat d’elecció de les persones usuàries, evitant la generació d’efectes d’estigma. En aquest sentit, es potencia la dimensió comunitària mitjançant la creació dels espais com els tallers de reaprofitament alimentari i la cuina comunitària, on a més de socialitzar, les persones poden cuinar els seus aliments.
Aquesta pràctica està vinculada amb: Població adulta, acció comunitària, inclusió social, serveis socials, alimentació.
Allotjaments de proximitat provisionals
- Direcció d’Edificació i Serveis Generals
- Direcció de Serveis d’Atenció al Sensellarisme
La finalitat del projecte APROP és posar en marxa uns equipaments destinats a proveir, de manera integrada, d’un allotjament provisional individual i d’atenció socioeducativa persones adultes i famílies, mentre aquestes no tinguin un habitatge de sortida de caràcter estable. Es tracta d’allotjaments col·lectius protegits (els quals s’admeten urbanísticament en solars d’equipament), formats per grups de mòduls industrialitzats i de fàcil muntatge i desmuntatge, situats prioritàriament allà on els veïns i les veïnes en procés d’exclusió residencial fan la seva vida quotidiana. Aquest projecte, així mateix, pretén ser una resposta ràpida per a les persones que, davant una emergència d’habitatge, i malgrat que tinguin dificultats, poden seguir vivint de manera autònoma amb un suport socioeducatiu flexible i personalitzat.
Els allotjaments col·lectius protegits apareixen com un recurs nou dins el Pla per al dret a l’habitatge, amb l’objectiu d’atendre les necessitats d’inclusió residencial de diversos perfils socials específics. Aquests equipaments es destinen a allotjaments transitoris de persones en risc d’exclusió social i ateses pels serveis socials.
Actualment l’APROP consta de dues promocions (a Ciutat Vella i Sant Martí, respectivament). Ambdues promocions estan basades en un sistema de construcció industrialitzada sobre la base de contenidors marítims reciclats i adequats interiorment en allotjaments d’un o dos dormitoris.
Aquesta fórmula innovadora per construir d’una manera més ràpida també és més sostenible, ja que col·labora activament en la reducció del consum de recursos, així com en l’estalvi d’energia no renovable i emissions de CO2.
Aquesta pràctica està vinculada amb: Habitatge, Atenció social, Inclusió social, Promoció social.
Qualitat i proximitat en l’atenció a les necessitats informatives
- Direcció d’Adolescecència i Joventut de la Direcció d’Equitat Social i Salut
Els assessoraments juvenils formen part del Sistema integral municipal d’informació, orientació i assessorament per al desenvolupament dels i les joves de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un servei especialitzat que complementa els Punts Jove Informa’t i Participa, els Punts d’Informació Juvenil i els centres d’informació juvenil especialitzats. Aquest servei de segon nivell dóna resposta a les demandes de consultes informatives que no poden ser resoltes amb un nivell de qualitat òptim pel servei d'informació juvenil.
Els assessoraments ofereixen una atenció anònima, gratuïta i individualitzada, que es realitza a partir d’una demanda que requereix una resposta especialitzada d’un professional específicament format i experimentat en una matèria. El servei treballa en els següents àmbits d’informació: laboral, acadèmic, mobilitat internacional, habitatge compartit, turisme, associacionisme i emprenedoria.
Aquesta pràctica està vinculada amb: joventut, promoció social, treball en xarxa, ciutat.
Impulsar l’empoderament de les persones a través de la participació comunitària
- Departament d’Innovació Social
- Servei d’Acció Comunitària
El B-Mincome va esdevenir un projecte pilot de lluita contra la pobresa i l’exclusió social desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea. El projecte va tenir una durada de dos anys amb la pretensió de provar l’impacte que té una renda bàsica (Suport Municipal d’Inclusió) sobre el benestar de les persones i els seus processos d’inclusió.
La introducció d’aquesta renda bàsica va estar associada amb diverses polítiques actives, sota diversos supòsits de condicionalitat d’aquestes polítiques. Una de les esmentades polítiques actives era la política de PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA (Política 4).
De les 1.000 famílies dels barris de l’eix Besòs de Barcelona que van rebre la renda, 276 van ser les assignades a la política de Participació Comunitària, de les quals 116 es van vincular activament en les accions i propostes plantejades.
El B-Mincome ha transformat i integrat diferents serveis i polítiques:
A. Un Suport Municipal d’Inclusió (SMI) que ha complementat els ingressos de les persones en situació de pobresa d’aquests barris.
B. Al mateix temps, s’han posat en marxa quatre polítiques actives dintre de les quals s’han distribuït (per sorteig) aquestes persones perceptores de l’SMI:
- Política de formació i ocupació laboral.
- Política d’emprenedoria social dins l’economia social i solidària.
- Política d’ajuts a l’habitatge per tal que els i les participants puguin llogar una habitació en caràcter residencial en els seus pisos.
- Política de participació comunitària: dinamització de les xarxes comunitàries tot potenciant-hi la participació de les persones beneficiàries.
Paral·lelament, en el marc de l’avaluació del projecte, s’ha definit un grup de control on les persones participants no tenen cap política assignada; per tant, ni reben acompanyament professional ni estan subjectes a cap indicació o condició. Es tracta d’un grup de població inclosa dins el projecte B-Mincome però que hi “participen” passivament. Això permet contrastar l’impacte d’introduir una mesura econòmica sobre un sector de la població que la rep passivament en comparació amb altres grups de participants actius, que rebent la mateixa mesura econòmica estan vinculats a una de les quatre polítiques abans mencionades.
De tots aquests grups de participants es va fer una distinció entre condicionats i no condicionats. Els primers havien de participar obligatòriament en l’itinerari que se’ls proposava, els segons no.
En el cas de la política 4, en cap cas les persones participants estaven condicionades, per la qual cosa assistien i participaven de manera voluntària.
Accés solidari a productes de suport per promoure l’autonomia i la vida independent
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
El Banc del Moviment. Xarxa Solidària de Productes de Suport de Barcelona és un servei solidari i temporal de cessió d’ús de productes de suport (com cadires de rodes, crosses o llits articulats entre d’altres). Aquest servei es configura a partir d’una xarxa d’entitats i serveis que treballen de forma coordinada per facilitar l’accés solidari a productes de suport, principalment reutilitzats, amb acompanyament i assessorament professional per a la promoció de l’autonomia i de la vida independent a les persones de totes les edats de Barcelona amb diversitat funcional, temporal o permanent.
La pràctica va néixer entre veïns i veïnes del barri de Porta a Nou Barris de Barcelona, que feien intercanvi de material ortopèdic. La iniciativa comunitària evoluciona i es consolida gràcies a un treball en equip entre les persones voluntàries i l’Ajuntament de Barcelona i es crea el Banc del Moviment.
El servei disposa de dos punts d’atenció al públic i ofereix productes de suport a persones amb tot tipus de discapacitats i de totes les edats. Es fan servir principalment productes de suport reciclats, rebuts en donacions per part de persones particulars i entitats. Professionals revisen aquests productes, els homologuen i, alhora, fan les atencions i acompanyen les persones usuàries per assegurar que en fan un bon ús. La persona sol·licitant formalitza un contracte de cessió del producte de forma temporal (per 8 mesos) però també es pot renovar. Quan el material deixa de ser necessari, es finalitza el contracte i es retorna al BdM per fer-ne manteniment i tornar-se a posar a disposició de qui el necessiti.
Els principals valors del projecte són la solidaritat i l'intercanvi, la sostenibilitat mediambiental, la coresponsabilitat, la cohesió social i alhora incorpora la vessant més educativa de sensibilització cap a la població en general.
Tothom es beneficia d’una ciutat més accessible
- Servei de Promoció i Suport, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
El projecte CASBA preten estudiar l’accessibilitat als barris del Casc Antic, La Marina i Sants, en una primera fase, i avançar en la implementació de les millores proposades en una segona fase. Parteix de l’acord de col·laboració entre la Càtedra d'Accessibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, les associacions de comerciants dels carrers a analitzar, la Direcció de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut de Paissatge Urbà, les entitats de persones amb discapacitat dels barris a estudiar i els Districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. L'acord és altruista, amb les finalitats principals de millorar l'aprenentatge dels estudiants envers l'accessibilitat així com en la sensibilització de comerciants, tècnics municipals i població en general sobre la importància de garantir l'accessibilitat a la ciutat.
En la primera fase del projecte, els alumnes de l’assignatura Habitatge i Cooperació de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC (a partir d’ara l’ETSAB), a través de la metodologia d'Aprenentatge Servei (com element d'innovació), visiten durant el primer quadrimestre del curs escolar un recorregut del barri analitzant-lo des d’una òptica nova per a l’estudiant d’arquitectura: l’adequació per a persones amb diversitat funcional, estudiant tant la via pública com els equipaments públics i privats, entre ells els comerços. Es busca sensibilitzar i formar els estudiants en accessibilitat, competències comunicatives i resolució de conflictes. Alhora, amb aquesta tasca i altres activitats realitzades entre les entitats de persones amb discapacitat i els i les estudiants, es pretén visibilitzar les necessitats en accessibilitat de les persones amb diversitat funcional, proposant millores assolibles a comerciants i a l’administració municipal, per buscar la forma més senzilla d’adaptar l'equipament o via pública i així aconseguir una ciutat més accessible per a tothom.
A aquesta fase de diagnòstic la segueix una segona fase d’implementació de les millores en accessibiltat proposades per cada comerç. Aquesta fase s’ha desenvolupat, com a prova pilot, des de l’any 2014, a l’Eix Comercial Creu Coberta, amb un programa de subvencions destinat a concretar les millores.
Aquesta pràctica està vinculada amb: persones amb discapacitat, treball en xarxa, acció comunitària, Districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.
Conèixer la quantificació del parc privat desocupat
- Gerència d’habitatge
Una de les actuacions previstes en el nou Pla d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona és realitzar un cens d’habitatges buits, per obtenir una diagnosi de la situació i dissenyar polítiques d’habitatge de lloguer que s’adeqüin a la realitat de la ciutat. La informació de la qual actualment es disposa en relació al nombre d'habitatges buits a la ciutat prové de dues fonts. D'una banda, el Cens de Població i Habitatges de l'any 2011, que estimava que d’un total de 811.106 habitatges familiars, en un 10,8% (88.259) no hi havia cap persona empadronada. Aquestes dades es van elaborar a partir d’enquestes fetes a un petit percentatge de la població (una mostra a Catalunya del 8,5%), i per tant eren dades aproximades i percentuals que no permetien la identificació concreta dels habitatges sense empadronament. D'altra banda, les característiques de les bases de dades del padró (en aquell moment no geocodificat) i les del cadastre impossibilitaven el creuament directe i, per tant, l’explotació d’aquestes dades no era un mètode vàlid que pugui donar resultats fiables.
Així doncs, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar un estudi d'ocupació dels habitatges a Barcelona l'any 2015, fet a través de l'anàlisi de 4.017 adreces postals a les quals va realitzar fins a cinc visites que va mostrar un 3,8% d'habitatges buits. Davant l'evidència que en aquest tema no serveixen les enquestes i atès la necessitat de dades fiables per definir l'estratègia de mobilització, calia realitzar un cens d'habitatges buits, barri a barri i realitzat amb treball de camp.
Aquesta pràctica està vinculada amb: habitatge, població en general.
