Plaça de les Glòries, un relat de futur

Ara fa vint anys que l’Ajuntament de Barcelona posava en marxa la creació d’un districte tecnològic al Poblenou, directament connectat a la innovació i a les indústries creatives. De manera natural, l’eix Glòries-Diagonal ha estat el principal receptor d’un seguit d’iniciatives privades que han decidit instal·lar-hi les seves seus socials de la mateixa manera que la Universitat Pompeu Fabra hi ha traslladat algunes de les seves facultats. A poc que anem ampliant les petites anelles que configuren el teixit urbà del Poblenou observarem una quantitat notable de projectes creatius de tota mena en l’òrbita de les televisions, les empreses audiovisuals, escèniques, fonogràfiques i d’altres que treballen aspectes col·laterals de gran importància estratègica i logística, com ara el software, el màrqueting i la consultoria creativa. Paral·lelament, una part del desplegament cultural de la ciutat s’ha anat situant al voltant de la plaça de les Glòries, definint un paisatge artístic de considerable densitat en àmbits tant diversos com la música, les arts escèniques i el disseny.

A moltes altres ciutats un desplegament tan notable d’iniciatives culturals i creatives s’hagués situat a la perifèria, estructurant-se com parc tecnològic o com un clúster en qualsevol d’aquestes àrees temàtiques.  La mida de Barcelona, i probablement l’encert visionari d’aquella mesura innovadora, ha permès definir una nova centralitat cultural tant real com d’extraordinàries potencialitats.

El Poblenou no és un barri contenidor. La seva textura urbana permet que l’activitat residencial convisqui frec a frec amb l’econòmica, l’acadèmica i la creativa creant una realitat d’enorme valor sociocultural. La combinació de grans equipaments públics com el TNC, l’Auditori o el DHUB amb empreses de la magnitud de Mediapro, RBA, Focus o  Lavinia i amb l’afegit proper de BTV, Can Framis o Razzmataz és quasi bé única en ciutats d’una densitat cultural similar a la de Barcelona. D’altra banda, empreses d’innovació i recerca tecnològica com T-Systems, Alstom o l’I+D d’Orange li atorguen una especificitat precisa en les dinàmiques pròpies del trànsit digital. L’eix neuràlgic d’aquest complex tan heterogèniament coherent és la plaça de les Glòries, un espai en transformació destinat a esdevenir l’aglutinador d’una centralitat metropolitana que ens projecte indefectiblement als requeriments urbanístics, culturals i econòmics del segle XXI.

Sota el lideratge de l’Ajuntament i amb la complicitat del sector privat, ha començat a caminar la Taula Glòries Cultural. Un espai de trobada –informal, que neix amb vocació decididament pràctica- del conjunt d’actors que cada dia aixequen la persiana de la seva quotidianitat en un àmbit de la nostra geografia encara per colonitzar. Un àmbit de relació estable que ens ha de permetre definir, plegats, com ha de ser Glòries. Un repte que entomem amb responsabilitat, ambició i la ferma convicció que Barcelona, si se’n surt, pot arribar a fer balancejar el mateix centre de la ciutat. 

Jaume Collboni i Cuadrado

Tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació

Share this content