• Inici
  • / Actualitat
  • / Barcelona acorda eradicar l’ús del glifosat i altres herbicides tòxics als espais verds i a la via pública

Barcelona acorda eradicar l’ús del glifosat i altres herbicides tòxics als espais verds i a la via pública

12/22/2015 - 18:18

L’Ajuntament declara l’objectiu d’eliminar l’ús d’aquest herbicida i reduir l’ús de productes fitosanitaris en el manteniment de la jardineria pública de la ciutat. Per aquest motiu,  buscarà alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient, a la vegada que  estableix un període màxim de transició d’un any per assolir aquest objectiu.

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, en el marc de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, una proposició per eradicar l’ús del glifosat i altres herbicides tòxics als espais verds i a la via pública de la ciutat.

D’aquesta manera, Barcelona buscarà alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient, i establirà un període màxim de transició d’un any per assolir aquest objectiu.

El glifosat és un herbicida total no selectiu que s’empra per matar herbes i arbustos. S’infiltra al sòl, és molt soluble en l’aigua i persistent al medi, de manera que contamina amb facilitat els aqüífers, essent tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar.

Carcinogen segons l’OMS

El glifosat va ser decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a “probablement carcinogen per als humans”, i existeixen estudis científics que relacionen l’ús del glifosat amb algunes afeccions i malalties. Entre els efectes adversos s’han descrit: toxicitat subaguda i crònica, danys genètics (és mutagènic),  trastorns reproductius, i augment de la freqüència de anomalies espermàtiques i de la carcinogènesi.

Alhora, cada preparat d’herbicida que conté glifosat ve acompanyat d’altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Entre aquests ingredients trobem el N-nitrós que, com altres compostos nitrogenats, també és cancerigen. Així mateix, quan es degrada el glifosat s’allibera formaldehid, compost també cancerigen.

El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) manifesta que sempre ha de prevaldre el “Principi de Precaució” (Art.191 del Tractat de funcionament de la UE, que a més forma part del acord MSF celebrat a l’OMC), amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i que els legisladors no ho regulen pels interessos de les multinacionals.

Els riscos de lluitar contra les “males herbes”

Nombroses administracions locals fan servir herbicides d’acció ràpida per eliminar herbes adventícies (denominades “males herbes”) de cara a la prevenció d’incendis forestals i la neteja de jardins i parcs. Però l’ús d’herbicides químics pot plantejar riscos molt seriosos, doncs diferents estudis demostren que el glifosat i altres herbicides emprats tenen efectes perjudicials sobre la salut i el medi ambient.

Els productes fitosanitaris són un motiu de preocupació pel seu possible impacte en la salut de les persones i en el medi ambient. La Unió Europea i els estats que la conformen han legislat al respecte i s’han fet avenços per racionalitzar el seu ús, per tal de reduir els riscos i efectes en la salut humana i els ecosistemes.

Són especialment rellevants la Directiva 2009/128/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, i el Reial Decret 1311/2012 de 14 de setembre del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern espanyol, relatives a la racionalització de l’ús dels productes fitosanitaris per reduir els riscos i efectes de l’ús dels plaguicides en la salut humana i el medi ambient i el Pla d’Acció Nacional requerit per aconseguir-ho.

Tota aquesta informació i aquests estudis obliguen les administracions públiques a disposar de plans i tècniques per avançar en l’eliminació del glifosat en l’àmbit de la jardineria atenent al principi de la precaució.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu posicionament al respecte i aprova l’eradicació de l’ús del glifosat als espais verds i la via pública municipals substituint l’ús d’herbicides per mètodes no contaminants que no danyin la salut ni el medi ambient.

Cap a una jardineria més ecològica

A partir de l’aprovació acordada avui s’iniciaran els treballs necessaris per a la transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús d’agrotòxics, les podes excessives, així com l’ús d’espècies no adaptades al medi o amb necessitats hídriques excessives.

L’Ajuntament de Barcelona informarà a la ciutadania dels motius pels quals cal evitar l’ús del glifosat i els avantatges que pot suposar la transformació del paisatge urbà, ja que, en alguns casos, deixar créixer les herbes suposarà un benefici per la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà.

Es donarà resposta a totes les preguntes i instàncies formulades tant per entitats com per particulars, referents a l’aplicació del glifosat i altres herbicides. La Constitució, en el seu article 45, el Conveni d’Aarhus, així com algunes Directives europees, reconeixen el dret a la informació i a la participació pública per tenir accés a la justícia en matèria mediambiental.

Promoció de la iniciativa fora de Barcelona i en l’àmbit privat

Per tal de contribuir a garantir que aquesta mesura sigui efectiva amb efecte multiplicador, beneficiós a nivell supramunicipal, l’Ajuntament de Barcelona proposarà als ajuntaments de l’Àrea Metropolitana que prenguin mesures en la mateixa línia.

Per qüestions de salut pública i per tal de evitar l’ús d’aquest tipus de productes perjudicials a jardins privats, vivers de plantes i zones sota responsabilitat no municipal (com per exemple les vies de tren) es faran campanyes de conscienciació i jornades informatives dirigides als propietaris de jardins privats, als professionals viveristes i responsables d’altres administracions.

També es faran estudis clínics necessaris sobre la salut dels treballadors i treballadores de parcs i jardins per valorar els efectes tòxics sobre els seus organismes. Serà necessari un mostreig poblacional suficient per poder treure conclusions epidemiològiques.