Ontologies digitals de la participació

06/07/2017 - 17:59

Recerca. Sessió del LAB #Metadecidim sobre ontologies digitals de la participació

La quarta sessió del LAB Metadecidim, que es va fer el passat 30 de juny, va plantejar una aproximació ontològica de la participació ciutadana, orientada a  definir les entitats que la constitueixen i les relacions existents entre aquestes.

A la plataforma Decidim -va explicar el coordinador del projecte, Xabier Barandiaran– per sistematitzar els processos de participació ciutadana es va partir del que feien les institucions i la ciutadania i es van habilitar diverses maneres de participar: debat, participació en plens i comissions, trobades presencials, processos de participació, òrgans de participació, i al  mateix temps es van estructurar objectes de la participació, estats, agents, accions.

Però què és la participació ciutadana? Mariona Ferrer (vídeo), Investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va definir el concepte com (1) qualsevol acció de la ciutadania dirigida a influir en el procés polític i en els seus resultats i com (2) les pràctiques socials i polítiques que pretenen incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic.

La iniciativa de la participació la pot tenir la institució o la ciutadania, amb diversos objectius. Ferrer va destacar diversos objectius, com apoderar la ciutadania i promoure la inclusivitat, amb un efecte educatiu, promovent el control ciutadà del govern, enfortir la cohesió social del territori, millorar la gestió pública, incorporar vivències i experiències, etc.

En el cas de Decidim, va subratllar que l’eina permet la traçabilitat i combinar el que és presencial i digital, sistematitzar el que ve de la ciutadania, discutir, decidir, votar, prioritzar.

Els vells reptes, la rellevància de la voluntat política, com avaluar la participació (qualitat i quantitat), com animar nous participants, gestionar la frustració d’expectatives, les tensions en el si de l’administració, no són tan diferents dels nous. Els nous reptes, va concloure, impliquen una major innovació i més experimentació, amb més participació digital, amb un major realisme i alhora un major escepticisme entre els mateixos organitzadors, amb unes expectatives més altes i en conseqüència un major esgotament.

Karina Gibert (vídeo), Professora a la UPC i cap del grup de recerca KEMLG (Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automàtic), va parlar de l’ús de les ontologies digitals i el data science per al suport a la presa de decisions estratègiques o la gestió de sistemes complexos. En el procés es prenen totes les dades disponibles, s’extreuen i processen les dades buscant patrons, es combinen els resultats amb el coneixement expert del domini i se n’extreu una visió integrada que pot informar decisions de forma ramificada relacionant conceptes, actors, acció.

Va presentar dues experiències reals on s’aprecia com l’ús d’ontologies digitals ha servit per a la millor gestió de sistemes complexos. La primera, més orientada a com l’explotació de la informació disponible des d’una perspectiva del data science permet construir ontologies sobre fenòmens encara poc  coneguts. Va servir per donar suport a l’Organització Mundial de la Salut en el disseny de polítiques d’intervenció en països d’ingressos baixos i mitjos en matèria de salut mental. La segona, orientada a com l’ús d’ontologies digitals va jugar un paper fonamental en el projecte K4Care de gestió d’un sistema intel·ligent de suport integrat a l’atenció domiciliària de persones grans, amb malalties cròniques i comorbiditat, que sincronitzava l’assignació de recursos als pacients.

Presentant el projecte Nabú, Sabrina Presti (vídeo), llicenciada en matemàtica i enginyera informàtica, certificada en SAP i doctorant en llenguatges gràfics a la UPC, va tractar decisions grupals auto-gestionades i el principi de l’auto-governança que busca superar les limitacions dels sistemes de votació per majories, i que facilita els processos de síntesi, agrupar propostes i avançar cap al consens.

La democràcia participativa és un repte. En els processos de presa de decisió no hi ha d’haver actors externs, cal utilitzar la tecnologia per utilitzar mecàniques de grup a gran escala, però no estem acostumats a fer servir mecàniques de grup.

La sessió va seguir amb una discussió de la Fila 0 amb Fernando Pindado, Comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona; Laia Forné, Assessora de la Regidoria de Participació i Territori  de l’Ajuntament de Barcelona; Álvaro Ortiz (vídeo), Co-fundador de Populate Tools; Maite López (vídeo), Professora a la UB i membre del grup de recerca WAI (Volume Visualization and Artificial Intelligence) i Marc Garriga (vídeo), CEO Fundador desideDatum.

De la sessió, Pablo Aragón (vídeo), investigador a la UPF i Eurecat i col.laborador a Decidim, va destacar que hi ha moltes plataformes de participació ciutadana, però poques com Decidim, amb un model de governança obert, de profunditat, en la qual cadascú pot aportar com ha de ser la definició ontològica de la participació ciutadana.

Es va qüestionar, entre altres, si és important distingir entre participació presencial i digital o no, perquè no parlem de “participació digital”, la participació és “política” amb els mitjans que sigui. O si a més de votar i de fer comentaris cal afegir l’acció d’argumentar, perquè “el consens no es vota, es construeix entre tots, es reescriu tantes vegades com calgui fins que representi el bé comú”.

Es va valorar si el ciutadà ha de saber, o no, si hi ha una estructura ontològica darrere una plataforma, i si l’ha de poder identificar i contribuir-hi; si les decisions han de ser definides pel pla tecnològic-estructural o no. I es va concloure que la participació és complexa, pel qual l’ontologia ha de servir per visibilitzar, millorar i democratitzar la presa de decisions i perquè participar sigui el més simple possible. (Vídeo sencer de la sessió)