Per un codi ètic que vagi més enllà de la llei

El darrer ple municipal va debatre una de les normes que des d’Esquerra creiem que és de les més importants d’aquesta legislatura: l’aprovació del Codi ètic i de conducta. Per innovador i perquè Colau s’havia presentat fent una defensa d’uns comportaments ètics impecables dels quals no només compartíem el fons, sinó que durant anys hem demostrat que és la nostra manera de fer política.  L’establiment d’unes normes de comportament per càrrecs polítics, directius, gerents i personal de la casa era una fórmula per anar més enllà de la llei. En total, gairebé 500 persones que queden subjectes al codi.

Situant l’aposta per l’ètica una vegada més per davant de qualsevol altra consideració, ERC hem contribuït a aprovar la norma amb una idea clara: l’ètica va més enllà de la legalitat, i cal tenir una administració on els càrrecs siguin elegits per la seva vàlua i no per les seves relacions familiars. No considerem ètica la contractació de familiars com a càrrecs de confiança, i per això vam introduir una esmena per tal que l’Ajuntament s’abstingui de nomenar-los.

La premissa, doncs, és clara. Només cal sortir al carrer i preguntar a la gent si consideren ètica la contractació de familiars com a càrrecs de confiança pagats amb diners públics. La resposta ja ens la podem imaginar: no és ètic.

És de rebut reconèixer la feina prèvia feta pel tinent d’alcalde Jaume Asens, que va establir diàleg amb tots els grups municipals per tal d’arribar a una entesa, si bé a darrera hora va acabar esmenant aquesta bona voluntat. La predisposició de gairebé tothom va permetre que el Codi Ètic s’aprovés per més de dues terceres parts del ple, amb les esmenes d’ERC acceptades per àmplia majoria i incorporades al redactat final.

Les sorpreses, però, van arribar minuts després de la seva aprovació. En declaracions als mitjans de comunicació, el propi Asens va assegurar que l’esmena d’ERC no canviava res i que el govern podia seguir designant familiars com a càrrecs de confiança perquè “l’elecció és lliure” i la llei així ho permet.  El titular que s’acabà plasmant a la premsa, doncs, és que “el nou codi ètic no impedeix contractar parents”.

No entenc que una persona de dret com Jaume Asens no diferenciï entre legalitat i ètica. Al llarg de la història, trobem molts exemples de lleis èticament injustes, que ens demostren que l’ètica, la moral i la justícia són molt més àmplies que la llei. La pitjor resposta que es pot donar a un dilema ètic és que “la llei ho permet”.  De fet, per llei les dones tenien prohibit el dret al vot, els negres seure al bus o els homosexuals mostrar la seva tendència sexual. Oi que no és ètic?

En qualsevol cas, Esquerra Republicana seguirà defensant que l’Ajuntament ha de ser impecable, i com la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ha de semblar-ho. I si algú es justifica en la llei per deixar de ser ètic i semblar-ho, potser demostra una manca d’ètica impròpia d'un càrrec públic. Potser serà una escletxa legal, però en cap cas serà una justificació ètica.

Alfred Bosch,
President del grup municipal d’ERC-Barcelona

Share this content