Fauna
Barcelona compta amb un patrimoni natural remarcable, per la magnitud de la serra de Collserola que emmarca la ciutat (més de 8.000 ha), amb un mosaic d’hàbitats que aporten una riquesa en espècies considerable. Rius i el mar completen el que es pot considerar l’entorn natural de Barcelona. Al nucli urbà destaquen els parcs i jardins, amb algunes peces especialment importants: Montjuïc (amb el penya-segat present a l’Inventari d’Espais Geològics de la Generalitat de Catalunya), els Tres Turons i el Parc de la Ciutadella. El verd privat, els parcs i jardins, i l’arbrat viari completen el patrimoni natural.
La presència de vertebrats al nucli urbà de Barcelona inclou prop de 100 espècies autòctones inventariades. Pel que fa als ocells comuns el total és de 75. Molts dels vertebrats presents a Barcelona estan protegits per llei: 55 aus, 2 amfibis, 8 rèptils i 7 mamífers. Un patrimoni notable per a un espai urbà. La presència d’una colònia d’eriçons al Parc Zoològic o de diverses espècies de ratpenats, són mostres sorprenents de la riquesa que pot amagar una ciutat. Aquest patrimoni es veu amenaçat constantment per la pressió urbana i necessita protecció.
A Barcelona es troben algunes espècies d’aus que constitueixen una aportació important a l’avifauna de Catalunya: bernat pescaire, ballester, falcó pelegrí, i gralla. Altres aus rellevants són els mussols i els xoriguers. L’avifauna d’hivern i la de primavera són diferents, fet que assenyala la bona capacitat d’acollida que té la ciutat; a més Barcelona és lloc de pas d’aus migrants.
Destaca també la gran potencialitat dels hàbitats aquàtics (aigües dolces i mar), ja experimentada en alguns casos. La flora i la fauna aquàtiques dels pocs estanys naturalitzats que hi ha en els parcs i els jardins és força rica, la colonització dels esculls submarins ha estat molt ràpida i diversa en espècies, i la millora de la biodiversitat al voltant del riu Besòs és ben clara. La xarxa d’horts urbans esdevenen espais que ràpidament són colonitzats per la flora arvense i la fauna autòctona associada als espais agrícoles.
En el camp de la fauna, alguns animals estan essent objecte d’una gestió per contenir-ne les poblacions (coloms, gats, senglars, cotorres, tortugues, peixos i morrut), així com la cotorra argentina, la cotorra de Kramer, el rossinyol del Japó, la tortuga de Florida i la gambúsia, que presenten un comportament invasor.
L’Ajuntament de Barcelona duu a terme programes per a la conservació de la fauna de la ciutat, la gestió d’espècies i el foment de la creació d’hàbitats, al temps que gestiona els serveis municipals atenent a la diversitat d’espècies a conservar a la ciutat. La gestió d’espècies en general ha ajudat positivament a la seva conservació (ocells en edificis, bernat pescaire, falcó, amfibis) i s’han creat o restaurat hàbitats amb èxits clars de colonització (esculls, horts, pantà de Vallvidrera, entre d’altres).
Projectes de conservació:
- Seguiment de les poblacions d’amfibis dels estanys dels parcs i jardins, i suport a les poblacions, mitjançant la gestió adequada dels hàbitats
- Cens anual de les espècies d’aus de la ciutat
- Suport a l’avifauna vinculada als edificis, mitjançant la intervenció en les rehabilitacions
- Impuls a la creació d’hàbitats
- Seguiment i control de les plantes i animals exòtiques que poden ser invasores
- Seguiment i suport a la població de falcó pelegrí
- Suport a la fauna no captiva del ZOO: bernat pescaire, esplugabous, martinet blanc, gralla, eriçó, amfibis, papallones
- Bioblitz