De la fàbrica del gas a La Fàbrica del Sol

La Fàbrica del Sol està ubicada en un entorn urbà singular que ha estat testimoni de l'evolució en la generació de fonts d'energies als últims 150 anys. Una xemeneia i un pont grua del complex fabril de l'antiga Maquinista Terrestre y Marítima de la Barceloneta recorden l'ús del carbó. L'antic gasòmetre de la Catalana de Gas evoca l'arribada de la indústria d'elaboració del gas manufacturat a Catalunya. Finalment, La Fàbrica del Sol actual, amb les seves plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques situades a la teulada i a la mitgera de l'edifici, testimonien la mirada de la ciutat cap a la font d'energia més neta i renovable de totes: l'energia del sol.

La història de l'edifici comença amb l'arribada de la indústria d'elaboració del gas manufacturat, introduida a Catalunya amb la construcció i posada en funcionament, l'any 1842, de la fàbrica de gas de la Barceloneta, que van impulsar els socis que a principis de gener de 1843 van constituir la "Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas". La fàbrica tenia vuit forns de carbó i tres gasòmetres per a la fabricació i distribució de gas cap a la resta de la ciutat.

L'augment de la demanda per part dels barcelonins obligà a ampliar-ne les instal·lacions, amb la construcció, els anys 1906 i 1907, d'una torre d'aigües i d'un pavelló d'oficines. Primer es va construir el dipòsit de les aigües, una torre amb base quadrada formada per un tronc octogonal i un dipòsit circular amb coberta cònica, feta amb maó vist i ornamentada amb trencadís ceràmic d'estètica clarament modernista.

L'any 1907, el mateix arquitecte que havia construit la torre, Josep Domènech i Estapà, construï la nova seu de la Catalana de Gas, donant-li una empremta modernista. L'edifici, constava d'una planta baixa i un primer pis amb terrat. L'edifici va saber combinar encertadament el parament llis amb el maó vist, un material emprat habitualment en l'arquitectura industrial del moment, i que es feia servir per remarcar els contorns de les obertures, les cantoneres o la cornisa. Als anys 70, quan es va introduir el gas canalitzat, la fàbrica va tancar i les oficines es van traslladar a la seu del Portal de l'Àngel. Des d'aquell instant el pavelló es va utilizar únicament com a centre mèdic per a empleats de la companyia.

L'antic edifici de la Catalana de Gas ha quedat doncs com a testimoni, juntament amb l'estructura d'un dels vells gasòmetres i la torre de les aigües, de l'existència de la primera fàbrica de gas de la ciutat. La resta d'instal·lacions van ser enderrocades l'any 1989, durant el procés de reforma de Barcelona previ a les Olimpíades de 1992.

L'any 1995, l'anomenada fàbrica del gas, va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona i va posar-se en marxa una acurada rehabilitació. En els treballs de remodelació, realitzats per una una escola taller de la ciutat, van tenir en compte criteris bàsics de construcció sostenible: recuperar, rehabilitar i reutilitzar tot el que ha estat possible, utilitzar materials reciclats, remodelar els elements que no han servit, aprofitar el sistema de ventilació natural, integrar instal·lacions d'energia solar fotovoltaica, tèrmica i biomassa, i incorporar un sistema de recollida, depuració i reutilització de l'aigua de la pluja, entre d'altres.

Aquests treballs de rehabilitació, dirigits per l'arquitecte Antoni Solanas, han fet possible que l'oferta expositiva de La Fàbrica del Sol contempli tant el contingut dels diferents espais interiors i exteriors, com el propi continent, és a dir, l'estructura, la façana i els interiors, com de gestió interna i oferta d'activitats.

L'edifici actualment està inclòs en el catàleg de Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la Ciutat i, a més d'un equipament d'educació ambiental referent per a la ciutadania, acull la seu de l'Associació Futur Sostenible, formada per Trama Tecnoambiental, la Fundació Desenvolupament Comunitari i Serveis Energètics Bàsics Autònoms.