Diàleg i acord per Barcelona

Artículos de opinión del año

El plenari de l’Ajuntament d’aquest passat divendres ha tornat a posar cruament de manifest el tancament i la manca de lideratge i de projecte del govern d’Ada Colau. Per segon any consecutiu l’alcaldessa haurà de sotmetre’s a una qüestió de confiança per poder aprovar els pressupostos municipals. És la constatació d’un fracàs, del fracàs d’una manera de fer, d’una manera de gestionar des dels prejudicis i la sordesa institucional. Cada dia es fa més palès que el govern municipal i la seva alcaldessa no han entès què vol dir governar Barcelona.

El govern municipal ha estat incapaç, per segon any consecutiu, de bastir una majoria al plenari per aprovar uns pressupostos. I això no és bo per Barcelona perquè suposa entrar en una inèrcia precisament quan la ciutat necessita lideratge, necessita l’empenta que tantes vegades ha tingut el govern municipal per dur la ciutat endavant. Precisament quan més necessari és l’impuls polític que ofereix una maquinària tan important com l’Ajuntament, Ada Colau decideix aturar-la.

Per què? Potser per la manca de cintura que ha demostrat al llarg d’aquest mandat el grup de Barcelona en Comú, més pendent de mantenir els seus postulats que de negociar-los amb l’oposició o amb els veïns/es. En tenim molts exemples. El govern municipal sembla més còmode instal·lat en la solitud i l’aïllament que en la col·laboració i el diàleg.

O potser perquè Ada Colau ha decidit donar el mandat per acabat i dedicar l’últim any a fer anuncis de projectes que no podrà tirar endavant, mentre la ciutat s’atura i els problemes es cronifiquen, davant la passivitat de l’alcaldessa i el seu equip.

Confesso que desconec els motius pels quals l’alcaldessa ha estat incapaç d’establir unes negociacions de debò amb els grups representants al ple municipal i ha optat per uns acords de mínims amb els partits independentistes, però sé perfectament quines seran les conseqüències per a la ciutat d’aquesta manca de diàleg i acord.

La ciutat comptarà amb uns pressupostos regressius, un pressupost de claudicació, que no podran fer front a la necessitat de reactivar l’economia, maltractada pel context de crisi política de l’últim trimestre de l’any passat, mancada d’iniciativa per part d’un govern de la Generalitat inexistent des de fa massa temps, i sense el suport, sinó tot el contrari, d’un govern central que ha abandonat Barcelona, malgrat que ara anunciï projectes i reemprengui iniciatives que porten masses anys aturades.

Barcelona necessita més que mai del seu Ajuntament, i és precisament ara que Ada Colau decideix deixar la ciutat sense govern, sense el lideratge i la iniciativa imprescindibles. Governar és difícil, i governar una ciutat com Barcelona encara ho és més. No nego la dificultat, però els barcelonins no van escollir Ada Colau per perdre el temps, la van escollir per negociar i acordar, la van escollir per defensar els seus interessos, els de tots els barcelonins/es. En lloc d’això sembla que l’alcaldessa ha decidit amagar-se i culpar als altres de la seva inacció i de la seva manca de voluntat per dialogar. Barcelona no s’ho mereix.

Jaume Collboni i Cuadrado
 

Comparte este contenido