Agbar ha operat tota la vida sense contracte

Ajuntament. Un informe dels serveis jurídics municipals conclou el mateix que la sentència del TSJC, segons la qual l'empresa no complia els requisits legals per prestar servei.

Un informe municipal confirma que la Societat General d'Aigües de Barcelona mai no ha disposat del contracte per a la prestació del servei d'aigua potable a la ciutat i que, per tant, mai no ha tingut el dret d'exclusivitat del qual s'ha aprofitat, ni pot reclamar, en cas de deixar de prestar el servei, els beneficis de futur. Els serveis jurídics ratifiquen així la sentència del TSJC que adduïa incompliment dels requisits legals per part d'Agbar.

El 2012 la multinacional Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB, i amb el nom comercial d’Agbar) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van constituir l’empresa publicoprivada per a la gestió i el subministrament de l’aigua. Una constitució que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar en una sentència el 2016.

Els arguments emprats pel tribunal van ser la falta de concurs públic, que la SGAB no havia disposat mai del contracte necessari per subministrar aigua als domicilis i que el valor patrimonial aportat per l’empresa en l’operació, 476 milions d’euros, no era fiable.

Al seu torn, l’any passat l’AMB va encarregar una auditoria sobre el valor dels actius de la SGAB (dipòsits, canonades o estacions de bombament, que són els elements que corresponen a l’àmbit competent: l’Àrea Metropolitana de Barcelona) que va reduir a 130 milions d’euros, 346 milions menys del que havia determinat l’empresa en el moment de constituir-se aquesta empresa.

Ara, els serveis jurídics municipals han elaborat un informe sobre la situació de la companyia el 2012 per determinar els actius que corresponien al terme municipal de la ciutat i que ha valorat en 41 milions d’euros. El càlcul inclou el patrimoni no amortitzat encara, que es troba dins del període legal d’explotació per part de l’empresa, i sobre el qual la SGAB podria reclamar un dret econòmic en cas de municipalització del servei.

Alhora, l’informe també corrobora que en la història centenària de la companyia, la SGAB mai ha disposat d’un contracte o títol que l’habilités per al subministrament d’aigua a la ciutat. Una irregularitat que s’ha perpetuat durant dècades i dècades amb l’aquiescència de tots els governs municipals.

L’escenari de futur

Les sentències del TSJC que anul·len la creació de l’empresa mixta de gestió de l’aigua no són fermes perquè la SGAB les va recórrer davant del Tribunal Suprem. En cas que aquest òrgan judicial confirmi la sentència, s’haurà de dissoldre l’empresa mixta i caldrà definir un nou model municipal per a la gestió de l’aigua, que passaria bé per la gestió directa (municipalització), bé per la licitació de la gestió, a través d’un concurs públic.

A més, després de l’informe dels serveis jurídics municipals, en cas que s’optés per un model de gestió pública de l’aigua, la relació amb la SGAB ja queda perfilada. Sense contracte per a la prestació del servei, l’empresa no pot reclamar els beneficis de futur, només el valor patrimonial sense amortitzar que, com apunten els serveis jurídics, és de 41 milions d’euros fins al 2012.