El 22@, exemple de col·laboració públic-privada per a Nacions Unides

10/05/2018

Barcelona ha participat a l'International Public-Private Partnerships (PPP) Forum de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides (UNECE) per explicar el procés participatiu del 22@, i específicament com s’ha construït de manera participativa i com a fórmula d’èxit d’implicació veïnal, empresarial i institucional.

El 22@ va ser seleccionat com a bona pràctica, entre altres 5 projectes de ciutats, per ser presentada al Fòrum Internacional de col·laboració públic-privada de les Nacions Unides, que va tenir lloc a Ginebra els passat dies 7, 8 i 9 de maig amb el títol “Scaling up: Meeting the challenges of the United Nations 2030 Agenda for sustainable development through the people-first públic-private partnerships” (“Ampliant horitzonts: afronant els desafiaments de l’Agenda 2030 de Nacions Unides per al desenvolupament sostenible a través dels primers partenariats públics-privats que treballen sota la premissa de les persones primer”).

El coordinador de la Comissió del 22@, David Martínez, va participar al debat “High level debate: how to identify and develop effective people-first PPPs” (Debat d’alt nivell: com identificar i desenvolupar partenariats públic-privats que treballin posant les persones primer de manera efectiva”) juntament amb representants de projectes del Marroc, Regne Unit, Pakistan, Rússia, Lituània i Burkina Fasso.

Martínez va pronunciar una ponència sobre “Past and future of the collaborative tradition in Barcelona. The Barcelona Institute of Technology for the Habitat” (“Passat i futur de la tradició col·laborativa a Barcelona. El Barcelona Institute of Technology for the Habitat”), on va posar en valor tot el procés des dels orígens de la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i la Escola Universitària d’Arquitectura de Barcelona, fins als darrers temps del segle XXI, amb l’impuls del primer districte de la innovació a Barcelona, el 22@; i els últims anys de revisió i rellançament del projecte amb el procés participatiu que ha de donar forma al nou districte de la innovació.

Model replicable i en revisió constant

El projecte del 22@ ha estat font d’inspiració per a d’altres ciutats d’arreu del món, com a projecte replicable a altres llocs del món, i exemple d’això és la participació de la ciutat avui a la UNECE, a Ginebra.

El 22@ va néixer en un moment on la ciutat demanava un projecte de transformació per a la zona industrial del Poblenou en desús, com a aposta per generar llocs de treball vinculats als sectors emergents de la innovació i i les noves tecnologies, però també com a procés de regeneració urbana d’una zona pendent de renovació.

18 anys després de l’inici del 22@ com a projecte econòmic, urbanístic i social, l’Ajuntament fa un balanç positiu d’aquesta iniciativa, reconeguda a nivell internacional com un projecte de transformació, que s’ha sabut adaptar als requeriments del món empresarial, vinculat a la innovació i l’economia del coneixement, i des d’un model públic-privat de col·laboració entre administració, empreses i universitat i centres de recerca.E

Procés participatiu per incloure la visió veïnal, professional i institucional

En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha creat una Comissió de coordinació del 22@, integrada pel Districte de Sant Martí, i les àrees d’Ecologia i d’Empresa, que permeti resoldre de manera transversal i coordinada les necessitats de ciutadania i empreses, i potenciï la promoció i evolució del projecte 22@Barcelona, amb 3 objectius principals:

  • Agilitzar la transformació urbanística i d’infraestructures del districte i eliminar possibles problemes derivats de zones no transformades. Actualitzar l’estat de situació de les diverses propostes.
  • Millorar l’atenció a les oportunitats d’inversió a la ciutat (local o internacional) i facilitar el desenvolupament econòmic, la relació entre professionals i la creació d’ocupació al districte. Incorporar el suport a microprojectes i a l’ecosistema emprenedor que complementi els projectes d’inversió, amb l’objectiu de crear un espai de mixtura entre projectes de diferents dimensions.
  • Maximitzar la relació, acceptació i participació veïnal en el projecte (canal de comunicació bidireccional  estable)  i millorar el coneixement per part de tota la ciutadania.