Una oportunitat per definir el nou model sanitari

Un país que es vol sobirà no pot obviar una qüestió fonamental per protegir els drets bàsics de la seva ciutadania: com gestionar l’assistència sanitària pagada amb els diners de tothom. La nostra aposta és clara: defensar la gestió pública. Ara bé, avui en dia el sector concertat presta una part no menor d’aquests serveis. Només a Barcelona, l’any 2015, el 21% del total: 180 milions d’euros es gestionen per entitats privades sense afany de lucre, i 220, per entitats amb afany de lucre. Amb menor capacitat de control públic, i amb la possibilitat de beneficis empresarials a costa de les condicions laborals, de la qualitat assistencial, i dels diners que paguem per tenir una bona sanitat pública.

En les properes setmanes, el Parlament de Catalunya tramitarà la llei de fòrmules de gestió sanitària a càrrec de fons públics. L’Avantprojecte que ha presentat el Govern parteix de bons propòsits: poder concertar amb entitats de l’economia social o sense afany de lucre, sense que hagin de competir amb l’empresa mercantil. És però, ara per ara, una oportunitat perduda per forçar canvis reals en el sector i definir alguns mínims per concertar amb el sistema públic: qualitat assistencial i del treball, transparència i reinvertir els beneficis en una millora del servei, entre altres.

En absència de lleis que ho delimitin (donat que el Govern no ha respost al mandat del Parlament de 2013 d’elaborar una llei al respecte), la norma proposada esmenta alguns principis però no fixa criteris clars i contrastables de què es considera economia social. I no reserva els concerts a aquestes entitats, sinó que li afegeix les entitats sense afany de lucre de qualsevol tipus, a les que per la sola fórmula jurídica es deixa d’exigir la comprovació dels altres principis. Avala a més com a economia social les Entitats de Base Associativa (EBA), societats limitades de professionals que gestionen l’assistència primària pública d’un territori, en les que es poden acumular fins a un 25% de quotes en un sol individu i fins a un 49% en persones jurídiques.

La nova llei hauria de representar un canvi cap a un model no lucratiu, amb participació democràtica de tots els treballadors, i on s’exigeixen la mateixa transparència i pràctiques socials, laborals i ambientals que apliquen al sector públic. Aquesta exigència justificaria poder utilitzar prioritàriament aquest sector allà on la gestió pública no arriba. Es tractaria en definitiva, de transformar aquest projecte de llei perquè, enlloc de continuar l’status quo actual, promogui un nou model sanitari i de provisió pública des del sector públic i social.

La batalla es lliurarà ara al Parlament de Catalunya. En les properes setmanes esperem trobar-nos amb la societat civil i les forces del canvi per debatre i definir esmenes que donin la volta a aquesta llei. Ens hi va la salut.

Gemma Tarafa i Gerardo Pisarello

Share this content