Recollida de residus comerços i grans generadors

Els comerços i les activitats econòmiques generen residus que cal gestionar correctament. En aplicació del Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, que aprova el Text refós de la Llei 6/1993, reguladora dels residus de Catalunya, tots els establiments comercials i de serveis han de complir una sèrie d'obligacions en matèria de gestió de residus.

L'Ajuntament de Barcelona ha desplegat un servei de recollida dirigit a regular i ordenar la gestió dels residus comercials, tot prioritzant una sèrie d'aspectes:

  • separació en origen i reciclatge de les diferents fraccions
  • adaptació a les necessitats específiques de cada sector de producció
  • diferenciació, segons zones, entre circuits per a ciutadans i circuits per a activitats comercials
  • adaptació de les tarifes a les produccions reals, tot incentivant la separació

S'entén per residus comercials els residus generats per l'activitat pròpia del comerç al detall i a l'engròs: comerços, hostaleria i restauració, oficines, serveis (hospitals, escoles...), etc.

El 28 de juliol de 2009 va entrar en vigor el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprovava el Text refós de la Llei 6/1993, reguladora dels residus a Catalunya, que afecta els residus generats per les activitats econòmiques, la gestió dels quals ha d'assumir i costejar el titular de l'activitat que els genera o posseeix.

Tots els titulars d'activitats generadores de residus de Barcelona poden acollir-se al sistema de recollida municipal, en funció de la zona on s'ubica l'establiment, o bé gestionar la recollida a través de transportistes i gestors privats de residus registrats a l'Agència de Residus de Catalunya. En aquest cas, han d'acreditar documentalment la gestió privada. 

Amb la Llei reguladora dels residus, en el cas de Barcelona, la taxa d'escombraries passa a ser un preu públic, que es revisa anualment en aplicació de la regulació general dels preus públics municipals.

Constitueix l'objecte del preu públic el servei de recollida selectiva de les diferents fraccions residuals ―resta, orgànica, paper/cartró, vidre i envasos― dels residus generats per l'activitat pròpia del comerç al detall i a l'engròs, l'hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis, i dels residus originats a la indústria que tenen la consideració d'assimilables als municipals, en qualsevol de les modalitats de recollida que estableix l'Ordenança de medi ambient de Barcelona, com també el seu transport fins a les plantes de tractament i reciclatge pels serveis municipals. 
L'obligació de pagar el preu públic neix amb la utilització del servei o l'inici de l'activitat si no s’ha rebut la corresponent validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva i/o sistema de logística inversa.

Per acollir-se el servei de recollida de residus, totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupin una activitat econòmica s'han de donar d'alta en el padró d'aquest preu públic i fer efectiva l'autoliquidació de l'any d'inici utilitzant el model normalitzat que trobaran al web d'Hisenda. El tràmit permet efectuar l'autoliquidació del preu públic de recollida de residus a generadors mínims, petits, mitjans i importants. 

Si es tracta d'un productor mínim, caldrà que el titular de l'activitat professional prèviament consulti el tràmit «Reducció del preu públic de recollida de residus per a productors mínims». 

Si es tracta d'un gran generador de residus, el tràmit a realitzar serà: «Declaració del preu públic de recollida de residus comercials i industrials per a grans generadors». 

Generadors mínims, petits, mitjans i importants: activitats en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui inferior o igual a 900 l/dia, o amb un volum generat inferior o igual a 900 l/setmana de les fraccions de paper, vidre o envasos lleugers. L'import es calcula en funció de la superfície del local i de l'epígraf de l'activitat econòmica (vegeu art. 10è de la regulació dels preus públics).

Grans generadors: activitats en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui superior a 900 l/dia, o amb un volum generat superior a 900 l/setmana de les fraccions de paper i vidre. La quantia es calcula a partir de la quantitat de bujols o contenidors recollits diàriament (fracció resta), més una quota anual per als bujols d'altres fraccions (orgànica, paper i vidre). 

Tots els titulars d'activitats considerats grans generadors han de sol·licitar una enquesta de generació de residus (EGR) en el termini d'un mes des de la data d'inici de l'activitat (vegeu art. 11è de la regulació dels preus públics). En cas que no es sol·liciti aquesta enquesta, s'entendrà que l'empresa/establiment s'acull voluntàriament al servei municipal i es procedirà a estimar el volum de residus generat, a l'efecte de la liquidació dels preus públics d'acord amb les tarifes i els coeficients correctors establerts.

La sol·licitud de l'EGR es pot presentar mitjançant una instància a qualsevol oficina d'atenció al ciutadà o al Registre d'Ecologia Urbana. 

Per a informació específica, podeu adreçar-vos a qualsevol oficina d'atenció al ciutadà (OAC) o trucar al 010 (consultar tarifa del servei). 

Article 7è de l'annex III de la regulació general dels preus públics:


Estan obligats a pagar tots els comerços, oficines i empreses que resultin beneficiats per la prestació del servei municipal, sempre que no s’hagi rebut la corresponent validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva i/o sistema de logística inversa.

1. La quota anual corresponent als establiments en què la suma dels volums generats de les fraccions orgànica i resta sigui inferior o igual a 900 l/dia, o amb un volum inferior o igual a 900 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, es determina en funció de: 

a) El volum dels residus generats, calculat indiciàriament a partir de la superfície dels locals, establiments, despatxos i altres on s'exerceix l'activitat, en raó de la qual es classifiquen en generadors mínims, petits, mitjans i importants, d'acord amb allò previst en l'article 5è, apartat 1r. 

b) La composició de les fraccions de residus generades, determinada indiciàriament a partir dels epígrafs d'activitats, en raó dels quals es classifiquen en grups A, B, C, D o E, d'acord amb allò previst a l'article 5è, apartat 2n. 

2. La quota anual corresponent als establiments en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui superior a 900 l/dia, o amb un volum superior a 900 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, considerats grans generadors, es determinen en funció dels litres diaris recollits de la fracció resta i pel cost d'entrega, reposició, manteniment i neteja (1 rentat intensiu i 2 mecànics) dels cubells o contenidors destinats a la recollida de les fraccions selectives de matèria orgànica, vidre, paper/cartró i envasos lleugers. 

3. Totes les tarifes van gravades amb l'impost sobre el valor afegit, amb el tipus impositiu reduït. 

4. Utilització del sistema de recollida pneumàtica amb boques internes exclusives: La tarifa de fracció orgànica s'assimila al cost anual de recollida d'un bujol de 660 litres de qualsevol fracció selectiva. 
La tarifa de la fracció resta es determina en funció del nombre d'aspiracions addicionals necessàries per garantir l'evacuació dels residus. El preu per aspiració s'assimila al preu de recollida de la fracció resta d'un cubell de 660 litres de capacitat. 

5. Recollides puntuals o extraordinàries, preu per cada servei: Independentment de la fracció que es reculli, s'apliquen els preus definits per a la fracció de resta per cada cubell recollit.


No estan obligats a pagar:

· Els titulars d'activitats generadores de residus comercials i industrials assimilables als municipals que acreditin que disposen de la validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva i/o sistema de logística inversa d’acord amb l’establert a l’article 14è. Aquest supòsit es validarà sempre i quan es gestioni de forma privada la totalitat dels residus generats.
· Els titulars d'activitats sense superfície declarada. 
· Els titulars d'activitats generadores de residus industrials no assimilables als residus municipals.


Incentius i reduccions

a) Activitats de temporada: Les activitats de temporada sotmeses a llicències d'ocupació d'espais de domini públic gaudiran d'una reducció del 50% de la tarifa corresponent, sempre que l'activitat esmentada sigui exercida durant un període màxim de sis mesos.

b) Gestió de residus mitjançant transportistes i gestors privats de residus. Les tarifes del preu públic poden ésser objecte de reduccions quan els titulars d'activitats generadores de residus comercials i industrials assimilables als municipals acreditin que alguna de les fraccions residuals generades disposen de la validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva i/o sistema de logística inversa d’acord amb l’establert a l’article 14è, per a l’any en curs. Per obtenir la reducció, en cas que una activitat sigui productora de les fraccions orgànica i resta, haurà de lliurar a operadors privats o mitjançant sistemes de logística inversa les dues fraccions separadament. També s’haurà de poder verificar que es gestionen de forma separada i que se li aplica el tractament específic establert a la normativa vigent en matèria de gestió de residus.

c) Reconeixement a la contribució realitzada al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Gaudiran d’una reducció del 10% sobre les tarifes resultants les entitats i empreses de Barcelona que hagin implementat un pla d’acció en el marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona, per una de les dues vies següents:

- Les organitzacions signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat amb un pla d’acció de sostenibilitat publicat, i implementat. En el cas dels centres educatius, han de tenir un pla d’acció en el marc del programa Barcelona Escoles + Sostenibles, durant el curs escolar en que s’apliqui el preu públic. En totes les altres organitzacions, el pla d’acció ha d’haver estat publicat com a màxim el 30 de juny de l’any anterior al d’aplicació del preu públic.

- Les activitats econòmiques i professionals associades a una associació, gremi o col·legi professional signant del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que van declarar l’adhesió al pla d’acció de sostenibilitat vigent de la seva entitat associativa i van implementar les accions proposades al llarg de l’any anterior al d’aplicació del preu públic.

L’adhesió al pla de sostenibilitat ha d’haver estat declarada per l’associat com a màxim el 30 de juny de l’any anterior al de l’aplicació del preu públic, a través de formulari web o formulari en paper enviat per l’entitat als seus associats. La pertinença d’aquestes activitats econòmiques i professionals a la corresponent associació, gremi o col·legi professional ha d’haver estat certificada per la seva entitat mitjançant un llistat dels socis que s’han adherit al pla.

En el cas de cadenes d’establiments, franquícies, centres comercials, grups empresarials, gremis, eixos comercials i associacions, encara que estiguin associats a una entitat de nivell superior, han d’haver desenvolupat un pla d’acció propi per tal que els establiments que en formen part s’hi hagin pogut adherir i gaudeixin de la reducció del preu públic.

La reducció no s’aplicarà als titulars d'activitats que hagin estat objecte de dues sancions fermes en el darrers dotze mesos per incompliment de la normativa sobre residus.

d) Usuaris del punt verd de Mercabarna. Totes aquelles activitats que acreditin l'ús del punt verd de Mercabarna pel lliurament de les fraccions resta, orgànica, paper/cartró i envasos, i que així ho sol·licitin, podran gaudir de la reducció associada al coeficient de la fracció residual corresponent. La documentació haurà de ser presentada dintre dels dos primers mesos de l’any en curs,  a qualsevol Registre municipal a l’atenció de l’Institut Municipal d’Hisenda. No s’acceptaran les acreditacions presentades fora d’aquest termini. La documentació s’haurà de presentar i validar anualment.

e) Activitats professionals exercides des del domicili. Els titulars d'activitats professionals, classificats com a productors mínims ―amb una superfície d'activitat igual o inferior a 25m2― que desenvolupin llur activitat professional en el seu domicili d'empadronament, a títol individual i sense personal depenent, gaudiran d'una reducció del preu públic del 100% de la tarifa corresponent. 

 

Recomanacions per a diferents activitats comercials 

Tot seguit, detallem algunes recomanacions per millorar la gestió de residus de les diferents activitats de la ciutat. 

 

Recomanacions de caràcter general 
· El millor residu és aquell que no es produeix. Evita embolcalls innecessaris, compra racionalment, fes servir materials reutilitzables. 
· Recicla el major nombre de materials possible. 
· No es poden deixar residus al costat dels contenidors o abandonats a la via pública. 
· Respecta els horaris establerts per treure la brossa. 
· Els establiments que generen residus que per les seves característiques (olor, pèrdues de residu, descomposició de matèria orgànica, etc.) puguin ocasionar molèsties als ciutadans han de:

1) Utilitzar bosses de gruix adequat o utilitzar doble bossa, amb la finalitat que no es trenqui en el moment de l'abocament al contenidor. 
2) Assegurar el correcte tancament de les bosses amb la finalitat que no s'obri en el moment de l'abocament al contenidor.

· Recorda que les activitats poden organitzar la recollida a través dels serveis municipals o bé poden contractar el servei a transportistes o gestors privats registrats a l’Agència de Residus de Catalunya. 

· L'Ajuntament posa a disposició de les activitats comercials un telèfon d'atenció gratuït (900 70 20 30)  per tal de resoldre els dubtes que se'ls pugin plantejar a l'hora de gestionar els seus residus. També ofereix unes formacions personalitzades en matèria de gestió de residus comercials i industrials assimilables als municipals. Aquest servei també és gratuït i es pot sol·licitar a través del telèfon 93 238 93 50 o utilitzant l'adreça: formacio@siresa.cat.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus. 
Caixes de cartró. Cal gestionar-les com el cartró en general: 
En zones de recollida comercial, cal treure-les els dies de recollida en els horaris establerts. 
En zones sense recollida comercial, cal dipositar-les plegades als contenidors blaus del carrer. 
Oli vegetal. La separació és obligatòria i cal acreditar la recollida mitjançant la contractació d'un gestor privat (a l'establiment s'ha de disposar d'una còpia del contracte en vigor amb una empresa de recollida autoritzada per l'Agència de Residus de Catalunya) o mitjançant els comprovants de lliurament d'aquest residu a qualsevol punt verd de zona de la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona impulsa allò que anomenem l'ambientalització de les oficines i les organitzacions. Això suposa: 

  • un compromís amb la preservació del medi ambient; 
  • un estalvi en els consums d'energia i materials; 
  • una reducció de la producció de residus; 
  • la millora de la qualitat de vida als llocs de treball; 
  • un reforç de la imatge ciutadana de l'organització. 

Per tots aquests motius, cal treballar per millorar els processos de gestió de residus. I tot i que això demana l'esforç de superar certes rutines, permetrà assolir millores importants.


A l'oficina: 

  • Cal disposar papereres exclusives per dipositar-hi el paper que ja no es pugui utilitzar. Després cal assegurar-se que l'empresa que fa la neteja de l'oficina el diposita segons el model de gestió assignat i no el barreja amb la resta d'escombraries de l'oficina. L'Ajuntament de Barcelona preveu diferents models de gestió del paper i el cartró en funció de la producció i la zona. 
  • Per a les escombraries no reciclables ―l'anomenat rebuig―, cal seguir aquestes normes: 
  • Dipositar-les sempre dins els contenidors, mai a l'exterior. 
  • No dipositar-les al carrer abans de les 20 hores. 
  • Per a altres residus de caràcter especial, com ara fluorescents, piles o tòners, cal utilitzar els punts verds de zona de la ciutat.


Cal assegurar-se que l'empresa que neteja l'oficina respecta la separació dels residus i gestiona cada fracció de manera separada i correcta. És recomanable introduir en els contractes de neteja de les oficines clàusules mediambientals que permetin avançar en la separació de residus d'oficines. 
En aquesta pàgina trobaràs el programa Ajuntament + Sostenible que el consistori aplica internament.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

Caixes de plàstic o de fusta. Hi ha diferents opcions de gestió:

  • Es poden retornar al punt verd de Mercabarna l'endemà, abans de carregar la fruita.
  • Es poden portar als punts verds de zona de la ciutat.
  • Es poden retornar al proveïdor que subministra la mercaderia.
  • No es poden deixar al costat dels contenidors del carrer.

Caixes de cartró. Cal gestionar-les com el cartró en general:

  • En zones de recollida comercial, cal treure-les els dies de recollida en els horaris establerts.
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-les plegades als contenidors blaus del carrer.
  • Sempre es poden utilitzar els punts verds de zona de la ciutat, o bé el de Mercabarna.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus. 
Cal dipositar els residus en bosses de gruix considerable o en doble bossa, i ben tancats per evitar lixiviacions i males olors. 
Caixes de Porexpan. Les caixes que hagin contingut peix es poden retornar al punt verd de Mercabarna l'endemà, abans de carregar el nou peix. Aquestes caixes no es poden deixar al costat dels contenidors del carrer.

Caixes de cartró. L'empresa logística de distribució/subministradora de la major part de caixes de tabac ofereix la possibilitat d'emportar-se les caixes, buides i convenientment plegades, en el moment de subministrar la següent comanda de tabac sol·licitada.

Aquest sistema de logística inversa ha estat promogut per l'Ajuntament i l'Associació d'Expenedors de Tabacs i Timbres de Barcelona i Província, en el marc de l'Acord Cívic per una Barcelona neta i sostenible, i permet:

  • Aprofitar i reciclar el 100% de les caixes de cartró.
  • Disminuir el volum d'escombraries present al carrer.

Altres maneres de gestionar el cartró:

  • En zones de recollida comercial, cal treure'l els dies de recollida dins dels horaris establerts.
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-lo plegat als contenidors blaus del carrer.
  • En cap cas es pot llençar o deixar al costat dels contenidors d'escombraries del carrer.

Els mobles vells no es poden dipositar lliurement al carrer. El més aconsellable és coordinar el dia de lliurament dels mobles nous als clients amb el dia que el 900 226 226 assigni per a la recollida gratuïta de mobles i trastos. Les botigues podrien facilitar aquest servei en nom dels clients i fer el tràmit abans de lliurar els mobles.

Si no és possible fer coincidir els dies, cal utilitzar els punts verds de zona. Les botigues que pertanyen al Gremi del Comerç de Mobles, en el marc de l'Acord Cívic, tenen una bonificació del 50% sobre els preus dels punts verds, presentant prèviament el carnet enviat pel gremi.

Matalassos vells. Els matalassos vells no es poden dipositar lliurement al carrer. És recomanable coordinar el dia de lliurament dels matalassos als clients amb el dia que el 900 226 226 assigni per a la recollida gratuïta de mobles i trastos. Les botigues podrien facilitar aquest servei en nom dels clients i fer el tràmit abans de lliurar els matalassos. 
Si no és possible fer coincidir els dies, cal utilitzar els punts verds de zona. Les botigues que pertanyen al Gremi de Matalassers, en el marc de l'Acord Cívic, tenen una bonificació del 50% sobre els preus dels punts verds, presentant prèviament el carnet enviat pel gremi.

Serveis que s'han d'oferir en la comercialització d'electrodomèstics o aparells electrònics:

Segons la nova directiva europea per a la regularització dels drets i les obligacions en matèria de la gestió correcta dels residus d'aparells elèctrics i electrònics, l'establiment ha d'oferir al ciutadà, de manera gratuïta, la recollida de l'electrodomèstic* vell quan en compri un de nou.

*Llista d'aparells elèctrics i electrònics:

  • Grans electrodomèstics
  • Petits electrodomèstics
  • Equips d'informàtica i telecomunicacions
  • Aparells electrònics de consum
  • Aparells d'enllumenat
  • Eines elèctriques i electròniques
  • Joguines o equips esportius i de temps lliure
  • Aparells mèdics
  • Instruments de vigilància i control
  • Màquines expenedores

Embalatges. Els grans embalatges dels electrodomèstics cal gestionar-los correctament.

Embalatges de cartró:

  • En zones de recollida comercial, cal treure'ls els dies de recollida en els horaris establerts.
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-los plegats als contenidors blaus del carrer.
  • Els materials de protecció, com el Porexpan, es poden portar als punts verds de zona.

En general, els supermercats tenen la consideració de grans generadors de residus. 
Sobre la gestió concreta de cada secció, vegeu els apartats de fruiteries, peixateries, etc.

Pràcticament tots els residus dels tallers es consideren especials. Cal garantir que són tractats correctament. Per aquesta raó es recomana:

  • Contractar una empresa que s'encarregui de la gestió integral dels residus o, en cas contrari, contractar la gestió a diferents empreses especialitzades (sistemes integrats de gestió). 
  • Utilitzar els punts verds de zona, amb el límit de quantitats d'aquests materials que determina la normativa.

Els residus de plantes i flors són residus orgànics. La separació de la fracció orgànica és obligatòria, tant si els establiments es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

Els objectes voluminosos o trastos no es poden dipositar lliurement al carrer. Una pràctica interessant consisteix a coordinar el dia de lliurament de nou material als clients amb el dia que el 900 226 226 assigni per a la recollida gratuïta de mobles i trastos. Les serralleries podrien facilitar aquest servei en nom dels clients i fer el tràmit abans de lliurar el material. 
Si no és possible fer coincidir els dies, cal utilitzar els punts verds de zona. Les empreses que pertanyen al Gremi de Serrallers, en el marc de l'Acord Cívic, tenen una bonificació del 50% sobre els preus dels punts verds, presentant prèviament el carnet enviat pel gremi.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

El Consorci d'Educació de Barcelona, juntament amb l'IMEB, coordina diferents tipus de recollida selectiva a les escoles. Entre d'altres, coordina la separació entre els residus orgànics i el rebuig. La separació de la fracció orgànica és obligatòria tant si les escoles es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

Cal complir la normativa autonòmica pel que fa a la gestió dels diferents grups de residus. 

En relació amb els grups de residus de competència municipal, cal recordar que la majoria d'hospitals i clíniques es consideren grans generadors de residus, amb les obligacions descrites en l'apartat corresponent. 

Residus orgànics. Si l'hospital és un gran generador de residus, és obligatòria la separació amb contenidors interiors. La separació és obligatòria, tant si els hospitals es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. 

Caixes de cartró. Cal gestionar-les com el cartró en general: 

  • En zones de recollida comercial, cal treure-les els dies de recollida en els horaris establerts. 
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-les plegades als contenidors blaus del carrer. 
  • Sempre es poden utilitzar els punts verds de zona de la ciutat, o bé el de Mercabarna.

Medicaments caducats. Aquest tipus de medicaments es gestionen a través dels contenidors del sistema SIGRE. 

Residus químics o especials. L'Ajuntament i el Col·legi de Farmacèutics han previst la possibilitat de portar aquests residus als punts verds de zona de Barcelona en unes dates concretes. El Col·legi informa amb més detall sobre aquesta possibilitat

Animals morts. L'Ajuntament disposa d'un servei de recollida d'animals morts, regulat per un preu públic. Per utilitzar-lo cal trucar al 010 (consulteu el preu del servei).

  • Cal respectar la separació dels residus feta a l'oficina i gestionar correctament cada fracció separada.
  • Si l'oficina no fa cap tipus de separació, cal assessorar-la sobre la millor manera de fer-la, tot recomanant, per exemple, tipus de papereres selectives i espais reservats per a la separació.
  • En cap cas es poden dipositar les escombraries al carrer abans de les 20 hores ni després d'haver passat els camions de recollida d'escombraries.
  • És recomanable introduir en els contractes clàusules mediambientals que permetin avançar en la separació de residus a les oficines.