LES TRES AAA

Amb aquestes tres paraules hem trobat l’expressió del nostre fer, la mirada des d’on podem enfocar la nostra pràctica educativa com un fil conductor a l’escola bressol les Quatre Torres.
ACOLLIR, rebre, donar un espai, un moment que ajudi a fer saber a les persones grans i petites que travessen la porta, que l’admetem en la nostra companyia. Un fet habitual que any rere any es repeteix, al principi i al llarg del curs.
La rebuda és un acte senzill però molt important ja que cal assegurar el moment inicial, un bon començar. L’Acollida, com bé diu en Jaume Cela, es dóna a les distàncies curtes i són les més vulnerables, ja que permeten descobrir el rostre, el gest i les necessitats que aquest rostre i aquest gest manifesten.
Els primers dies de setembre, quan comencen infants i famílies, quan s’incorpora personal nou o quan rebem els estudiants en pràctiques. També a mig curs, quan ve algú a fer una substitució, quan un nen s’incorpora més tard o senzillament quan ve una visita.
Però sobretot durant el dia a dia és quan cal llegir el desig de la criatura. Aquell saber de l’educadora quan abans que l’infant travessi la porta ja sap com l’ha d’agafar, què li ha de dir, com l’ha de consolar per fer el trànsit de la família a l’escola el més lleuger possible. Valorem les petites coses, els petits detalls, aquests són els que realment ens importen.
Tenir la capacitat de rebre persones i d’emparar-les no es pot improvisar en una escola i això ens ha portat a plantejar-nos l’adaptació amb un altre significat, un projecte nou: L’ACOLLIDA com a eix transversal i  prioritari.
ACOMPANYAR en la criança a les famílies en descobrir la seva primera comunitat educativa, en entendre, participar i fer-se visibles en el dia a dia.  Acompanyar els infants en les seves descobertes, en el seu desenvolupament i les seves capacitats de relacionar-se i de conviure: escoltar, comprendre, tolerar, interactuar, cooperar i compartir amb els adults i amb els altres infants. I entre nosaltres, Acompanyar al claustre; educadores de suport, neteja i cuina. Sentir que hi som presents i que anem de la mà amb el mateix propòsit: el bon estar dels infants i que el fet de realitzar diferents tasques i tenir diferents responsabilitats no impedeixi reconèixer-nos com un equip que té una mateixa missió.
El treball en equip es podria considerar una mera metodologia però en el nostre cas el considerem un valor, un exemple de convivència i de respecte, que no només ens ha de dur a treballar per uns objectius comuns sinó que ens ha d’enriquir com a persones.
ACOMIADAR  donant-li cabuda amb el ritual que ens ajuda a acceptar-lo. Acomiadar els infants i les seves famílies: la festa final de curs, la llibreta dels records (per a que tothom que vulgui o que tingui la necessitat, pugui expressar els seus pensaments íntims), la visita de les mestres de parvulari...  Moments d’abraçades, d’afecte i de plors. El rau-rau a la panxa, un futur desconegut se’ls hi acosta… Tot i que les criatures estan contentes els hi espera una nova escola.
Acomiadar a les persones que ens ajuden a fer créixer l’escola, poder compartir, aprendre  i enriquir-nos els uns dels altres entre  somriures i gestos delicats,...la saviesa i el bon tracte......