Governar el turisme

Un dels fenòmens que ha caracteritzat la globalització ha estat el creixement exponencial del turisme internacional (que es xifra en més de mil milions de turistes anuals, quatre vegades més que fa 30 anys). Un bon nombre de grans ciutats del món han vist com el seu paisatge humà i urbà es transformava al mateix ritme que creixia l’arribada de turistes. A Venècia avui hi viu una tercera part de la població que ho feia al 1950. Altres ciutats com París, Berlín, Nova York, Amsterdam o Barcelona veuen com cada any la pressió creix i com aquesta està tenint conseqüències nefastes sobre el dret a l’habitatge. L’habitatge competeix amb altres usos més rentables produint-se una substitució d’aquests i una major pressió sobre els preus. A més a més, a aquest procés s’hi suma la popularització de plataformes web que ofereixen tot tipus d’allotjament, accentuant i accelerant la problemàtica.

Ningú nega que el turisme porti activitat econòmica beneficiosa per a la ciutat, però en casos com el de Barcelona, si deixes aquesta qüestió en mans del mercat les conseqüències poden ser gravíssimes. De fet, ja feia temps que es veia la necessitat de posar ordre donades les diferents senyals d’alerta vinculades a la massificació o la pèrdua de població en certs barris.

La moratòria hotelera decretada a poques setmanes de canvi de govern, va ser un encert, ja que va permetre aturar la tendència de creixement accelerat d’obertura de nous allotjaments a la ciutat. Veníem d’una barra lliure perfectament aprofitada pels inversors internacionals que provocava l’expulsió de veïns i veïnes dels seus barris i la substitució d’habitatge per activitat turística. Teníem un repte: governar el turisme.

Després d’un llarg procés de treball i debat polític i social, el Ple va aprovar el PEUAT, l’instrument que ens permet limitar i posar ordre al mercat dels allotjaments turístics a la ciutat. A Barcelona ja no estem en mans del mercat. Amb el PEUAT tenim una normativa que endreça i condiciona l’establiment de nous negocis d’allotjament turístic, preservant l’habitatge i evitant la bombolla turística.

El PEUAT situa a Barcelona com una ciutat que va una passa per endavant en aquesta qüestió i això és mèrit col·lectiu: dels moviments socials que han denunciat des del primer moment la situació en determinats barris, del sector que ha acceptat la necessitat de posar ordre, dels grups polítics que s’han sumat a la necessitat de regular… Barcelona ha estat a l’alçada del repte, fent una aposta per governar allò que semblava ingovernable.

Janet Sanz

5a Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat.

Share this content