Documentació per àmbits

En aquest apartat podeu consultar la documentació segons àmbits temàtics. Recordeu que cal tenir en compte les Consideracions Generals.

Àmbits
Abastament

FONTS ORNAMENTALS i LLACS 
1. Cal tenir present les diferents parts de la font: Figura artística o element decoratiu, vasos contenidors de l'aigua, circuits hidràulics, sala de màquines i equipaments, il·luminació de la font, escomeses hidràulica, elèctrica i telefonia i telecontrol. 
2. Cal la Impermeabilització dels vasos d'aigua, de petita fondària, desguassar per gravetat etc. 
3. Cal incloure els diferents circuits hidràulics (sempre recirculat): 1) ornamental, 2) filtració, desinfecció i desinfecció i descalcificació, 3) oxigenació, 4) aportació d'aigua i 5) desguàs. 
4. Necessitat de sala de màquines o arqueta de maquinària. 
5. Doble escomesa (freàtica-potable). 
6. Il·luminació sostenible. 
7. Preinstal·lació del telecontrol.

FONTS D'AIGUA POTABLE 
1. Criteris tècnics generals per al subministrament i instal·lació de fonts públiques. 
2. Situar la font fora de l'àmbit de la copa de l'arbre caducifoli. 
3. La font ha de tenir un comptador propi.

RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS 
1. Per afectacions a la xarxa d'aigua freàtica municipal, s'ha de consultar al Pla Tècnic dels recursos hídrics alternatius (PLARHAB). 
2. En afectacions a mines d'aigua i pous privats, cal avaluar a nivell de riscos hidrogeològics i geotècnics. 
3. Esgotament del freàtic per obres. Les construccions no poden tenir esgotaments permanents del freàtic, excepte en els casos que es justifiqui l'aprofitament. 
4. Gestió de sòls contaminats, informe de l'Agència de Residus. 
5. Gestió d'aigües subterrànies contaminades, informe de l'Agència de Catalana de l'Aigua. 
6. Aprofitament d'aigües pluvials, caldrà diferenciar l'aigua recollida sobre zones de cobertes, zones verdes... de la calçada, aparcaments etc.

Documentació:

Guia de criteris tècnics generals de fonts de beure de la ciutat de Barcelona (Gener 2019)

Plec de Prescripcions Tècniques dels sistemes de comunicacions i control de reg

Criteris tècnics per al disseny i realització de projectes de fonts ornamentals públiques a la ciutat de Barcelona (Maig 2021)

Accessibilitat i Mobilitat

En l'ordre de les noves prioritats de disseny de l'espai públic, el vianant passa a ocupar el primer lloc, en segon lloc les bicicletes, tercer el transport públic, quart les mercaderies i per últim, el vehicle privat. Una altra premissa important és aconseguir que tot l'espai públic sigui accessible.

Els itineraris de l'espai públic per a accedir a les diferents zones d'interès (edificis, transport públic, ascensors, etc.) han de ser accessibles a persones amb mobilitat reduïda (PMR).

Documentació:

 

Arqueologia

1. Carta Arqueològica de Barcelona 
2. Fitxes d'intervencions, d'unitats (elements d'interès o entitats amb personalitat de la història de Barcelona).

Documentació: 

 

Bombers
Elements urbans

Estructures Vials

A l'hora d'incloure diferents elements urbans i de mobiliari a l'Espai Públic, caldrà tenir present la normativa de referència següent:

- Comparativa del Codi d'accessibilitat de Catalunya amb l' Ordre VIV/561/2010.

- Instrucció relativa als Elements Urbans de la ciutat de Barcelona, annexos "A" i "B" aprovada segons el Decret d'Alcaldia de 17 de març de 2011.

Documentació

Energia

PROJECTES D'URBANITZACIÓ / ESPAI PÚBLIC

A nivell energètic caldria tenir en consideració l'aprofitament de fonts d'energia locals, així:

Tot nou projecte d’urbanització i/o reurbanització ha de complir la “Instrucció per a la incorporació de l'objectiu de la generació d'energia renovable en les actuacions municipals relacionades amb la redacció de projectes d’obres i d’instruments de planejament urbanístic”. En aquest sentit, ha d’incloure un estudi  tècnic d'aprofitament de fonts energètiques renovables (principalment solar) o residuals (de focus de calor o fred), així com un càlcul de la demanda energètica prevista en l’àmbit d’actuació (cas d’haver-n’hi). En qualsevol cas, cal considerar el màxim aprofitament del recurs renovable a l’àmbit..

En cas d’existir una demanda energètica prèvia, cal incorporar a més, el càlcul de l’estalvi energètic associat a la renovació de les instal·lacions -enllumenat o d’altres- tot comparant la situació futura amb l’anterior a l’actuació de millora.

Per donar compliment a aquest requeriment, cal considerar diferents opcions o sistemes que permetin una correcta integració de la generació energètica a l’espai públic, pel que la generació cal que es consideri com un element més a treballar en el projecte..

Addicionalment, caldrà preveure les mesures de protecció davant d’actes vandàlics i de prevenció de riscos laborals, necessàries per a garantir la seguretat de les persones i de la pròpia instal·lació.

En el cas d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica, es prioritzarà, l’autoconsum en aquells casos en els que hi hagi escomeses municipals i que el consum coincideixi amb la generació. En cas de no existir una demanda d’energia elèctrica municipal propera al lloc de generació, o bé que el consum es produeixi desacoblat de la generació, l’energia elèctrica generada, s’injectarà a la xarxa elèctrica havent de col·locar els equips necessaris a aquest efecte. En projecte caldrà contemplar i pressupostar tots els elements necessaris per a desenvolupar, connectar i legalitzar la instal·lació, així com els requeriments per al manteniment futur de la instal·lació solar i la  protecció dels treballadors que executin els treballs (mesures PRL)

Així mateix, cal tenir en compte que tot projecte de nova urbanització, de rehabilitació  o de reforma que afecti xarxes de serveis ha de considerar:

  • La implantació a l’espai públic d’armaris elèctrics per a serveis s’haurà de regir pels criteris de racionalització i homogeneïtzació de l’envolupant que estableixi Model Urbà d’acord amb els diferents serveis implicats.
  • Valorar la possibilitat d'extensió xarxes de distribució de calor i fred existents  (si discorren per aquell àmbit que es re-/urbanitzi), o tenir en compte una possible interacció amb el desenvolupament futur d’aquesta que faci necessària la reserva d’espais per a futurs desenvolupaments.o estudiar la viabilitat de crear noves micro-xarxes de calor/fred
  • Soterrament xarxes distribució energia i telecomunicacions. 
  • Uniformització de xarxes de baixa tensió (BT) i mitja tensió (MT).
  • Proveir les xarxes de sistemes de monitoratge que ajudin a entendre i optimitzar-ne el seu funcionament (sensorització). 

Veure més informació a la documentació a baix adjuntada mitjançant adreça d’enllaç.

En els casos de projectes que impliquin únicament la creació d’un carril bici que no impliqui cap afectació addicional en vorera, subsòl per desviament de serveis, etc. o no impliqui actuar en altres elements d’espai públic, s’entén que aquest apartat no seria objecte de justificació. En cas de dubte, cal acordar amb el referent de REP d’Energia aquesta necessitat.

 

PROJECTES D'EXTENSIÓ DE XARXA DE CALOR I FRED DE BARRI

L’Agència d’energia de Barcelona també desenvolupa la funció de REP d’extensió de xarxa de calor i fred en suport a la direcció d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona

 

PROJECTES D'EDIFICACIÓ D’EQUIPAMENTS (NOU O REHAB. INTEGRAL)

A partir de 1/1/2019 i en aplicació de la Directiva 2010/31/UE, tot nou equipament municipal que entri en servei ha de ser de consum quasi nul (nZEB de l’anglès near Zero Energy Building). La normativa espanyola després d’anys d’indefinició, ha establert que tot edifici que compleixi el codi tècnic de l’edificació (CTE) vigent en cada moment serà nZEB. Per a l’Ajuntament aquest nivell d’exigència resulta, amb el CTE d’avui, completament insuficient. D’acord amb la Instrucció Tècnica de sostenibilitat en projectes d’obra, s’estableixen uns determinats criteris que tot nou equipament o rehabilitació integral haurà de complir en eficiència i autoproducció renovable. Sempre que sigui possible, cal maximitzar la generació d’energia solar en els edificis, més enllà dels valors estrictament normatius. Cal valorar l’aprofitament de la part de la envolupant que sigui considerada apte per a la captació solar d’acord a l’estudi d’assolellament corresponent.

Veure més informació a la documentació a baix adjuntada mitjançant adreça d’enllaç.

 

Documentació:

 

Enllumenat públic

1. Interferència arbrat , vegetació i punt de llum 
Mantenir distància entre els arbres i els punts de llum, per garantir les interferències entre els dos elements. 
Limitar l'alçada de copa i el desenvolupament final previst de l'arbre. 
Implantar el bàculs i sistemes d'enllumenat en general fora dels parterres i zones de plantació.

2. Nivell lumínic 
Complir amb els nivell lumínics establerts al PDI i al Reglament d'Eficiència Energètica a vorera i calçada. 
Comprovar al plànol luxomètric del PDI nivell que li corresponen segons la tipologia i l'ús dels carrers.

3. Uniformitat 
Garantir nivells d'uniformitat segons PDI i Reglament d'Eficiència Energètica. 
En general es requereix uniformitat s de 0,4.

4. Estudi de l'àrea a il·luminar 
Garantir que zones sensibles (passos de vianants, àrees de jocs etc.) quedin ben il·luminades. 
La distribució de punts de llum s'ha de poder replantejar tenint en comptes els guals, sortints de balconades, arbres existents. 
Estudiar si cal preveure l'adequació de l'entorn mitjançant actuacions prèvies.

5. Accessibilitat per a vehicles de manteniment 
Cal una amplada lliure mínima de 3 m. 
Si no es pot garantir l'accés de vehicles, cal preveure punts de llum com a màxim de 4 m d'alçada.

6. Tipologia del punt de llum 
Evitar punts de llums fàcilment vandalitzables (encastats, balises etc.) 
Alçada i distribució segons amplada de les voreres/calçades. 
LEDs amb Temperatura de color de 4000º a calçada i màxim de 3000º a vorera.

Documentació

 

Espais Verds i Biodiversitat

1. Comptar amb la vegetació existent, inventariant-la.
2. Considerar la relació entre espècies vegetals i sistemes de reg. Agrupar les espècies vegetals en funció de les seves necessitats hídriques i de conservació. Estudiar la disponibilitat d'aigua freàtica i/o regenerada.
3. Preparar plànols de plantació amb detall suficient per identificar totes les especies propostes una vegada acabada l'obra. mitjançant blocs o mòduls de plantació ben definits. 
4. Preparar calendari de floració i activitat vegetativa i considerar un estudi d'evolució del a vegetació a 5, 10 i 20 anys. Consultar Plecs i Normes Tècniques de Jardineria (NTJs).
5. És important, de cara a la consolidació i el manteniment de les zones verdes que la superfície plantada tingui la màxima continuïtat possible, per tant, és recomanable dissenyar zones plantades de dimensions generoses i, si és possible, majors de 500 m2.
6. A les places i jardins es recomana que el 33% de l'arbrat sigui de fulla persistent.
7. Dissenyar un sistema de drenatge amb connexió a clavegueram, però prenent mesures per reduir escorrenties i afavorir la infiltració d'aigua al terreny.
8. Garantir als vials, bulevards i rambles un mínim del 50% de cobertura arbòria.
9. Afavorir la plantació d'espècies vegetals longeves amb requeriments hídrics i de manteniment reduïts. Estudiar casuística de la ciutat.
10. Evitar arbres i arbustos amb espines en indrets de fàcil accés i àrees infantils, amb fusta propensa al trencament sobtat, espècies invasores, al·lergògenes.
11. Preveure el futur volum de la capçada de l'arbre i la seva possible interferència amb els bàculs d'enllumenat, el braç del camió de recollida dels contenidors etc.
12. En el replanteig dels arbres caldrà respectar unes distàncies mínimes respecte la resta d'elements distribuïts pel carrer (bàculs, façanes d'edificis etc.)
13. Donar compliment a la normativa vigent en matèria de protecció de la fauna silvestre a la ciutat de Barcelona

Documentació

 

Fusta

Tota la fusta utilitzada en el manteniment o nova implantació dels jocs, bancs, papereres, taules de pícnic, paviments o tanques tindrà un certificat del proveïdor, assumit per l'adjudicatari del contracte, que garanteixi que la fusta prové de sistemes de gestió forestal sostenibles ambientalment, socialment i econòmicament.

Documentació

Plec de Condicions Tècniques Particulars de les Fustes

 

Integritat Estructural

Quan els avantprojectes relatius a obres d'urbanització, infraestructures, edificació o qualsevol altre obra pugui implicar un canvi tensional en el terreny o estructures pre existents i/o produir efectes sobre el nivell freàtic; s'avaluarà des de l'òptica de l' integritat estructural el següent:

1. El nivell de definició de les actuacions ha d'estar d'acord amb la fase de definició del projecte.
2. S'ha d'avaluar de manera qualitativa els riscs inherents a la trama urbana on es desenvoluparà la futura obra.
3. Informació geotècnica. Cal incorporar els paràmetres del terreny i/o hidràulics que caldrà quantificar en la fase de l'estudi geotècnic del projecte executiu.
4. Informació estructural: Cal que es presentin les possibles solucions que s'hauran de desenvolupar en el projecte executiu analitzant la seva bondat per donar resposta als requeriments resistents i funcionals.

Aquesta informació haurà de ser recollida en la memòria, els plànols i els annexes corresponents.

Documentació

 

Jocs Infantils

Les àrees de joc infantil han de complir amb les característiques i requeriments descrits al Plec de Prescripcions Tècniques per al Disseny, Execució i Recepció de les Àrees de Joc Infantil.

Documentació normativa:

 

Documentació complementària:

 

Neteja Urbana

1. Estudiar el radi de gir dels camions.
2. El desplaçament dels contenidors, a causa de la reurbanització del carrer, ha de ser dintre de l'àmbit del projecte i ni en els carrers adjacents.
3. Compte amb les alçades dels vehicles i la seva dimensió per passar pels vials i girs (arbres, fanals, altres,...) 
4. Considerar el sistema de recollida que hi ha: porta a porta, posterior, lateral, bilateral o pneumàtica.
5. Fer servir sempre ,a part del tipus de contenidors, les papereres homologades.
6. Garantir l'accessibilitat a tots els espais públics per a la neteja viària i per la recollida.

Documentació

Gestió de Residus

 

Pavimentació

1. Identificar els punts d'accés de vehicles.
2. Estudiar la resistència del paquet de ferm segons l'ús.
3. Estudi del traçat de circulació dels vehicles per preveure paviments adequats que mantinguin les característiques de càrrega de manera contínua i facilitar el seu manteniment. 
4. Identificar el traçat de pas d'instal·lacions existents/nous de serveis als efectes de preveure prismes.
5. Identificar els espais que han de tenir continuïtat de rasant als efectes d'assegurar l'accessibilitat de vianants.
6. Identificar discontinuïtats de rasants als efectes de definir proteccions a la part alta i/o estructures de suport.

Documentació:

 

Sanejament

1. Càlculs i dimensionat e la xarxa de clavegueram per a un període de retorn de 10 anys. 
2. Estudi del drenatge superficial (plànols de pendents, àrea drenant, tipus de superfície). 
3. Considerar la planificació futura de la xarxa (Pla Integral del Clavegueram de Barcelona). 
4. Els sistemes de drenatge basades en tècniques d'infiltració serà necessari un estudi hidrogeològic justificatiu de la solució. 
5. En el disseny d'infraestructures subterrànies s'ha de considerar tota la xarxa de clavegueram per drenar la urbanització de la superfície; s'ha de fer una reserva mínima per a deixar un espai entre la superfície del paviment final i la cara superior del forjat que permeti instal·lar un tubular de D. 500 mm interior embegut en un prisma de formig. 
6. Si es projecta un espai drenant o coberta vegetal/granular; caldrà contemplar el seu manteniment, i s'haurà de verificar el compliment de les garanties de drenatge per la pluja de disseny establerta a la ciutat de Barcelona, en el cas de no complir hauran de portar associat sistemes de drenatge convencionals. 
7. La xarxa de sanejament de Barcelona és mallada, els projectes han de donar solució als entroncaments amb la xarxa existent . 
8. La nova xarxa ha de connectar els claveguerons particulars, caldrà veure el seu estat de conservació, traçat, perfil longitudinal i punt de connexió amb la xarxa existent. Caldrà informar als propietaris i al servei de claveguerons de la DSCA. 
9. S'ha de garantir l'accés dels vehicles de neteja i conservació de la xarxa fins a cada un dels pous de registre i embornals de la xarxa municipal de clavegueram. Cal tenir en compte la definició de les zones d'aparcament i evitar que a questes puguin afectar a l'accés de la xarxa.

 

Documentació:

 

Seguretat

1. El sentiment de pertinença i la capacitat d'identificar-se amb el lloc augmenta la seguretat i la percepció de seguretat, en aquest sentit és important consolidar identificació i pertinença al lloc, al barri.
2. La vitalitat, la barreja en carrers i barris són factors clau per a la prevenció de la delinqüència.
3. Les mesures de seguretat han de tenir en compte especialment les persones més vulnerables.
4. Cal evitar, en el planejament, zones més segures, més protegides. L'efecte "illa de seguretat" genera inseguretat tant als seus residents com processos de mixofòbia.
5. Els espais més vulnerables per a la seguretat són aquells que s'utilitzen de forma temporal (estacions de transports, intercanviadors, etc.). la manca de sentiment de pertinença i apropiació n'és un dels factors. 
6. Els espais abandonats, buits o sense vitalitat han de ser els mínims possibles; si n'existeixen han de ser tractats bàsicament des d'una perspectiva de seguretat.
7. L'existència d'una xarxa urbana continua i amb una identificació clara dels espais públics que la constitueixen milloren l'orientació i els sentiments de seguretat de la ciutadania. La bona visibilitat en els espais per a vianants i en els itineraris a través dels carrers i edificis també són significativament positius per a la sensació de seguretat
8. És aconsellable una clara delimitació entre el que hom considera espais públics i privats, doncs facilita la seva administració, manteniment i vigilància.
9. Els recorreguts o itineraris que s'adrecen a habitatges o equipaments han de tenir en compte la dimensió seguretat i accessibilitat per a tota la població, en cas que no sigui així s'ha de contemplar un recorregut o itinerari alternatiu.
10. Els espais o edificis buits i/o abandonats o en mal estat generen sentiments de por i sovint atrauen conductes no desitjades i es transformen en espais anòmics i de conflicte. És necessari establir els mecanismes oportuns per mantenir uns mínims d'ús socials que permetin iniciar-ne la seva recuperació.
11. Hi ha casos en que és aconsellable intensificar la auto vigilància (són accions pròpies de la cultura anglosaxona i calvinista, i tot que és contrari a la nostra cultura política i jurídica, a casa nostre darrerament s'ha donat algun exemple com el del "somaten" o patrulles de pagesos al Pla de Lleida).
12. La vigilància electrònica (CCTV, i altres) sols es útil en el marc d'una política o un pla de seguretat pública. 
13. Cal tenir especial atenció en aquelles actuacions (obres, desviaments, etc.) establint els mecanismes de visibilitat i informació sobre els itineraris alternatius i mesures de protecció que influeixin en la percepció de seguretat.

 

Semàfors

1. Tota nova instal·lació de semàfors haurà de fer-se, obligatòriament, amb cossos de semàfors model Barcelona o S9, amb òptiques de LED segons especificacions del Servei de Regulació. 
2. Tots els reguladors a instal·lar en noves instal·lacions, seran del tipus homologat Barcelona. 
3. Tota nova instal·lació haurà de quedar centralitzada al CCTU de la Plaça Pi i Sunyer, amb protocol de comunicacions BARCELONA. 
4. Tota instal·lació nova inclourà la seva enginyeria de trànsit per adaptar-se a la zona on s'instal·la. 
5. Tot replanteig de les noves instal·lacions es duran a terme pel Servei de Regulació del Trànsit i ue disposarà d'una autorització prèvia per ser executada i acceptar-la posteriorment per incloure-la a manteniment.

Documentació

 

Senyalització

1. La senyalització de Barcelona s'executa seguint els detalls del Manual de senyalització urbana per a la ciutat de Barcelona i de les seves actualitzacions. 
2. S'ha de minimitzar el nombre de senyals. 
3. Els senyals verticals es col·loquen a 2,60 m del terra per evitar actes vandàlics. 
4. Per col·locar els senyals s'aprofiten, sempre que sigui possible, fanals i semàfors per evitar col·locar nous pals. Si és necessari un nou pal suport, ha de ser de 60 mm de diàmetre. 
5. Com a norma general, els senyals verticals tenen un diàmetre de 60 cm excepte quan van ancorats a semàfors model Barcelona, o es col·loquen a trames urbanes tipus casc antic, que el diàmetre serà de 40 cm. En aquests casos, el senyal ha de ser reflectant. 
6. La grandària de la senyalització horitzontal, per exemple les fletxes a terra, és més petit que a carreteres. 
7. La pintura horitzontal es fa amb doble component. 
8. Totes cruïlles han d'estar ben senyalitzades, s'han d'indicar les prioritats de pas (si no hi ha semàfors), els moviments prohibits o obligatoris, i sobre tot, si un carrer és d'entrada prohibida (R-101). 
9. Si hi ha semàfors no calen senyals de STOP ni de CEDIU. 
10. Si es pinten fletxes es fa al arribar a la cruïlla, repetides almenys 3 cops, i serveixen per marcar els possibles girs (exemple G51 del Manual). No és necessari pintar cap fletxa i molt menys fletxes rectes al mig d'un tram de carrer. 
11. Es necessari actualitzar l'inventari de senyalització segons les indicacions del plec d'especificacions tècniques per al manteniment del programa INCA.

Documentació

 

Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible

ATENCIÓ: Els SUDS són complementaris als sistemes de drenatge estàndard, i caldrà tenir presents també les prescripcions descrites dins l’àmbit "Sanejament".

Els Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible (SUDS; Sustainable Urban Drainage Systems), són sistemes de drenatge alternatius al drenatge convencional, que permeten reproduir en l’àmbit urbà el comportament natural de l’aigua d’escolament.

El disseny dels SUDS es fonamenta en 4 pilars:

  • Control escolament superficial
  • Gestió de la qualitat de l’aigua
  • Ciutat saludable
  • Ciutat  biorreceptiva

L’objectiu de la Guia Tècnica té la finalitat de definir els criteris per a l’òptim disseny dels SUDS a Barcelona.

També són objectius la promoció dels SUDS per tal d’impulsar les línies d’acció que estan incloses als grans plans i compromisos de la nostra ciutat: Declaració Emergència Climàtica, Pla Clima, PDU, Pla Verd i Biodiversitat, PLARHAB, PDISBA, amb la finalitat d’incrementar els beneficis ambientals, socials i econòmics que proporcionen els SUDS.

El seu àmbit d’aplicació serien:  espais públics de la ciutat, urbanització i edificació, nova construcció i rehabilitació que incloguin SUDS.

 

Documentació:

Infraestructures TIC

Tot els nous projectes d’urbanització i/o reurbanització d’àmbit públic haurà d’incloure un estudi  tècnic a nivell d’obra civil i un altre a nivell d’obra mecànica per garantir la continuïtat i evolució de les TIC a la ciutat de Barcelona.

  • El redactor farà una consulta prèvia a l'IMI per definir l'abast del projecte.
    • Projecte d’obra civil per noves infraestructures TIC.
    • Garantir la distribució de la nova infraestructura en tot l’àmbit del projecte i connecta-la als extrem amb la xarxa l’existent6.
    • Connectar tots els serveis i elements municipals a la nova infraestructura:
    • Armaris de reguladors semafòrics, panells de trànsit, càmeres i altres elements de mobilitat.
    • Enllumenat públic.
    • Armaris de control de reg.
    • Bàculs amb previsió de Smart-Cell (Wifi + sensorització).
    • Smartquesines de bus.
    • Escales mecàniques i ascensors.
    • Estacions de recarrega.
    • Estacions de Bicing.
    • Estacions fotovoltaiques.
    • Connexió amb arqueta d’entrada a edificis municipals.
    • ...
  • Projecte d’obra mecànica per noves infraestructures TIC.
    • Garantir la distribució de la nova xarxa passiva de fibra òptica en tot l’àmbit del projecte.
    • Estudi cobertura Wifi a zones d’estada.
    • Previsió de bàculs Smart-Cell per futures necessitats.
    • Connexió de tots els serveis i elements municipals amb els centres de control a nivell de xarxa.

En tot moment caldrà seguir la següent normativa:

Documentació (actualitzada el 03/10/2022)

 

Prescripcions Tècniques de l'Espai Urbà