23 de Març del 2019

Podem estimar allò i aquells que no hem triat? Sabem que el feixisme comença amb la fantasia de creure que podem triar amb qui volem conviure. Davant de l’arribada de les persones migrants i refugiades que Europa viu com una crisi, i alhora com un negoci, podem recuperar l’auxili i la cooperació com a formes d’amor subversiu i incondicional?

No Name Kitchen. Associació sense ànim de lucre integrada per persones voluntàries de diferents països que desenvolupa les seves activitats al poble de Šid (Sèrbia) i a Velika Kladuša (Bòsnia), a prop de la frontera croata de la UE. Va néixer al 2017 per donar suport a les persones refugiades que okuparen les antigues naus de l’estació central de Belgrad, a les quals va proveir d’aliment i de recursos, a més de fomentar la solidaritat entre iguals des de la integració, el respecte, la no discriminació i el suport mutu.

Marco Aparicio Wilhelmi. Professor de dret constitucional a la Universitat de Girona, presideix l’Observatori DESC en la defensa dels drets socials, econòmics i culturals. Combina docència, recerca i activisme sobre els drets de les persones migrants i refugiades, els drets dels pobles indígenes, la defensa de la protesta social i la lluita contra la impunitat de les empreses transnacionals. 

Lloc: Centre d’Art (dins de l’exposició).

Aquesta activitat forma part del seminari Amor per a què? Canviar l'amor per canviar-ho tot? de l'exposició Kao malo vode na dlanu (Com una mica d’aigua al palmell de la mà). Un projecte sobre l’amor a Sèrbia, de Mireia Sallarès. El seminari és gratuït, amb places limitades. Per assistir-hi, és obligatòria la inscripció, amb opció d'inscriure's al seminari complet o a sessions individuals. Inscripcions a centredart@bcn.cat.​