×

Error message

Notice: Undefined index: imgsbodypost a bcn_news_page() (línia 73 de /var/www/app/www/innovaciodemocratica/sites/all/modules/custom/bcn_news/bcn_news.detail.inc).

Estratègies de gamificació política i engagement per a la democràcia

23/04/2017 - 15:44

Recerca. LAB Metadecidim sobre gamificació

La 2a Sessió del LAB Metadecidim tenia el propòsit de "contribuir a millorar la qualitat democràtica extraient coneixement molt útil que s'ha donat en altres camps de la innovació", segons va manifestar Xabier Barandiaran, Coordinador del Decidim i d'Innovació democràtica a l'Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. La tasca prioritària és millorar el disseny i l’experiència d’usuari, incloure múltiples dimensions per apel.lar a la participació, i crear estratègies per atraure la ciutadania als processos democràtics.

Hi ha molt poques plataformes polítiques “que tinguin elements de joc o relacionats, que permetin que la participació pública es pugui fer d’una manera més activa i generin un engagement”, va explicar Ruth S. Contreras (vídeo), co-fundadora i coordinadora de l’Observatori de comunicació, Videojocs i Entreteniment (OCVE InCom-UAB / UVic-UCC). Així mateix, va advertir que cal preguntar-se quins són els límits de la gamificació, doncs pot generar problemes ètics, de seguretat, o de tractament de dades personals.

Per a Xavier Guardiola (vídeo), Lead Data Scientist a King (Activision Blizzard), especialitzat en jocs casuals, el més important en el joc és que li agradi a tothom, a tots els públics, i que no s’acabi mai, perquè la gent no marxi. El que ha après dissenyant jocs seria aplicable al Decidim: cal optimitzar la retenció (perquè els jugadors no es desenganxin), l’engagement (perquè la participació sigui intensa), la viralitat (per facilitar l’intercanvi d’informació entre usuaris) i la conversió en valor (en el cas de Decidim, el valor seria la creació de continguts). Això, va afegir, “obliga a canviar el paradigma del joc”, fer un servei que caldrà optimitzar contínuament. Per fer-ho caldrà guiar-se per la recerca científica i les dades, “qualsevol decisió es basa en dades, no en pressentiments”.

Els elements a tenir en compte, segons Òscar Garcia (vídeo), Director acadèmic de l’ENTI-UB i Soci consultor en Gamificació a Cookie Box, són múltiples i van molt més enllà dels aspectes habitualment associats al joc, a la indústria: el plaer, la fantasia, la narració, la immersió, el repte, la descoberta, l’expressió, la customització o personalització, la dimensió social,… una llista que cal integrar i mantenir en el Decidim.

Perquè parlem de persones, va subratllar Esther Subias, Project manager a El Teb, i les persones que participen en el Decidim “poden ser molt diferents” les unes de les altres. La pregunta clau, afegia Flavio Escribano, Gamification Research Team Leader de Gecon.es, és si els videojocs són democràtics. “Són meritocràtics, amb un algoritme encriptat que els fa totalment antidemocràtics (…) en la seva generació de regles, del disseny del joc, en l’ús (o participació del ciutadà)”. I es preguntava com es gestiona el poder en aquests jocs digitals. Esther Subias subratllava, de nou, que una part de la gestió d’aquest poder caldria donar-la als agents de Barcelona, a grups socials autònoms.

Per la seva part, Ricard Castellet, CCO BeRepublic deia que per això és urgent ocupar aquest espai, enlloc que ho facin les plataformes amb visió liberal. “Hi ha una diferència enorme entre allò de què parlen els polítics (que tot just es comencen a fer preguntes) i el que està fent el ciutadà (molt més avançats)”. En aquest sentit, va concloure Flavio Escribano, els ciutadans ja tenen la vida gamificada, estan donant les dades, i estan participant, i per això no podem començar de zero.
Atraure part d’aquestes vides gamificades a la política democràtica, és un dels reptes de Decidim, un repte en el qual, com es va mostrar durant la sessió, les estratègies del joc poden acabar sent crucials en els propers anys. Que ho siguin, la manera en què ho siguin, i els seus resultats, és una pregunta que el debat va deixar oberta per al futur.
Podeu veure i escoltar el vídeo de la sessió sencera i apunts.