‘Ciudadanos En Comú’ per no investigar-ho tot

Al passat ple de l’Ajuntament de Barcelona es va produir una escena que més d’un podria concloure que cada cop serà més habitual. En el marc del debat sobre la creació d’una comissió d’investigació sobre la gestió urbanística a l’Ajuntament, el govern Colau es va donar la mà amb Ciudadanos per limitar la investigació al darrer mandat (2011-15) i evitar així furgar en l’últim govern socialista, tal com demanava Esquerra Republicana.

 

En efecte, vam demanar que s’ampliés el període d’investigació i s’obrís també al període 2007-2011, una legislatura marcada per escàndols com el cas de l’Hotel del Palau de la Música, de l’hotel del Rec Comtal o l’hotel Drassanes. De fet, la pròpia sentència de la justícia conclou que, en el cas de l’Hotel del Palau, hi ha conductes “moralment reprovables”. Motius sobrats, doncs, per investigar les possibles irregularitats que s’haguessin pogut cometre en aquella etapa.

De què té por el govern municipal? Per què apliquen només les parets de vidre quan els interessa políticament? La transparència comença sempre per un mateix, i s’ha d’exercir sempre, a tot arreu i amb tothom. Té molt poc de nova política demanar investigar les irregularitats dels teus adversaris polítics i negar-te a obrir la investigació quan afecta els teus socis (PSC) o a tu mateix (ICV).

I, en tot això, què hi pinta Ciudadanos? En aquest cas, el paper de la trista figura. Els de Rivera i Arrimadas van convertir-se en defensors de l’establishment socialista barceloní a canvi de presidir la comissió d’investigació i guanyar un xic de notorietat mediàtica. Alhora, van consumar un pacte no escrit amb el govern Colau perquè no s’investigui tot. Podríem parlar, doncs, d’una nova coalició de ‘Ciudadanos En Comú’? No és descabellat, sobretot si ens atenem a les declaracions de fa unes setmanes de Jaume Collboni, quan advocava per obrir les aliances del govern municipal amb grups com C’s o CiU. Ho vam veure amb el pla de l’habitatge, pactat amb aquestes dues forces, i ho vam tornar a veure la setmana passada.

L’alcalde accidental, Gerardo Pisarello, va escudar-se en el reglament municipal per no admetre el debat sobre la proposta que vam fer. En aquest punt, caldria plantejar-se la modificació d’un reglament municipal que, tal com està, impedeix ampliar la transparència. En qualsevol cas, l’argumentació de Pisarello potser sigui correcta des d’un punt de vista tècnic, però és totalment reprovable èticament. Quan la transparència només és selectiva, no és transparència. És partidisme.

Alfred Bosch,
President del grup municipal d’ERC-Barcelona

Share this content