Barcelona crearà nous espais per millorar la detecció de problemes de salut mental entre el jovent

Els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides.

Entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona, aproximadament, té algun problema de salut mental. Els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides.

El Pla de Salut Mental 2016-2022 arriba al seu primer any de vida amb el 82% de les mesures en marxa i amb la intenció de millorar la formació del personal municipal per detectar precoçment problemes de salut mental entre la población. Entre 2011 i 2016 s’ha registrat un augment dels problemes de salut mental, sobretot entre les noies adolescents i els homes adults

Les xifres, de fet, han empitjorat en els últims anys, segons les dades de diversos estudis que l’Ajuntament ha recollit en l’informe monogràfic La salut mental a Barcelona. El treball coincideix amb el primer any de vida del pioner Pla de Salut Mental 2016-2022 i corrobora la seva plena vigència i necessitat. El gènere i sobretot la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, d’ocupació o el districte de residència) expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus, amb diferències de fins a deu punts percentuals en aquells casos en què la situació és més precària.

En concret, entre els anys 2012 i 2016, la prevalença dels problemes de salut mental va passar del 5,3% al 12,3% entre les noies que estudiaven 4t d’ESO i del 6,7% al 10,5% entre les que cursaven 2n de Batxillerat. Entre els nois les prevalences respectives van passar del 6,0% al 9,7% per als més joves i del 5,4% al 6,0% per als més grans. L’edat és important, perquè tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys. En la població infantil destaquen especialment els problemes d’atenció i hiperactivitat, mentre que amb l’arribada de l’adolescència s’hi sumen els problemes de conducta i una elevada prevalença de problemes emocionals entre les noies.

Conscient d’aquesta situació i de la repercussió que la crisi econòmica pot haver produït sobre la salut mental de molta gent, l’Ajuntament de Barcelona ja va presentar el juliol del 2016 el Pla de Salut Mental 2016-2022, el primer de les seves característiques a la ciutat i que va comptar amb la participació d’associacions i entitats especialitzades. Entre els seus principis rectors hi ha un major impuls a les actuacions preventives i de promoció de la salut mental; la focalització dels esforços en l’atenció a infants, adolescents i joves; el suport a la plena inclusió de les persones diagnosticades de trastorn mental i l’inici d’accions als barris amb especials dificultats i en situació de desigualtat.

En base a l’aprenentatge que han permès fer diferents experiències a la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona té previst obrir durant les properes setmanes fins a quatre Espais de Consulta Jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. Es tractarà d’espais comunitaris per a adolescents i joves, que atendran consultes presencials o telefòniques sense necessitat de demanar cita prèvia, creats amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’atenció i dels possibles casos de patiment psicològic i/o emocional que poden aparèixer en el context escolar, familiar o comunitari dels joves d’entre 12 i 21 anys, dirigits per professionals especialitzats en salut mental.