Decidim.territori. Investigant models de governança democràtica per a noves escales de ciutat.

29/05/2017 - 15:08

Barcelona, ciutat referent de l'urbanisme modern, afronta avui reptes clau en aquest àmbit, gentrificació, habitatge, pol·lució, mobilitat, etc. Com donar-hi resposta en clau democràtica és un repte urgent que es va tractar en el 3r LAB #Metadecidim.

Barcelona, ciutat referent de l'urbanisme modern, afronta avui reptes clau en aquest àmbit, gentrificació, habitatge, pol·lució, mobilitat, etc. Com donar-hi resposta en clau democràtica és un repte urgent. Per això, el 3r LAB Metadecidim es va dedicar a pensar en el model o models, estructures i infraestructures (actors, òrgans, processos, recursos, etc.) a seguir per arribar a una governança democràtica de les noves escales territorials de Barcelona.

També es va reflexionar sobre què pot aportar el Decidim a aquestes escales territorials -com podrien ser les superilles- que apareixen com a espai d’experimentació potencial de noves formes de vida i acció col·lectiva en clau democràtica.

Des d’aquesta perspectiva de ciutat, Miguel Robles Duran (@CohStra), Professor d’Urbanisme The New School / Parsons School of Design a NY i Co-fundador de Cohabitation Strategies (una cooperativa internacional pel desenvolupament socioeconòmic espacial) va subratllar que la governança democràtica del territori “no és possible si no existeixen condicions d’equitat en la distribució del coneixement i de la informació”. Més enllà, Robles Duran va reclamar la necessitat d’un diagnòstic sistèmic i sistemàtic de les problemàtiques actuals al voltant de la ciutat, i va advocar per una “teoria unitària paral·lela” de la urbanització que situï les iniciatives públiques en el marc d’un horitzó de transformació social profunda, que inclogui la promoció de sistemes alternatius de propietat, infraestructures comunes, o economies de valor d’ús.

En clau menys teòrica i més local, Laia Torras, responsable de Participació d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar l’experiència de les Superilles de Barcelona. Va parlar d’aquests nous models territorials i dels canvis culturals que provoquen. Per a Torras, el decidim.barcelona pot contribuir a generar espais de governança a diferents escales urbanes perquè permet combinar una mirada de ciutat amb les necessitats més territorialitzades. El repte, és generar espais inclusius de participació i que també puguin donar lloc a la deliberació.

Obrir aquests espais als diversos agents és decisiu, va subratllar Areti Markopoulou, Directora acadèmica a IAAC, i per això cal repensar els models i els processos de participació quan es tracta de prendre decisions sobre el territori. Això s’ha de fer combinant diferents plataformes, models i tecnologies digitals que facilitin afegir informació, però l’única manera de veure si el que fem té sentit és a través de projectes pilot.

L’exemple de les superilles, va afegir David Bravo, arquitecte i secretari del jurat del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, és complex. És una nova manera de tornar l’espai públic a la gent, un espai que durant dècades ha estat privatitzat per l’automòbil. Tothom està d’acord en el producte final, però la problemàtica està a veure els passos que cal anar seguint per implementar-lo. “No s’ha de fugir de la dimensió política del fet urbà”, no estem en un escenari idíl·lic, estem en una situació de crisis, d’inequitat econòmica i ecològica. Perquè aquest tipus d’iniciatives siguin positives per a tothom, cal integrar també la dimensió de l’habitatge, ja que ha de ser assequible per les classes populars. Cal integrar una dimensió pedagògica i donar més dades perquè la gent pugui prendre decisions, una dimensió que pot aportar el Decidim, va concloure Bravo.

No sempre surt una escala nova de ciutat, va dir tancant la sessió Xabier Barandiaran, Coordinador del Decidim i d’Innovació Democràtica a la Regidoria de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, per això des de l’equip ens va semblar interessant abordar el tema de les Superilles i la possibilitat d’autogovern que pot donar. Hi ha experiències prèvies, no totalment reeixides, com la de l’Eixample del Pla Cerdà de 1859, que va ser dissenyat, originàriament, perquè el pati interior fos col·lectiu però va acabar essent privatitzat. Una plataforma digital com Decidim pot servir perquè projectes com les Superilles es puguin constituir com a subjecte autogovernat, amb totes les tensions d’escala existents, i així afavorir el valor d’ús del territori.

Podeu veure i escoltar la sessió sencera.