Oferta educativa de 5 a 18 anys

Estructura dels estudis

PRIMER CICLE

SEGON CICLE

A set anys tots els alumnes passen pels tallers del diferents instruments. A vuit anys tots els alumnes comencen flauta dolça en petits grups. A més, tots els que volen poden començar un altre instrument, segons les seves preferències i el consell dels professors de tallers i de llenguatge.

TERCER CICLE

  • A partir del segon any d’estudiar un instrument d’orquestra, els alumnes formen part del conjunt corresponent.
  • Els grups Orff són obligatoris per als alumnes que no fan cap més instrument que la flauta dolça i optatius per a tots els altres.
  • Dels 5 als 10 anys, el cant coral forma part del llenguatge musica. És, per tant, obligatori.
  • A partir de 9 anys, els alumnes, de manera voluntària poden entrar a formar part de la Coral Infantil L’Arc.

QUART CICLE

A partir d’aquest moment l’oferta es diversifica per adaptar-se millor a les necessitats de cada alumne, sempre segons el consell dels professors.

Instruments

  • Piano
  • Clavicèmbal
  • Flauta de bec
  • Flauta travessera
  • Oboè
  • Clarinet
  • Violí
  • Viola
  • Violoncel
  • Viola de gamba

Consells generals i específics per a l'estudi dels instruments

Objectiu generals:

  • Contribuir decisivament a la formació global de l'alumne.
    No s'estudia música "per poder tocar un instrument", sinó que s'agafa l'instrument per poder fer música.
  • Ampliar les possibilitats d'aprenentatge i d'enriquiment musical i personal.
    La tria d'un instrument, després d'haver-se iniciat amb la veu, amplia i aprofundeix la sensibilització musical, però no la suplanta.
  • Eixamplar la capacitat d'expressió i l'autonomia personal.
    Amb els recursos tècnics i musicals dels diferents instruments, l'alumne es pot expressar personalment més enllà de la pròpia veu i de la dependència del grup, i adquirir una autonomia que ajudarà a desenvolupar la seva personalitat.
  • Obrir les possibilitats expressives a la pràctica de la improvisació.
    L'instrument permet l'experimentació lliure, de primer com un joc i després com a improvisació progressivament creativa.
  • Consolidar i ampliar els coneixements musicals adquirits.
    És un fet que, tocant un instrument, "s'entén millor la teoria", o que tocar les notes ajuda a saber com sonen. No només s'aprèn el solfeig per poder-lo aplicar, sinó que, tocant, també es consolida la lectura i s'obren noves possibilitats per comprendre els diversos paràmetres musicals, distingir els diferents estils, etc...
  • Adquirir bons hàbits de domini del cos i de psicomotricitat.
    Tots els instruments, sense excepció, comporten una mobilitat corporal i una actitud mental que, segons els experts, són altament beneficioses en aspectes que van més enllà dels objectius musicals.
  • Adquirir hàbits de treball individual.
    El treball de l'instrument, encara que es comenci en règim de classes col·lectives, ha d'anar creant l'hàbit de l'estudi individual i de l'autoavaluació.
  • Possibilitar la participació col·lectiva i la comunicació.
    L'instrument ofereix moltes formes de participació: la música de cambra, l'acompanyament, l'actuació col·lectiva o en solitari davant d'un públic...
  • Desvetllar i encarrilar una possible vocació musical, sense descartar la possibilitat d'una professionalització futura.
    Tot i que no correspon al nostre model d'escola oberta fer cap tipus de selecció restrictiva, sí que li correspon detectar i estimular les possibilitats futures de dedicació, en el doble vessant "amateur" i professional, que creiem completament compatibles en aquestes edats d'iniciació.

Metodologia dels instruments:

D'acord amb els principis bàsics de l'escola, la metodologia de l'instrument es basa en la música com a referent, més que en la programació merament tècnica o en un determinat mètode didàctic decidit a priori. Un repertori variat, equilibrat, gradual i autènticament musical és l'únic referent per a tot el treball instrumental, tant a nivell tècnic com estilístic.
En conseqüència, el primer criteri no ha de ser sobre sistemes o mètodes pedagògics, sinó sobre la tria i la funció de la pròpia música que ha de servir de material didàctic.
La millor música serà la més autèntica, sense adulteracions "didàctiques" ni supeditació a cap mena de funcionalitat. 
El repertori ha de ser model musical i estímul psicològic, condicions que no compleixen molts dels àrids exercicis tècnics ni reculls expressament adreçats als infants, que semblen pressuposar que aquests no tinguin capacitat per fer música "de debò".

La metodologia activa i flexible es garanteix amb:

  • El professorat, de gran experiència professional (concertistes en actiu, la majoria) i plenament identificat amb el projecte, que té una gran autonomia en la metodologia i en la programació.
  • La creativitat de l'alumne hi és present amb les seves iniciatives concretes i comptant amb la seva inventiva: improvisació instrumental, composició d'acompanyaments o harmonitzacions, invenció d'exercicis tècnics, ornamentacions pròpies...

La metodologia personalitzada no és incompatible amb el règim de classes col·lectives, encara que es pot reforçar molt positivament amb les opcions de classe individual:

  • Les classes col·lectives, única opció oferta en l'etapa d'iniciació, però que es manté en totes les etapes, no són un mer recurs de rendibilitat econòmica, sinó una part essencial del sistema, d'acord amb l'enfocament participatiu i amb la priorització de la musicalitat enfront del progrés tècnic i de les tendències individualistes i competitives.
  • Les classes individuals són el complement indispensable per garantir l'atenció personalitzada, la qualitat de l'ensenyament instrumental i el dret a rebre una formació homologable, en objectius terminals, a l'ensenyament reglat.

La metodologia personalitzada no és incompatible amb el règim de classes col·lectives, encara que es pot reforçar molt positivament amb les opcions de classe individual:

  • Hi ha nens molt motivats a priori per un instrument determinat, però una exigència forçada per obtenir uns resultats ràpids pot tenir efectes contraproduents.
  • El progrés tècnic també és un objectiu, però, precisament perquè és un objectiu, no és un mètode. Progressar i adquirir habilitats tècniques és una cosa natural en els infants i els joves, que només cal impulsar. El professor/a d'instrument ha de vetllar perquè l'adquisició dels hàbits tècnics correctes sigui paral·lela al creixement corporal i intel·lectual de l'alumne, però serà aquest qui en marcarà el ritme.

Una part molt important de la metodologia de l'instrument consisteix en la participació en les audicions i en les activitats transversals (projectes):

  • Audicions: regulars, programades al llarg del curs com a estímul i mitjà d'avaluació més idoni, a part d'altres audicions extraordinàries.
  • Activitats transversals o projectes: quan els alumnes d'instruments diferents participen en activitats conjuntes, que obliguen a descompartimentar les classes habituals, els professors poden convertir la classe d'instrument en preparació de l'activitat, i al mateix temps col·laborar en el muntatge des de fora de la classe, ajudant a fer comprendre la funció de cada instrument i aportant-hi la seva experiència professional.

El repertori és la peça clau del sistema, juntament amb el bon criteri del professor per a la seva utilització:

  • Ha de formar el gust musical, proporcionar els models bàsics, la gradació de dificultats... Per això convé que estigui triat amb un criteri d'equilibri entre els diferents estils, que es complementi a si mateix, sense llacunes ni salts en el buit, i que contingui tots els elements que cal treballar.
  • També ha de proporcionar els models visuals per a la familiarització amb la notació de cada època. Per això es valoren molt els criteris d'edició, es defugen per antipedagògiques les adulteracions "pedagògiques" de la notació històrica.
  • Els criteris generals de gradació del repertori dins de cada instrument són: la música popular, catalana i universal, com a punt de partida per als primers nivells, la tria de peces del repertori històric a continuació, amb respecte escrupolós pel seu estil i adequació a l'instrument, i l'ampliació progressiva de les possibilitats expressives amb altres estils i gèneres.
  • La importància cabdal que dóna l'escola al repertori es tradueix en l'elaboració d'un arxiu de cada instrument, en fase ja molt avançada i que continuarà en el futur: consisteix en la recopilació sistemàtica de peces històriques adequades per a cada instrument, tant en forma d'edicions impreses com de material autoeditat o d’elaboració pròpia, amb la intenció de disposar d'un material propi, sempre renovable i contrastat amb l'experiència diària.

Llenguatge musical no significa només aprendre a "llegir i a escriure", sinó que significa: MÚSICA. Per això ho engloba tot.
L'aprenentatge i la pràctica d'aquest llenguatge entès com quelcom global i integrat implica la no compartimentació d'objectius per "assignatures" com l'audició, el llenguatge, el cant coral , l'aprenentatge dels instruments, la improvisació o els grups de música de cambra o d'orquestra.
Totes elles esdevenen recurs per una mateixa finalitat, conèixer cada vegada més a fons la música i, en conseqüència, gaudir-ne més i més en totes les seves vessants.

Els objectius de l’aprenentatge generals seran:

  • Fer ús de la música com a eina i mitjà per potenciar les capacitats que tota persona té però que cal exercitar per tal que creixin i es desenvolupin.
  • Prendre consciència de la riquesa que aporta el fet de fer música de conjunt, ja sigui amb la veu o tocant instruments, de com enriqueix les possibilitats d'expressió i comunicació.
  • Adquirir la disciplina personal necessària per vèncer dificultats de qualsevol tipus (vocals, motrius, de concentració, d'acceptació d'altres ritmes...), a l'hora de fer música, individualment o en conjunt.
  • Valorar i contribuïr al silenci que cal per fer i escoltar música.
  • Descobrir i compartir vivències a través de fer i escoltar música.
  • Tenir una actitud corporal i mental desperta a l'hora de cantar, tocar, ballar o escoltar música.
  • Adquirir la suficient seguretat i soltesa que li proporcionin un bon domini corporal a l'hora de fer música (sentit de la pulsació i els seus cicles, precisió rítmica,coordinació, ...).
  • Escoltar activament la música, introduïnt-se en el seu llenguatge i descobrint-ne característiques que la defineixen segons els principis de repetició, el contrast i la variació.
  • Ser capaç d'improvisar i crear petites composicions, individualment o col·lectivament a partir d'unes pautes-guies.
  • Valorar la importància de cantar i fer-ho el més acuradament possible.
  • Valorar el rigor i la coherència interpretativa i estètica a l'hora de fer música i de triar-ne per escoltar.
  • Respectar qualsevol música, amb un criteri propi a l'hora de valorar-ne d'honestedat i autenticitat.

Agrupacions

  • Conjunt de flautes dolces
  • Consort de flautes dolces i violes de gamba
  • Coral infantil grup de Grans
  • Coral infantil grup de Mitjans
  • Cor juvenil
  • Cor de noies
  • Cor mixt
  • Orquesta planter
  • Orquestra de corda de mitjans
  • Orquestra de corda de grans
  • Orquestra de corda de joves
  • Grup de vent de petits
  • Grup de vent de grans
  • Grup Orff de grans
  • Quatre conjunts Orff
  • Grups de cambra

Explicació Corals (pdf)
Explicació Grup Orff (pdf)

BRANCA CORAL: per a nens i nenes de 7 a 9 anys
coral infantil: grup de mitjans  

Horari: els dimecres de 17.30 a 18.30 hores

La pràctica del cant coral és la forma més simple i eficaç d’acostar un nen o un adult a una vivència plaent de la música, fent música, per a un mateix i per compartir-la. És doncs, un excel·lent mitjà d’expressió musical col·lectiva i una de les bases fonamentals de l’ensenyament musical de la proposta de L'ARC perquè té, a més, un paper cabdal en la formació de la persona. Cada cantaire arriba a formar part d'interpretacions musicals completes i complexes on cada membre del grup és important.

Els cantaires reben una educació física, perquè aprenen a fer bon ús de la veu i del cos, humana, perquè formen part d'un col·lectiu divers, i psíquica, perquè la música desenvolupa la sensibilitat i es converteix en una finestra lluminosa enmig de la quotidianitat.

Com a activitat de grup, aporta el sentit de pertinença a un col·lectiu: sentit de l’ordre, humilitat, atenció, cooperació i esforç per aconseguir un objectiu comú.

Les diferents formacions corals de l’escola,  poc a poc, es van transformant en conjunts homogenis, que tenen la seva evolució artística, sensible i expressiva, i són un camí molt profitós i reconfortant d’integració i formació de les persones.

Algunes consideracions sobre el repertori

Com que entenem el cant coral, també, com una eina molt potent de difusió i defensa de la nostra cultura i de la nostra llengua, l’escola té la necessitat i l’obligació de difondre i deixar en herència per a les futures generacions el patrimoni coral propi de Catalunya, de totes les èpoques.

La tria de repertori dels cors es fa en funció del seu valor com a element d’enriquiment patrimonial i cultural dels individus i de la seva idoneïtat musical i vocal per cada grup d’edat, possibilitats i interessos.  Fugim de caure en el tòpic del “gust fàcil”, que massa sovint mena a certa frivolitat en els repertoris, justificada amb el pretext de la “moda”, amb el fals argument de fugir de  l’avorriment dels cantaires.

Entenem que el compromís en l’educació musical i estètica passa per ajudar a descobrir els repertoris corals, que són el nostre llegat (català i universal) d’un valor estètic i musical inqüestionables.  El bon treball, els processos didàctics, la capacitat de comunicació dels directors, la pròpia qualitat musical del material seran els encarregats de convertir el possible avorriment en gaudi estètic, emocional i musical.

La Coral infantil està oberta a tots els infants d'edats compreses entre 7 i 16 anys.  Hi ha dos grups: el de mitjans (de 7 a 9 anys) i el de grans (de 10 a 16 anys).  No s'hi practica cap mena de selecció i dels nens només s’exigeix el compromís de participar a tots els assaigs i activitats que s'organitzen: concerts, intercanvis, etc.  Excepcionalment tenen assaigs extraordinaris i algun cap de setmana de treball, que pot ser comú per als dos grups si les activitats programades ho demanen.

El Cor de mitjans té com a objectiu principal fer gaudir de la música a través del repertori de cançons.  És una etapa d'aprenentatge inicial, on els cantaires comencen a descobrir la pròpia veu com a instrument, així com les possibilitats que ofereix fer aquest descobriment en grup.

La coral infantil (tots dos grups) té un compromís fix cada curs, que és la participació al concert de Nadal de tota l'Escola.  La resta d'activitats varia segons els projectes de cada any. Es busca, sovint, el treball conjunt amb altres grups de l'Escola: acompanyaments instrumentals de les orquestres, d'alumnes, de grups de cambra, dels altres cors adults de l’escola, etc.

Les actuacions públiques són les que l'Escola organitza i totes les que es poden complir i que l'equip responsable considera pedagògicament convenients, de les que són sol·licitades des de fora (el Districte, la ciutat, altres entitats).

Els intercanvis i col·laboracions musicals amb altres corals o grups de fora de l'Escola són activitats que s'organitzen sovint, pel seu alt interès humà i musical.

La Coral forma part del SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya), del qual comparteix tots els principis i objectius i participa a les activitats que anualment proposa.

Grup Orff de la Coral infantil

Per als nens i nenes de la coral infantil de mitjans que vulguin accedir a una formació musical més completa oferim la possibilitat de participar a un grup Orff.

Horari
Dimecres de 6.30 a 7.30 de la tarda

Les característiques de l'instrumentari Orff  fan que sigui accessible a molts nivells i adaptable a qualsevol necessitat de fer música en grup.La destresa tècnica en l'instrument s’aprèn directament a través del repertori i comporta poca dificultat afegida al fet de pensar i sentir la música.  Immediatament s'accedeix a la possibilitat de crear, improvisar, inventar, etc...  El tipus de treball permet que alumnes amb habilitats musicals molt diverses en puguin formar part i resulti motivador per a tots ells.

La pràctica dels instruments de percussió determinada i indeterminada, la percussió corporal i la veu ens permeten acostar-nos amb facilitat al món del joc i de la tradició oral.  Aquest món, tan proper als nens, els permet desenvolupar-se en un context musical a partir d'eines que ells coneixen prou bé  (la repetició i variació, la capacitat d'improvisació...) i  descobreixen, en el moment de fer música, la varietat de timbres i possibilitats melòdiques i harmòniques dels instruments.

Metodologia

  • Es parteix d’una tria de repertori escollit en funció de les capacitats dels alumnes pel que fa a la percepció, coneixements, habilitats tècniques, coordinació, etc.
  • Peces que tinguin possibilitats d'improvisació o que siguin un model per a posteriors composicions (audicions, creacions...) i que es puguin relacionar amb el cantar, la dramatització, el moviment i la dansa.
  • Aproximació als elements de la peça a través de l’exploració de la percussió corporal, la veu, el moviment, el joc, la dansa, instruments convencionals i no convencionals, l’audició...  Usar diferents mitjans i formes d’aprenentatge: visual, oral, sinestèsia...
  • Tots els participants aprenen totes les parts i toquen en un grup flexible pel que fa a la distribució de papers.  Això facilita l’aprenentatge de diferents tècniques i un millor coneixement de la peça.
  • Crear un clima de participació que  convidi els participants a fer suggeriments pel que fa a la instrumentació, arranjaments i incloure improvisacions.
  • Anàlisi i reflexió sobre el contingut de la peça: estructura harmònica, motius rítmics i melòdics, relació entre fragments, figures rítmiques, notes i escales, bordons, ostinatos, acords..., de manera que es vagi ampliant el vocabulari bàsic i la seva aplicació.

BRANCA TRADICIONAL: 
a partir de 8 anys

Els alumnes tindran classes d'instrument de mitja hora setmanal, sempre en petits grups, i des del primer dia formaran part de la "colla" o grup d'instruments tradicionals, que tindrà una hora setmanat d'assaig.

El primer any s'oferiran dos instruments: l'acordió diatònic i el flabiol i tamborí.

Horaris:
Dimecres a la tarda: 
- instrument a les 16h, a les 16.30h i a les 17h. 
- grup per a tot els alumnes: de 17.45 a 18.45h.

Lloc:
Escola Orlandai (c/ Domínguez Miralles 1)

Projecte pedagògic

Per què música tradicional?

  • La música tradicional és un patrimoni valuosíssim que volem transmetre als més joves i que té la virtut de connectar fàcilment i resultar molt motivador per als alumnes.
  • A l'hora de formar els nens en música, té algunes característiques molt atractives: per començar, ja en la tradició, el seu aprenentatge és fonamentalment oral.
  • Té una vessant social clara, que es materialitza sobretot en la participació en les festes populars, espai que els nens ja han viscut intensament des de petits i on s'han imaginat molts cops formar-ne part i vivint-les més activament.
  • Aquests músiques tenen una estreta relació amb la dansa i amb la cançó.
  • El llenguatge de la música tradicional pot ser prou fàcil i dúctil per a formar nous músics. Això no exclou ni perjudica, evidentment, que els alumnes passin o provinguin d'altres àmbits (clàssica, jazz, etc.), abans, després o alhora que el tradicional. En definitiva, volem formar músics en un sentit ampli

Per què només classes en grup?

  • La nostra experiència en aquest camp demostra que aquest funcionament és absolutament vàlid i efectiu. Les classes d'instrument en grup reduït (3 alumnes) encara permeten una atenció propera i prou personalitzada, i per altra banda tenen tots els avantatges de fer música en grup: milloren l'escola i la interacció, i aporten solidesa de l'aprenentatge conjunt: la referència ja no és només el professor, sinó també els companys.
  • En general, la música és una activitat fonalmentalment col·lectiva, i per tant, social.

Valor i interès dels conjunts instrumentals

  • Pràcticament des del primer dia de començar a tocar un instrument, els alumnes són convidats a participar en un conjunt on s'agrupen instruments diversos. Ho considerem part essencial de la seva formació: la nostra experiència ens demostra que aquesta pràctica els ajuda enormement a progressar amb el propi instrument, desenvolupar la capacitat d'escolata i la creativitat i resulta altament motivadora.
  • Considerem el conjunt una part essencial en la formació perquè en donen l'oportunitat de fer actuacions fora del marc de l'escola, participar en festes populars o altres celebracions, etc., cosa molt positiva perquè els alumnes guanyin confiança i autonomia amb l'instrument i que a més connecta aquesta activitat amb l'entorn social.

Per què donarem molta importància al cant?

  • La cançó és un element molt important en les músiques orals. Fins i tot les músiques instrumentals tenen sovint una relació estreta amb la cançó. A més, el primer contacte dels nens des de ben petits amb les músiques de tradició oral són precisament les cançons.
  • Cantar serà una activitat que formarà part del treball diari de les classes d'instrument i de conjunt. Cantar ajuda molt a desenvolupar l'oïda i la consciència d'afinació, a més de treballar la llengua, la memòria, etc. Per això, és el complement perfecte també a l'hora de tocar un instrument: és el procés més ràpid i efectiu per aprendre, interioritzar i recordar una melodia (independentment que es faci ús o no de la partitura):
  • Ens basarem en les formes i estils del cant tradicional, tant solista com polifònic: ornaments, segones veus paral·leles, bordons, etc., moltes de les quals són també habituals en les músiques instrumentals.

La lectura no serà una prioritat però no la ignorarem

  • L'activitat fonamental ha de ser la pràctica: tocar, cantar, ballar, escoltar, crear... El llenguatge escrit és un complement que fa unes funcions concretes: reforç a la memòria, transmissió, comprensió. Com a tal, el domini del llenguatge escrit s'ha d'anar incorporant progressivament, però sempre després de la pràctica (igual que primer aprenem a parlar, després a llegir i a escriure).
  • La lectura es tractarà a classe d'instrument, progressivament i en la mesura que aquests coneixements contribueixin en la pràctica instrumental i musical en general.