Projecte del Banc de Bones Pràctiques

Antecedents, justificació i objectius

El projecte per a gestionar del Banc d’Experiències i Bones Pràctiques va néixer al 2012 i pretén potenciar la participació activa dels i les professionals i alhora fer circular el coneixement de la nostra organització promovent la difusió i l’intercanvi d’experiències provades, validades, que funcionen i ens ajuden a resoldre dificultats d’una manera més eficaç i eficient.

L’objectiu del banc és:

  • Identificar i difondre Bones Pràctiques de l’Àrea.
  • Reconèixer i posar en valor la tasca desenvolupada per part dels i les professionals.
  • Afavorir l’intercanvi de bones pràctiques.
  • Acumular experiència i capitalitzar coneixement.
  • Afavorir processos d’aprenentatge
  • Promoure la millora continua en la resposta que oferim a la ciutadania i en els processos de treball interns.

El concepte de Bona Pràctica

Per bona pràctica (BP) s’entén el conjunt coherent d’accions útils, rellevants i significatives, (experiències, projectes, activitats, actuacions, metodologies, eines de treball, etc.) que han obtingut bons resultats  en un determinat context i que s’espera, que en contextos semblants, se n’obtinguin similars resultats. Aquestes BBPP poden servir de guia i orientació a professionals i/o tècnics que volem posar en marxa o millorar projectes o accions concretes.

Les pràctiques poden fer referència a: projectes duts a terme amb sectors de població;  metodologies de treball provades i considerades útils per la feina habitual; processos de treball iniciats i finalitzats amb resultats satisfactoris; plantejaments de serveis considerats innovadors on prima el treball compartit, treball en xarxa; etc... En qualsevol cas, sempre han d’estar impulsades i liderades per l’Àrea Drets Socials.

Per a formar part del banc, les pràctiques que es presentin han de reunir els següents requisits:

  • Haver estar provades durant un temps raonable, valorades i considerades com útils en relació als objectius i resultats assolits.
  • Poden presentar-se experiències que a l’actualitat no estiguin vigents, en un temps no superior als tres anys.  Excepcionalment, en situacions considerades rellevants i d’impacte, la Comissió de validació pot admetre pràctiques superiors a aquest període.
  • En cas que l’Àrea sigui col·laboradora i per tant no responsable del projecte, no podrà presentar el projecte com a  tal però si podrà presentar, per exemple, aspectes metodològics, de procés, etc... realitzats directament pels tècnics i tècniques municipals.

El Banc de Bones Pràctiques

El Banc de Bones Pràctiques és una base de dades que recull i difon bones pràctiques tant de gestió com de prestació de serveis de l’Àrea de Drets Socials, ja siguin  pròpies o  en participació amb el tercer sector.

Les funcions principals del Banc de Bones Pràctiques són:

  • Registrar i recopilar la informació sobre l’experiència concreta.
  • Publicar i difondre bones pràctiques.
  • Posar a l’abast i difondre aquesta informació a responsables i tècnics.
  • Afavorir l’intercanvi  d’informació.

Circuit de treball

Per a poder identificar bones pràtiques de forma sistematitzada, garantint el rigor i l’anàlisi necessari, s’estableix un procediment metodològic a seguir.

  • En un primer moment es tracta de captar experiències que puguin ser considerades possibles  bones pràctiques.
  • En un segon moment es tracta de recollir la informació necessària de cada pràctica.
  • En un tercer moment es tracta d’analitzar-la segons els criteris tècnics establerts.
  • En un quart moment es tracta d’emmagatzemar-la a la intranet corporativa.
  • En un cinquè moment es tracta de difondre els resultats obtinguts.

Criteris tècnics per a la selecció de les Bones Pràctiques

Criteris tècnics (taula resum)

Per a que una pràctica, projecte i/o experiència impulsada per l’Àrea de Drets Socials sigui identificada i seleccionada com una Bona Pràctica ha de complir un conjunt de criteris tècnics que permetran garantir d’una manera objectiva els elements clau de les bones experiències.

1 REQUISIT Adequació i pertinència
2 BÀSICS Transferibilitat
3 Innovació i Millora contínua
4 VALOR AFEGIT Qualitat
5 Planificació, gestió de processos i avaluació
6 Lideratge i participació
7 Transparència i comunicació
8 Optimització de recursos
9 Impacte i sostenibilitat
10 Transversalitat
11 Integralitat

Adequació i pertinència

Pràctiques que es fonamenten en els valors de l’organització expressats en clau interna i/o externa.

Pràctiques Orientades a l’organització: 

  • Generant processos d’innovació i millora continua en la seva estructura, que incloguin aspectes de qualitat
  • Establint criteris i estàndards per a la realització de plans d’actuació i la gestió de processos
  • Optimitzant els recursos disponibles sota criteris de viabilitat
  • Definint els aspectes propis del lideratge eficient i l’atribució de responsabilitats
  • Establint mecanismes de comunicació, transparència i participació
  • Ajudant a la presa de decisions

Pràctiques Orientades a la ciutadania

  • Amb vocació de servei públic
  • Orientats a les persones: visió interseccional
  • Pràctiques no discriminatòries
  • Que incorporen la perspectiva de gènere si escau
  • Que considerin la diversitat social i cultural
  • Que consideren criteris d’accessibilitat, proximitat, integració, inclusió, respecte a les diferencies, igualtat d’oportunitats…

Transferibilitat

Pràctica que ha esdevingut o pot esdevenir referent en la seva globalitat o en alguns dels seus elements (metodologia, tècniques, ...) per a d’altres programes, projectes, actuacions,... per la seva capacitat d’adaptació a d’altres entorns territorials o contextos organitzatius. També, i en el cas  que la seva adaptació directa no pugui ser possible, la pràctica pot ser o ha estat font d’inspiració per a la posada en marxa d’iniciatives similars en d’altres contextos.

Determinants del grau de transferibilitat:

  • Simplicitat de les idees
  • Fàcil adaptació de les  metodologies i tècniques utilitzades
  • Ús sostenible  dels recursos emprats.

Innovació i Millora contínua

Pràctica nova o que incorpora la introducció de nous elements (metodologia, instruments, processos…) a partir d’una millora dels mateixos, havent realitzant els canvis necessaris ja siguin en la gestió interna o en la prestació de serveis, amb l’objectiu de millorar els resultats.

Àmbits de millora fruit de la innovació i la creativitat:

  • Funcional: noves tasques, processos, models o tècniques
  • Estructural: noves formes organitzatives
  • De comportament: modifica patrons de conducta, nova cultura organitzativa
  • Relacional: canvis en xarxes de relació

Aspectes relacionats:

  • Innovació i originalitat: si el projecte s'adequa a noves formes i estils de treball que impliquin canvis positius en la gestió
  • Creació de capital social: foment de la capacitat per realitzar un treball conjunt de
  • Accions formatives: pràctiques que inclouen accions dirigides a formar al personal implicat  en el projecte.
  • Generant coneixement: pràctiques que afavoreixen l’aprenentatge col·lectiu i coneixement compartit.

Qualitat

Pràctiques que en la seva fonamentació incorporen la definició i formalització del procés i estableixen els mecanismes per detectar  desviacions i introduir millores re definint els objectius i introduint les mesures correctores  necessàries.

Definida per:

  • Metodologia aplicada: definició de l'actuació duta a terme per el projecte o experiència per a la consecució dels seus objectius.
  • Compliment d'estàndards de qualitat: fixació d'un criteri de referència per avaluar una determinada qüestió.
  • Subsidiarietat: proximitat al públic objectiu segons la seva interacció, participació, igualtat, equitat i diàleg.

El sistema de qualitat ha d’incloure el seguiment i l’avaluació amb el control de mesures dutes a terme, així com el control dels efectes produïts per les actuacions fetes.

Aquets control permetrà dissenyar una estratègia adaptativa amb la identificació d’àrees de millora i si cal, redefinir els objectius i les mesures correctores.

Planificació, gestió de processos i avaluació

Una bona pràctica ha d’estar fonamentada a partir d’un bon diagnòstic de necessitats que hagi tingut en compte als actors implicats,  la realitat sobre la que vol incidir i preveure la seva viabilitat o factibilitat (possibilitats  d’èxit).

A la vegada ha de contemplar l’establiment d’un conjunt de passos ordenats i relacionats entre si  per aconseguir els resultats desitjats en un àmbit d’intervenció.

Igualment ha de preveure un sistema d’avaluació (Diagnòstic –Disseny del pla d’actuació –Implementació - Avaluació).

Pla d'actuació  basat en:

  • Definició del diagnòstic, la visió, missió i  finalitat
  • Definir els objectius operatius (què, quan i cost) i dissenyar estratègies per assolir els objectius
  • Programar les activitats: seqüència, recursos, etapes i dates
  • Pressupostar els recursos necessaris. Identificar els recursos humans que es requereixen i les seves responsabilitats en el procés,
  • Disseny del procés de seguiment i avaluació que es durà a terme

La planificació comporta una sistematització i la coordinació de la seqüencialitat de les activitats a desenvolupar.

Lideratge i participació

El lideratge ve definit per la capacitat d’una persona o entitat/servei de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip i influir en les persones fent que l’equip treballi amb entusiasme, fomentant la participació activa i la cohesió del grup. Per dur a terme un projecte, de forma eficaç i eficient.

Elements que el defineixen:

  • Visió estratègica (de conjunt), tant de l’organització com del projecte
  • Establiment d'objectius i actuacions coherents amb la visió estratègica
  • Capacitat per establir relacions productives i positives amb la resta d'agents
  • Capacitat per fomentar la participació, la cohesió i la motivació mitjançant el diàleg, la  negociació, la delegació i la formació

Definim la participació com aquelles accions i aportacions que realitzen els diferents agents implicats ja sigui a nivell individual com a nivell col·lectiu que s’orienten a influir directa o indirectament en la definició i desenvolupament del projecte. Compartint la coresponsabilitat i la presa de decisions.

Aquesta participació pot arribar a l’empoderament dels participants (participació activa i compromesa, fer seu el projecte).

Igualment té en compte el treball en equip i la definició de responsabilitats.

Transparència i comunicació

La transparència es defineix com una acció proactiva d’exposar la informació. Cal que estigui actualitzada, disponible i comprensible.

Definida per:

  • Accés a la informació pública: accés públic a la informació referida a la gestió i funcionament del projecte.
  • Rendició de comptes (Accountability): accés a tots els comptes econòmics per part del públic.
  • Comunicació interna dins l'organització: grau de comunicació d'informacions vers els participants en el projecte i  cap a la resta de l'organització.
  • Comunicació externa amb la ciutadania i / o altres grups d'interès: grau de comunicació vers l'exterior de l'organització.

La comunicació es defineix com la capacitat de difondre la pràctica, de donar-la a conèixer en els seus diferents nivells.

Optimització de recursos

Pràctica que ve definida per la proporcionalitat de mitjans i recursos utilitzats respecte als objectius fixats per la seva implementació. 

Els recursos utilitzats inclouen els humans, econòmics i materials així com els sistemes de comunicació (tecnològics) necessaris.

Definida per:

  • Nombre de mitjans i recursos utilitzats vers l’impacte aconseguit
  • Factibilitat: viabilitat del projecte en termes de durabilitat en el temps i d'utilització sostenible de recursos
  • Proporcionalitat: proporcionalitat de mitjans i recursos utilitzats respecte als objectius fixats per a la implantació del projecte.

La optimització de recursos està referida amb el grau d’eficiència de la pràctica. No implica un estalvi de recursos però sí un bon us dels mateixos per a aconseguir el màxim benefici possible amb els mínims costos.

Tanmateix l’eficiència te relació directa amb l’eficàcia que fa èmfasi en els resultats.  Per tant per optimizar recursos cal que les intervencions siguin ser eficients i eficaces.

Impacte i sostenibilitat

Pràctica que fa referència a la producció d’un resultat  tangible perdurable en un temps determinat  i incorpora l’optimització de recursos.

Definits per:

  • Internalització del projecte: valorar en quin grau a aprofundit a la cultura de l'organització en funció del temps que porta implantada
  • Resultats orientats a la ciutadania i / o col·lectius específics: efectes derivats de la posada en marxa i implementació del projecte referits a la millora de la satisfacció de les necessitats i expectatives del públic objectiu
  • Resultats orientats al personal: efectes derivats de la posada en marxa i implementació del projecte a nivell intern, sobre el personal implicat
  • Resultats dins l'organització: efectes derivats de la posada en marxa i implementació del projecte a nivell intern, en el referent a la millora contínua
  • Premis i reconeixements públics: reconeixements externs a la qualitat i innovació del projecte
  • Impacte i transformació de l'entorn: revisió dels impactes sobre l'entorn mediambiental, la diversitat cultural o el teixit social
  • Impacte positiu: mesura de l’efectivitat (canvi observable i positivament valorat respecte a la situació prèvia), en el compliment dels objectius definits per l’activitat en funció dels resultats assolits per l’organització i impactes que es generen.

Transversalitat

Pràctica on s’incorpora la metodologia organitzativa d’intervenció transversal, implicant la relació entre agents de diferents àmbits (entitats, d’altres institucions, administracions...) o les aliances entre les estructures organitzatives verticals municipals (departaments, direccions, àrees...),  cercant l’encaix i la creació de sinèrgies  entre d’ells, i  que les diferents visions s’integrin i s’impliquin entorn a la consecució d’un mateix objectiu, sense eliminar les dimensions i especificitats que els diferents agents  tenen incorporades en el seu treball a través de la seva estructura orgànica.

Determinants del nivell de transversalitat:

  • Comprenen aliances internes  (dins de l’organització municipal)  o aliances externes  (amb d’altres organismes, institucions...)
  • Generadora de visió global i d’intel·ligència col·lectiva a l’integrar visions diverses dels problemes a resoldre o les actuacions a dur a terme
  • Millora de l’eficiència i eficàcia de les pràctiques, al generar espais d’interacció i col·laboració s’aprofiten millor els recursos i millora la coherència i coordinació de les actuacions
  • Transforma les maneres de fer organitzatives establertes, impulsant el treball conjunt.

Integralitat

En relació a les pràctiques orientades a la ciutadania, la integralitat es planteja com la necessitat de donar respostes multidimensionals i/o interdisciplinàries front necessitats complexes de persones, famílies i col·lectius socials. Davant fenòmens complexos i condicionats per diferents factors, la producció de canvis estructurals requereix intervencions des de la perspectiva holística de la persona abordant  de manera integral, més d’una dimensió o factor.

En relació a les pràctiques orientades a la gestió interna de l'organització, la integralitat s’entén com a interdependència dels agents involucrats. És a dir, el desenvolupament satisfactori de les accions de cada agent implicat en el projecte depèn del que realitzi cadascun dels altres membres. Una interdependència positiva implica aprenentatge col·lectiu per sobre d'un aprenentatge estrictament individual.

Ayuntamiento de BarcelonaÁrea de Derechos SocialesContactaAviso legal Accessibilidad