Escoles de Noves Oportunitats a Barcelona

Des de l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació d’entitats socials, s’ha creat una taula de treball per debatre els elements fonamentals  del model dels programes de noves oportunitats, com un instrument clau per l’equitat educativa i la millora de les oportunitats de les persones joves. Aquesta proposta s’emmarca en una de les línies estratègiques de la Mesura de Govern aprovada el maig de 2016, per la Comissió de Drets Socials Socials, Cultura i Esports, aconseguir que l’educació sigui un dret per a tothom, al llarg de la vida i digne.

Una educació que també arribi a les i els joves que han abandonat prematurament els seus estudis obligatoris i que es troben en situació de vulnerabilitat social i personal, sense oportunitats acadèmiques ni professionals.

 L’objectiu és promoure, de manera consensuada, un model que formi a les persones per tenir noves oportunitats i que les acompanyi en el seu recorregut amb eines per al seu desenvolupament tant professional com personal. Els programes de noves oportunitats són un recurs socioeducatiu que neix per generar igualtat d’oportunitats i oferir als nois i noies opcions de futur, que en el cas de Barcelona s’aliniaran de forma coordinada amb d’altres accions i recursos que es porten a terme amb èxit.

La primera reunió de la taula de treball, que ha tingut lloc aquest dijous 9 de febrer, a la seu de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, presidida pel Comissionat d’Educació i Universitats, Miquel Àngel Essomba, acompanyat per representants de l’àrea de Joventut, Barcelona Activa i Fundació BCN Formació Professional de l’Ajuntament de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ha comptat amb la participació de 29 persones de 14 entitats socials de la ciutat de Barcelona i del seu entorn metropolità.

La taula ha treballat en format de dinàmica participativa sobre temes relacionats amb: alumnat i les famílies, la metodologia, l’acció formativa i les aliances. Totes les aportacions es tindran en compte en la construcció del model Barcelona. El consens entre totes les persones participants és clar en molts aspectes, especialment en aquells que fan referència al fet que la persona ha de ser el centre i la protagonista de l’acció i que s’ha de situar en itineraris llargs on es pugui formar i treballar no només en competències professionalitzadores sinó personals i emocionals.

Compartiu aquest contingut