Les empreses de les segones oportunitats

23/02/2015 - 08:36 h

Proliferen a la ciutat productes fets de materials reciclats, com unes ulleres que provenen de monopatins vells. D’altres iniciatives, per exemple, aprofiten els residus industrials per a fer mobiliari urbà o aposten per una moda ètica i sostenible, que reutilitza roba i usa fibres reciclades.

Vídeo ‘Les empreses de les segones oportunitats’

El concepte de residu és més relatiu que mai per algunes empreses que, mitjançant la creativitat, han fet del reciclatge i el reaprofitament la seva matèria prima i, també, la seva filosofia de negoci. Aquest és el cas de VuerichB, una marca d’ulleres producte de dos germans, en Gianni, ebenista, i en Baptiste, dissenyador, que han decidit donar un nou ús a uns objectes que difícilment es reciclen però que mantenen unes propietats molt valuoses.

Les seves muntures estan fetes amb monopatins vells, que compren gràcies a una xarxa de contactes que han establert entre els skaters de Barcelona. Segons explica Gianni Vuerich, “la fusta és bastant rígida, però també elàstica, i la manera en que enganxen el contraxapat, fa la taula bastant resistent”. Des que van iniciar la seva activitat, fa quatre anys, han reaprofitat unes 700 taules i produït més de 2.500 ulleres. Fins i tot, han decidit reutilitzar els seus propis residus i enganxen els encenalls a algunes muntures.

Del cablejat industrial als carrils bici

A la ciutat de Barcelona hi ha uns 8.000 separadors de carril bici produïts per Zicla, unes peces 100% reciclades i reciclables ideades al Poblenou i fetes amb restes de cables en desús. Tal i com explica Alfredo Balmaceda, director, “hi ha indústries que recuperen el coure i l’alumini dels cables vells, que tenen molt de valor, però el que queda és una barreja de PVC i petites quantitats d’altres plàstics que no pot ser aprofitada per la indústria del PVC”.

Ja n’han venut 60.000 peces arreu del món i estan en una contínua investigació per a transformar els residus industrials en productes de qualitat. Així, amb la pell sobrant en fan plafons per a insonoritzar o amb les restes de plàstics, un conglomerat que permet construir bancs, per exemple. “Els residus de la indústria són molt nobles, tenen una composició bastant homogènia que es manté en el temps amb una qualitat molt més controlada”, assegura Balmaceda.

Moda amb consciència

La Clara Mallart està ultimant la col·lecció d’estiu de la seva pròpia marca de roba, Möethika, una moda que prioritza l’ètica i la sostenibilitat. Està feta amb fibres reciclades i amb peces de roba que transforma en articles completament diferents; d’una camisa en fa les mànigues d’una samarreta, o un pantaló d’home acaba convertit en una faldilla.

Per a ella, aquesta opció ha estat ben present des de l’inici: “Quan em vaig plantejar crear la meva pròpia marca, investigant em vaig topar amb la dada que a Catalunya es llencen cada any 185.000 tones de residu tèxtil i em va venir al cap l’absurditat d’afegir més peces de roba al món”. És per això que, a més, ja en el moment de crear, pensa en la mort del producte i intenta no afegir-hi elements que compliquin el seu posterior reciclatge.