"I va arribar el dia que em vaig plantar. Volia tornar a estudiar"

Formació. Rebre una orientació acadèmica professional pot ajudar-te a seguir el teu camí formatiu en moments de dubte i frustració. T'ho demostra una jove usuària del CAAJ amb el seu testimoni!

Els estudis no et motiven i penses en abandonar-los? Vas deixar-los i te’n penedeixes? No saps què estudiar? Contacta amb el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ) o amb els Punts d’Informació Juvenil (PIJ) de BarcelonaExpertes t’hi orientaran gratuïtament sobre el camí formatiu que pots seguir o com reprendre’l amb ànims renovats!

De ben segur hi trobaràs el profitós suport que també va rebre l’A.M.C., una jove de Nou Barris usuària del CAAJ.

Ella ens explica com, un assessorament acadèmic va acabar sent una experiència transformadora en la seva vida:

 

Tinc una feina que és còmode i cobro molt bé. Tinc una casa que no té terrassa, però la llum natural ho compensa. Participo d’una associació juvenil en el meu temps lliure. No em complico massa, em fa mandra estudiar, total, la vida són quatre dies i ja m’està bé…

I amb aquest discurs sota el braç em vaig tirar 8 anys de la meva vida, dels 19 als 27. Ara, que en tinc 30, miro enrere i em dic: “Nena, que poruga vas ser…”.

Jo, que sempre havia tret tan bones notes a l’ESO i que no faltava mai a classe, vaig entrar a l’Institut a estudiar Batxillerat (que jo havia triat, els meus pares sempre em van donar llibertat a l’hora d’escollir) i tot es va torçar…

La meva preferència era anar a concerts i festes de dijous a diumenge, i dormir a les classes la resta de la setmana. Per descomptat, vaig haver de repetir aquell primer curs. Tot i que vaig sentir frustració i em vaig prometre a mi mateixa que al següent any seria més aplicada, no va canviar res. A mitjans del primer trimestre vaig desaparèixer de l’Institut.

Estava rabiosa amb mi mateixa, de no ser prou responsable, de no ser prou madura, de no entendre per què actuava així, de no saber qui era. I, en lloc d’enfrontar-me a mi mateixa i de buscar-hi solució, em vaig buscar una feina. L’horari era còmode i les tasques també. Tenir una nòmina a final de mes que em permetia seguir sortint de concerts, començar a viatjar pel món i, comprar mobles per la meva casa nova, feia callar totes les veus interiors que em cridaven “Segueix estudiant, beneita!”.

Al cap d’un parell d’anys vaig decidir tornar a estudiar telemàticament ja que treballava a jornada completa, i treure’m les matèries que em quedaven per obtenir el títol de Batxillerat, però la motivació que sentia a principi de curs va anar minvant a mesura que anaven passant els dies i tornava a apoderar-se de mi aquella mandra… I la història es tornava a repetir: frustració, ràbia, contradiccions, vergonya, angoixa. Ja hi som. Un altre cop dins l’espiral!

Dins aquesta espiral hi vaig viure 5 anys més, fustigant-me per ser com era, per haver-me fallat un altre cop i per no seguir els tempos establerts a nivell social. Però, incongruentment, jo no sortia de la meva zona de confort (treball-casa-associació-concerts-viatges-capritxos) tot i saber que la meva actitud repercutiria negativament en un futur cada cop menys llunyà.

El punt d’inflexió va arribar el dia que em vaig quedar sense feina, aquella on havia treballat durant 8 anys. Va ser una clatellada de realitat. D’altra banda, en l’àmbit personal van ocórrer un seguit de successos que van fer que em replanteges el meu ritme de vida, els meus objectius, les meves aspiracions…

I va arribar el dia que em vaig plantar. Volia tornar a estudiar. Necessitava formació acadèmica per arribar no sé on (no tenia un objectiu massa clar), però desitjava formar-me i aprendre quelcom relacionat amb el camp social (això sí que ho sabia!).

Després de tants anys jo no tenia ni idea sobre com funcionava el sistema educatiu, tenia mil dubtes respecte els itineraris acadèmics, quina via era la millor en el meu cas… i enmig de tants dubtes vaig conèixer les assessores acadèmiques del CAAJ.

Vaig assistir a una assessoria individual que realitzaven en el meu barri: elles em van oferir tot tipus d’informació al voltant de les meves inquietuds i interessos acadèmics, em van respondre a les mil preguntes que jo els feia i després d’una hora d’assessoria, ho vaig veure tot molt clar. Tenia la informació, tenia les ganes, endavant. Decidida. Tornava a creure en mi!

El passat abril em vaig presentar a les Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys, i vaig aprovar. Havia aprovat! Quina satisfacció tan gran!

No negaré que tornar a estudiar va ser difícil, i més sense assistir a classes preparatòries tot i que em van deixar el temari (gràcies Jackie!). Havia perdut l’hàbit d’estudi completament, la memòria em jugava males passades, però amb voluntat i fruits secs vaig tirar endavant. Em coneixia millor i sabia quines tècniques d’estudi em funcionaven. M’havia demostrat a mi mateixa que les coses podien canviar, que jo podia canviar, que havia canviat, i vaig pensar en una frase que diu “nada cambia si nada cambias”. Quanta raó…. Ho havia aconseguit!

Finalment, el passat setembre vaig tornar a seure en una classe: iniciava un Cicle Formatiu de Grau Superior. Buf! Estic coneixent tanta gent enriquidora, tants projectes nous, complementant la meva experiència associativa amb contingut acadèmic… Crec que és un dels millors anys de la meva vida.

Quan acabi aquest cicle, que té una durada de 2 anys, començaré el grau d’Educació Social.

Vull recalcar que el paper del CAAJ va ser fonamental en la meva trajectòria acadèmica. L’alt nivell del servei, tenir professionals al teu voltant que t’assessoren (mai decidint per tu!), amb tanta sinceritat i empatia, és digne de reconeixement. Gràcies per la vostra feina, pel suport rebut i per l’energia que despreneu!

“Vamos lentos porque vamos lejos”.

No deixis que l’espiral de la por t’ofegui. Som-hi!