Esteu aquí

ReducciA? de les principals causes de mortalitat prematura a la ciutat

dijous, novembre 9, 2017 - 19:14

S'indica tambA� una lleu reducciA? de les desigualtats de salut entre barris pel que fa a l'esperanA�a de vida, i tambA� es fa palA?s que la meitat de la poblaciA? pateix nivells de soroll alts, una percepciA? que augmenta a l'Eixample i Ciutat Vella.

La��informe anual “La Salut a Barcelona”, que elabora la��AgA?ncia de Salut PA?blica de Barcelona (ASPB),A�presenta la��estat de salut de la ciutadania en el marc dels determinants de la��entorn socioeconA?mic i de la��entorn fA�sic, i na��ofereix els resultats referents al 2016. “Aquest informe A�s una bona radiografia de la��estat de salut dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, ens permet fer una millor intervenciA? i una millor planificaciA? en el conjunt de les polA�tiques de la ciutat”, ha assegurat la tinenta da��alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.

La��esperanA�a de vida i la mortalitat

La��esperanA�a de vida la��any 2015 (les dades del 2016 encara no estan disponible) va ser de 80,8 anys pel que fa als homes i de 86,6 anys pel que fa a les dones, xifres molt similars a les de la��any anterior (80,5 i 86,7 respectivament la��any 2014). Les desigualtats quant a la��esperanA�a de vida entre barris de la ciutat se segueixen amb una metodologia especA�fica, en quA? els resultats disponibles apunten a un fre o alentiment de les diferA?ncies. A mA�s, la major part de lesA�causes de mortalitat prematura romanen estables o decreixen lleugerament.

Les condicions de vida a Barcelona

El 9% de les llars viuen en pobresa material severa. Segons la classe social, la pobresa es concentra en les llars de classe no qualificada, en quA? A�s del 27,4%, mentre que en les classes mA�s benestants A�s de la��1,2%. Igualment, un 10,6% de les llars de Barcelona pateix pobresa energA?tica (un 23,4% entre les classes socials mA�s desfavorides respecte a un 4,8% en les mA�s benestants).

Els serveis sanitaris

El 64,3% de la poblaciA? barcelonina tA� cobertura sanitA�ria exclusivament pA?blica, perA? aquest percentatge A�s molt diferent entre els districtes, i en sA?n els dos mA�s extrems SarriA� – Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%). L’A?s dels serveis d’urgA?ncies hospitalaris l’any 2016 a la ciutat va ser da��unes 342 persones per 1.000 habitants en el cas dels homes i de 380,1 en les dones.

La��entorn fA�sic

El 68% de la poblaciA? de Barcelona estA� exposada a nivells superiors als establerts d’A?xids de nitrogen NO2 (tant els valors lA�mits de la UniA? Europea com els de referA?ncia de l’OrganitzaciA? Mundial de la Salut).

Pel que fa a la contaminaciA? acA?stica, la ciutat disposa d’un mapa de percepciA? del soroll fet a partir da��enquestes a la poblaciA?, ja que es tracta da��un factor que incideix en la salut de les persones.A�El 47,8% de la poblaciA? de Barcelona declara que hi ha molt soroll al seu barri. Les dades del 2016 mostren que a Ciutat Vella i a la��Eixample, set de cada deu veA?ns i veA?nes declaren que al seu barri hi ha molt de soroll.