D'on venim?
La nau que ocupa la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació de Barcelona va ser construïda entre el 1910 i el 1920
Té quatre plantes amb estructura de maó vist i dues torres adossades a la façana que comuniquen verticalment els diferents espais. Aquest edifici, icona del patrimoni industrial barceloní, forma part d’un complex més ampli, integrat per diverses naus construïdes en èpoques diverses, la més antiga de les quals és del 1890.
L’any 2008 es va proposar convertir-la en Fàbrica de Creació Artística dins del programa Fàbriques de Creació impulsat des de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
El complex industrial de Coats Fabra SA (antiga Fabra i Coats) és una filatura (fàbrica de fils i teixits) del S. XIX que formava part de l’antic municipi de Sant Andreu del Palomar (districte 9). Aquest complex ocupava dues illes de cases separades pel carrer Sant Adrià que les confronta.
La primera, ocupada per l’anomenada Fàbrica Sant Andreu, la conformen els carrers de Sant Andreu, Sant Adrià, Segre i Parellada. La segona, ocupada per l’anomenada Fàbrica del Rec, la conformen els carrers Sant Adrià, Otger, Balai i Jubany i Segre. Aquest complex industrial el conformen una sèrie de naus de diferent factura i edat. El complex és testimoni de la història de Sant Andreu de Palomar (l’antic municipi on va néixer) abans de la seva annexió a Barcelona, d’un moment excepcional en el desenvolupament de la ciutat i del procés d’industrialització que va viure Catalunya a partir del segle XIX.
El 1893, l’empresari Ferran Puig i Gibert va fundar a Sant Andreu, amb el seu soci Jaume Portabella, una fàbrica de filats de lli anomenada Vapor de Fil. Va ser la llavor d’una empresa que va aplicar als seus processos de producció les últimes innovacions tecnològiques del moment. Amb l’arribada a l’empresa de Camil Fabra, el 1884 es constitueix la Sociedad Anónima Fabra y Portabella que, el 1903, es va fusionar amb l’empresa britànica, J&P Coats. L’empresa resultant esdevindria una de les principals indústries tèxtils d’Europa.
Moltes empreses de Sant Andreu, com ara el Vapor de Fil, el Vapor de Rec o Ca l’Alzina van acabar absorbides per la Fabra i Coats. L’arribada dels britànics va portar destacades innovacions socials, com ara les vacances pagades, i l’estructura econòmica, social i cultural del barri va quedar durant aquells anys lligada a l’empresa. Els anys 70 del segle XX, però, van començar els tancaments de factories i l’acomiadament de treballadors.
L’any 2008 es recupera l’espai i destinar-lo a la creació artística en el marc del projecte Fàbriques de Creació impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), recollint la necessitat dels artistes de comptar amb espais de treball i punts de trobada amb altres creadors.
L’any 2009 va significar el de el inici de l’activitat regular de la Fàbrica de Creació dins el recinte de Fabra i Coats com a equipament específica, tot i que no exclusivament, destinat a oferir espais i recursos al servei dels creadors de la ciutat.
La posada en funcionament d’aquest espai va formar part intrínseca del seu disseny futur. Per això, aquest inici es va fer conscientment, en un entorn de provisionalitat i considerant que per a la rehabilitació futura de l’espai era interessant i factible establir un banc de proves.
La definició d’un primer pla d’usos, la concepció d’un avantprojecte arquitectònic que permetés poder abordar la rehabilitació definitiva de l’espai a curt termini es va elaborar en paral·lel a l’ocupació de l’espai després d’un condicionament bàsic d’una quarta part de la superfície total de l’equipament.