Millora la percepció de la seguretat entre els barcelonins, tant en els barris com en el conjunt de la ciutat

L’Enquesta de Victimització de Barcelona (EVB) es realitza amb caràcter anual des de l’any 1984. Es tracta d’un instrument per a la mesura de la delinqüència a la ciutat, que recull les informacions que aporten les persones que s’han vist afectades (les víctimes) i l’opinió dels ciutadans de Barcelona sobre la seguretat ciutadana i la convivència.

L’Enquesta investiga, per una banda, els fets objectius que han succeït als entrevistats en el decurs de l’any anterior, i per l’altra, la seva percepció de seguretat a la ciutat i al barri. Per aquest motiu, les dades referides als fets esdevinguts corresponen a l’any 2016, mentre que els indicadors de percepció responen a l’opinió de l’entrevistat en el moment de l’entrevista (2017).

L’any 2015 es va introduir un canvi metodològic en l’elaboració de l’enquesta passant d’una metodologia telefònica assistida per ordinador (CATI) a una estratègia multicanal que combina entrevistes autoadministrades per internet amb entrevistes convencionals telefòniques.D’aquesta manera s’obté una major qualitat de les dades recollides, ja que l’índex de resposta millora sensiblement i s’aconsegueix un grau de penetració més alt entre determinats col·lectius que són difícils d’entrevistar per telèfon (nacionalitat estrangera, joves, professionals, etc).

L’any passat es va modificar la mostra per tal de completar una seqüència bianual de 4.000 versus 1.000 entrevistes. Un any s’entrevistarà una mostra de 4.000 persones per tal d’obtenir dades representatives de districte, i un altre any es faran 1.000 entrevistes que permetran mantenir una sèrie dels indicadors principals a nivell de ciutat. Al mateix temps, es manté oberta la possibilitat d’ampliar la mostra a territoris i/o segments demogràfics que presentin un interès de coneixement específic. L’any passat es va ampliar la mostra per tal de conèixer amb més detall la realitat de la seguretat i la convivència als barris del Besòs.

En l’edició d’enguany s’ha tornat a entrevistar una mostra d’unes 4.000 persones per tal d’obtenir dades representatives de districte. Per aquest motiu les dades desagregades territorialment es comparen amb l’enquesta del 2015 (amb dades de victimització del 2014) i no amb les dades del 2016, ja que el mostreig és diferent.

Per primera vegada s’ha demanat de forma explícita si la persona enquestada havia patit agressió sexual o algun intent i s’han diferenciat de la resta d’agressions físiques. Fins ara, no es distingien de la resta d’agressions.

Índex de victimització

Les dades de l’Enquesta d’enguany situen l’Índex de Victimització dels barcelonins en el 24,9%, el que suposa un augment d’1,6 punts respecte l’any anterior.

Dins d’aquests percentatges, també s’aprecia un augment de la victimització consumada, passant del 16,5 % de l’any anterior al 18,2% de l’any 2016. La victimització no consumada es manté estable en un 11,1%.

Enguany s’inverteix la tendència d’anys anteriors i s’incrementa de manera més important la vicitimització entre els homes, que arriba al 25,4% i augmenta quatre punts respecte al 2015, mentre que les dones disminueix lleugerament (0,5 punts), situant-se en el 24,4%. Aquest fet fa que la victimització sigui enguany un punt més alta entre els homes que entre les dones. Això és degut a l’increment de delictes contra la seguretat personal entre els homes, si bé les dones encara són la majoria en aquesta categoria.

Seguint la tendència d’anys anteriors, és en l’àmbit de la seguretat personal on trobem més barcelonins que manifesten haver estat victimitzats (16,8%), seguit dels fets contra els vehicles (7,8%). Els casos relacionats amb el propi domicili i les segones residències afecten a un 3,4% i un 1,1% dels barcelonins respectivament.

Pel que fa a les agressions sexuals, que enguany s’han desagregat per primera vegada, afirma haver-les patit un 0,4% dels entrevistats, un 0,7% de les dones i un 0,2% dels homes.

Respecte a l’índex de denúncia, només el 22,7 % de les persones victimitzades afirmen que van interposar denúncia davant dels cossos policials.

Índex de victimització per districte

Quant a la distribució territorial, la principal novetat d’aquest any és el descens de la victimització a Ciutat Vella. Una baixada de 4,6 punts que situa la victimització dels habitants d’aquest districte en el 25,6%, una taxa equiparable a la del conjunt de la ciutat. Sants-Montjuïc és el districte més victimitzat, amb un 27,8% de veïns i veïnes del districte que han patit un delicte. Cal destacar, però, que hi ha una tendència a la reducció de les desigualtats territorials i que amb l’excepció de Sants-Montjuïc –en la franja alta- i de Gràcia i Horta-Guinardó (en la franja baixa, amb taxes entorn el 20%), la resta de districtes s’equiparen amb taxes entorn el 25-26%.

Els ciutadans aproven la seguretat a la ciutat i al barri i els cossos de seguretat

Quant als indicadors de percepció, l’Enquesta assenyala que els barcelonins aproven el nivell de seguretat tant a la ciutat com al barri, amb notes relativament altes del 6,3 i del 6,5 respectivament. Les xifres confirmen una tendència positiva amb una variació d’una dècima a l’alça, en el cas de la ciutat, i dos en els barris, les millors dades des de l’any 1999.

El 49,9% de les persones enquestades valora que la seguretat segueix igual a la ciutat, mentre que el 18,1% pensa que ha millorat i el 17,5% que ha empitjorat. Respecte a la valoració de la seguretat en els barris, el 66,46% opina que es manté igual, el 11,2% valora que ha millorat i el 12,7% que ha empitjorat.

Els ciutadans també aproven el servei que donen tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d’Esquadra a la ciutat, augmentant la nota de l’any anterior situant-la en un 6,7 i 7,2 respectivament, la millor nota des de l’any 2006.

Civisme i Convivència

El percentatge de persones que ha patit conflictes de convivència als barris manté la mateixa tendència que l’any passat, passant del 15,2% al 15,4%. D’entre les persones que afirmen haver patit algun conflicte de convivència, en la seva majoria són conflictes de soroll al amb els veïns (20,02%), seguit pels problemes amb els turistes o apartaments turístics, que és el conflicte que més augmenta, passant del 7,2 % de l’any 2015 al 14,4% de l’any passat.