Presentació del recorregut

Molts noms de la nostra ciutat com ara Riera Blanca, Llacuna, Magòria o Riera de Tena ens evoquen elements que conformaven un paisatge no tan llunyà que avui ha quedat esborrat per l'expansió del teixit urbà. En aquest espai, i sense ànim de fer cap descripció exhaustiva, es fa un petit recull de la vegetació que hi havia abans dels nostres habitatges i que conformava el paisatge de la zona que avui ocupa la ciutat de Barcelona.

S'ha fet una disposició que va de muntanya a mar, per tant, tenim vegetació pròpia de la part alta de Collserola (alzinar i les seves sèries regressives), de la zona de les vessants assolellades (màquia, estepes i prats secs) i també vegetació de la plana, on predominaven els conreus agrícoles, els aiguamolls, marismes i llacunes. Per últim, hi ha vegetació pròpia de les dunes de platja.

Per cada zona s'han escollit espècies arbustives i herbàcies rellevants que, encara avui, podem trobar en zones properes a la ciutat. En el gràfic s'observa el plànol del segle XVIII, sobre l'actual trama de la ciutat, on es destaca l'evolució de la línia de costa i les diferents zones de vegetació que hi havia en aquell moment, just abans que es dessequessin les últimes llacunes i maresmes.

Platja i aiguamolls
Ammophila arenaria (borró)
Carex riparia (càrex gran)
Iris pseudoacorus (lliri groc)
Bolboschoenus maritimus (jonca marítima)

Zona agrícola
Punica granatum (magraner)
Vitis vinifera (vinya)
Medicago sativa (alfals)

Alzinar i zones regresives
Brachypodium retusum (llistó)
Hyparrhenia hirta (albellatge)
Cistus albidus (estepa blanca)
Erica arborea (bruc boal)
Rosmarinus officinalis (romaní)
Thymus vulgaris (farigola)
Arbutus unedo (arboç)
Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta)
Viburnum tinus (marfull)