Construïm uns serveis públics per avançar cap a una ciutat lliure de violències masclistes.

Actualment, els serveis socials que intervenen en les situacions de violències masclistes a la ciutat de Barcelona es divideixen en vuit serveis diferents: Centres de Serveis Socials; Punts d’Informació i Atenció a les Dones; Servei d’Atenció als Homes per la Promoció de Relacions no Violentes; Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida; Agència Abits –explotació sexual-; Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona i Equip d’Atenció a Infància i Adolescència.

Així doncs, gran part d’aquests serveis estan gestionats per entitats privades amb ànim de lucre, com és la Fundació Salut i Comunitat, l’empresa Progess S.L, o bé la Fundació IReS, entre d’altres. La situació actual és que, dels vuit serveis existents en el circuit de violències masclistes, només dos estan gestionats de manera directa des de l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. Aquest fet té conseqüències doblement negatives, tant per a les treballadores com per a les veïnes de la ciutat i usuàries del servei.

Ens trobem doncs, que les treballadores tenen, en els diferents serveis, diferents condicions salarials –en alguns casos, condicions laborals precàries, amb jornades interminables i amb una situació de pressió psicològica evident pel fet de treballar diàriament en situacions de violències, en el si d’un sistema clarament burocratitzat i fragmentat, on la coordinació entre els treballadors, tan necessària, és una cursa d’obstacles. També existeixen diferències laborals entre les treballadores que són considerades dels Serveis Socials Bàsics i aquelles que tenen un component d’especialització -que, de fet, van anar sortint més tard-, malgrat que els vuit serveis són considerats imprescindibles pel circuit de violències masclistes de la ciutat, tal i com s’exposa en el següent gràfic del web de l’Ajuntament de Barcelona que adjuntem a sota.

Alhora, aquesta situació té unes conseqüències negatives per a les usuàries, ja que el model no ha estat pensat perquè creixés tal com ho està fent. Això suposa que s’hagin posat pedaços: s’ha anat externalitzant el funcionament d’aquests serveis fonamentals mitjançant perspectives de treball amb violències masclistes diferents i s’han desenvolupat diferents paradigmes de la intervenció, tant individual com comunitària, en base a paradigmes de feminismes i de treball psicològic diferenciat. Finalment, qui pateix les conseqüències d’aquesta situació són les usuàries, en la gran majoria dones i infants. Una vegada més, les persones més vulnerabilitzades de la ciutat tenen cara de dones i infants, de classe treballadora i migrades.

A la CUP Capgirem Barcelona proposem la municipalització d’aquests serveis perquè hi hagi un control directe d’allò que és un dret per a totes les dones i infants de la ciutat. Demanem una gestió directa que garanteixi unes condicions laborals dignes per a les treballadores, que siguin adequades per garantir un bon servei i, alhora, una homogeneïtzació de les pautes d’intervenció i coordinació entre els diferents agents que treballen en el circuit de violències masclistes de la ciutat.

Maria Rovira Torrents

Share this content