Tractaments

Als darrers anys els tractaments fitosanitaris han evolucionat i han incorporat nous mètodes i tecnologies, amb una progressiva reducció i limitació de l’ús de productes d’origen químic – limitant-ho a quan resulta estrictament necessari - a favor de tractaments alternatius (culturals, mecànics, etc.) que, entre d’altres efectes, ajuden a mantenir l’equilibri de la biodiversitat. La normativa vigent estableix i incorpora també l’avanç en la Gestió Integrada de plagues per a la reducció de l’ús de productes fitosanitaris de síntesi química.  

Es té cura que tots aquests tractaments siguin específics i selectius adreçats a eradicar una plaga concreta. S’eviten sempre que sigui possible els productes d’ampli espectre que més fàcilment poden generar resistències en les plantes a nous atacs o plagues i també els que suposen menys risc per a la salut de les persones i el medi ambient.

Tots els productes fitosanitaris utilitzats a Barcelona són els que el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi  Ambient (MAPAMA) autoritza per a l’ús de parcs i jardins i que es troben recollits en el registre oficial de productes fitosanitaris.

Diferenciem sis grans tipus de tractament:

1.- Culturals: La selecció de les espècies a plantar forma part d’aquest mètode. S’actua de forma preventiva escollint les espècies millor adaptades a l’entorn urbà i les més resistents a l’atac de plagues i malures.

2.- Mecànics: Les podes controlades poden ajudar a prevenir l’aparició de plagues i la seva extensió, i són molt efectives en cas d’afectacions parcials amb la retirada de les branques afectades.

3.- Control Biològic

El control biològic consisteix en la utilització d’organismes vius per controlar les poblacions d’un organisme que genera molèsties o danys en l’espècie, contrarestant la plaga o aportant un reforç en les defenses de l’exemplar vegetal a tractar. S’utilitzen parasitoids, depredadors, microorganismes i nematodes.

La introducció artificial de fauna útil o microorganismes antagonistes (en el cas dels fongs, per exemple) actua de forma natural de dues maneres possibles: 1) alimentant-se de l’organisme que representa una plaga o 2) parasitant-los utilitzant els individus de la plaga com a hostes, el que literalment impedeix la seva proliferació ja que en el procés els destrueix.

El control biològic s’ha mostrat efectiu per al tractament d’alguns pugons i psiles però també permet actuar contra les plagues de caparreta i aranya roja.

Aquest procediment contribueix a equilibrar els nivell de població dels insectes que afecten l’espècie  i, per tant, a reduir-ne els efectes nocius. Cal tenir present que no s’eradica la plaga en la seva totalitat i, donat que l’entorn urbà no reprodueix al 100% els habitats naturals, pot resultar necessari repetir la reintroducció d’aquests organismes de forma periòdica per mantenir-ne l’efectivitat.

4.- Trampes de feromones: Un tractament basat en la simulació de les estratègies que desenvolupen les femelles de les espècies per completar el seu cicle reproductiu. No totes les feromones són d’atracció sexual, també existeixen d’agregació, etc. En el cas d’utilitzar feromones sexuals, aquestes atreuen els mascles de l’espècie atacant, que són conduits cap a caixes trampa on quedaran atrapats. És un funcionament idèntic al dels atractius alimentaris que atrapen els insectes en alguna substància enganxosa.

5.- Bandes cromàtiques: Un altre tractament basat en la mimesi dels mecanismes naturals d’atracció dels insectes. Les  bandes cromàtiques utilitzen la mateixa estratègia que les flors i fan servir el poder d’atracció que alguns colors tenen sobre els insectes per capturar-los.

6.-  Mètodes Químics

6.1 Endoteràpia vegetal: Mètode pel qual s’injecta a pressió el producte fitosanitari a la planta, que s’escampa pels conductes del seu sistema vascular. És un mecanisme innocu per a les persones que s’ha demostrat molt efectiu, per exemple, en els tractaments contra la processionària del pi.

6.2 Atomitzacions i aplicacions fitosanitàries en forma de reg: Tractament basat en l’aplicació del producte ruixant l’espècie a tractar, ja sigui amb productes ecològics o, quan no existeixen al mercat alternatives d’origen natural autoritzats, productes de síntesi química.

L’aplicació de productes ecològics com extractes naturals i insecticides sintetitzats es pot dur a terme a partir de productes de la pròpia planta o d’origen mineral. Aquest és el cas de les piretrines, els olis vegetals (derivats del Piretrum sp.), les azadiractines derivades de l’Azadiracta indica o, en el cas de productes d’origen mineral, els derivats del carbó d’antracita.

Els tractaments s’apliquen com a darrer recurs quan el risc d’extensió de la plaga o el grau d'afectació de la mateixa ho fan necessari, també per la seva virulència o per les molèsties que es poden derivar sobre la població.